Eren les quatre de la matinada. La noia va anar a casa com cada dia, però aquell dia no seria tan normal...

Va començar a pujar les escales, a les fosques perquè no hi havia llum. Va picar al timbre tres vegades, però ningú va obrir-li. Quan dic ningú em refereixo al seu company de pis. Va mirar a sota la catifa de l’escala, a veure si hi havia la clau, i efectivament hi era.

Va entrar a la sala d’estar i es va quedar palplantada. Estava tot fosc com la gola d’un llop perquè, com he dit, no hi havia llum. Estava molt desordenat, un mirall trencat; la taula, que era de vidre, també estava trencada i la televisió, en el canal del DVD, estava fent ratlles. Al terra estava el seu company envoltat de sang, però encara era viu perquè estava fent soroll:

-Arg !!

Una cosa es va entendre, que va ser:

-Vendetta...

La noia va quedar esgarrifada. Abans de desmaiar-se, va cridar a la policia.

RAUL MONTES JORQUERA 2n B