Al segle XIX, amb la industrialització i el progrés, les idees romàntiques van afavorir el moviment de la Renaixença, que lluitava per recuperar l'esplendor perduda de la cultura catalana medieval.

A partir de la segona meitat de segle, amb l'ajut dels Jocs Florals, escriptors com Jacint Verdaguer, Narcís Oller o Àngel Guimerà retornaran el prestigi a la literatura catalana.

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix Jacint Verdaguer com a mossèn Cinto Verdaguer, per la seva carrera d'eclesiàstic.

Narcís Oller i Moragas (Valls, 1846 – Barcelona, 1930). Va ser un advocat i escriptor que va proliferar amb la tendència realista i la naturalista, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època.

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife 1845 - Barcelona 1924) fou dramaturg i poeta.