VENJANÇA

Perdre un fill, si aquest no es mort, no es perdre un fill.

Fa un parell de mesos la Lina i en Ted vivien feliçment amb el seu fill, en Noah.

En Noah quan es trobava amb els seus pares es comportava com un noi de setze anys normal, però ell tenia un secret. Un secret que no coneixia ningú i que si algú ho sabés seria la seva fi: la d'en Noah i la d'aquell que l'hagués descobert. Aquest era el seu taló d'Aquiles.

Un dia son pare, en Ted, va anar amb el seu cap, el senyor Fletcher, que el va portar a un concert d'un grup de R&R. A en Ted la idea no li va agradar gaire, però no es podia negar al seu cap. La banda es deia Jone (Jonathan, veu; Òscar, baix; Noah, bateria; Evin, guitarra) estava formada per tres nois i una noia, almenys això creia el Ted.

Quan es va acabar el concert el senyor Fletcher volia anar a conèixer els integrants de la banda i va arrossegar en Ted. Van entrar al vestuari sense trucar i en Ted no es podia creure el que el que estava veient. El vestuari era un lloc bastant petit i es veia tot a un cop d'ull, per això el Ted va reconèixer ràpidament el seu fill, encara que portava faldilla, sabates de plataforma i maquillatge.

-Noah, que coi fots aquí? I vestit així!- Tothom es va quedar en silenci.

-...-en Noah no gosava dir paraula.

-Digues!

-... Pa-pare, no és el que et penses!

-Que no és el que em penso? Llavors que és? - En Ted ni tan sols va esperar la resposta, es va llançar damunt en Noah i li va treure tota la roba menys els calçotets. Llavors va començar a donar-li cops i no va parar fins que el altres components de la banda el van separar d'en Noah.

Després d'això no es va saber res d'en Noah fins que un dia, mesos després, els veïns van començar a veure rondant pel barri a una noia rossa amb sabates de plataforma; no ho van trobar estrany, perquè el barri era molt insegur i sovint es veien noies com aquelles.

Una nit, negra com la gola del llop, uns vagabund es trobaven fent foc davant una pared en la que es trobava un graffiti que havia aparegut feia poc. Al graffiti sortia una noia rossa amb cabells llargs i arrissats, tenia la cara rodona i la pell molt blanca amb una llavis bastant carnosos. Els vagabunds no ho sabien però aquell graffiti simbolitzava la tornada d'en Noah.

En Noah ha aparegut a escena i no s'en pensa anar fins que hagi provat el sabor de la venjança. Es va dirigir cap a la seva antiga casa (Anava vestit de dona, després d'allò que li va fer el seu pare no es va tornar a vestir amb roba de noi i no ho tornaria a fer en la resta de sa vida.) per dur a terme el seu pla. Va entrar per la finestra que donava a la sala d'estar on va trobar el seu pare veient la tele.

-Que coi fots tu aquí?

-Veig que les teves paraules preferides continuen sent “coi” i “fots”.

-No m'has contestat. Que coi fots aquí?- En Noah va treure la navalla i se la va ensenya al seu pare.

-T'agrada? Es bonica, oi?

-No ho faràs, oi?

-Oh, i tant que si!- Se la va clavar repetides vegades i, per a en Noah, les últimes paraules del seu pare van ser:

-M'ho mereixo...ugh!

Després en Noah va destrossar tot allò i s'en va anar per no tornar mai més.

La Lina acaba de sortir del cotxe té por, no li agrada gens aquest barri. Va entrar a casa i es va dirigir al seu marit:

-Hola!- Ningú no respon.

-Saps? Avui m'he tornat a barallar amb el meu cap. L'odio, sempre em porta la contrària.-Tampoc no li va respondre ningú.-Si jo dic blanc, ell negre. Si a mi no m'agrada el menú del sopar d'empresa i dics “Ecs! Quin fàstic!”, a ell li sembla el millor sopar del món.

Llavors...Sorpresa!

-Ajuda...!- Es va quedar de pedra. No s'ho acababa de creure i no va reaccionar. “Al meu marit, que no ha fet mal a ningú. Perquè a ell?” Això era el que pensava i se sentia pitjor, però l'escena no era per a menys: La televisió na anava, el mirall era trencat i tacat de sang, i el cos del seu marit, gairebé inconscient tirat al terra.

Mesos després el Ted va poder tornar a la seva vida normal. No ho va denunciar, sabia que en Noah tenia raó d'haver-se venjat, perquè ell el va desheretar davant de la gent que ell més admirava.

Mentres en Ted, la Lina i una nova filla, que es deia Avril, es trobaven a California, en Noah es trobava molt lluny, al Japó, amb una postal a les mans amb remitent de California. Vivia bé, tenia en Kôji, que era el seu novio, i vivien junts en un apartament de deu tatamis a Shibuya.

LAURA VIRGINIA DE VARGAS PÉREZ 2n A