ALGUNES REFLEXIONS
LA FAMÍLIA COM A CONTEXT DE DESENVOLUPAMENT
La família és el context social més significatiu pel nen des de que neix fins que es fa adult. Hem sentit sovint parlar de la "socialització primària", que és la que s'atribueix a la família, diferenciant-la de la "socialització secundària", que amplia els contextos de relació i comunicació del nen més enllà del nucli familiar. La família és l'espai vital on el nen fa els primers vincles emocionals i els primers aprenentatges. Si aquestes primeres experiències s´han pogut fer en un clima afectiu, comunicatiu i estimulant, les bases de la socialització primària queden ben fonamentades i creen les condicions per a la socialització secundària. L'escola, entre d'altres, té un paper fonamental en aquesta socialització secundària.
Al llarg dels darrers anys, com a conseqüència dels canvis sociològics que han repercutit directament en l'estructura, organització i funcionament de les famílies, s'ha afirmat sovint que la família ha delegat les seves funcions educatives a l'escola.
Hi ha múltiples factors que han portat a noves tipologies i organitzacions familiars. Per enumerar-ne alguns citarem la incorporació massiva de la dona al món del treball, la crisi dels valors tradicionals, l'augment de la qualitat de vida, les noves tecnologies, els mitjans de comunicació,… Tots ells ténen implicacions en la família, tant pel què fa a la seva estructura com pel què fa al seu funcionament.
Els canvis socials, culturals i econòmics, que -val a dir- han comportat en molts aspectes un major benestar o qualitat de vida, han afegit una major complexitat al funcionament familiar.
Sovint sentim, o senzillament
observem, cóm molts pares i mares es senten desbordats en el moment d'assumir la
responsabilitat d'educar als seus fills.
L'escola, com a receptora de
l'alumne i com a co-responsable de la seva educació, coneix i "pateix" aquesta
situació de desbordament i desorientació en les tasques educatives d'un sector
no gens despreciable de pares.
Els docents manifesten en ocasions que els pares no assumeixen les tasques que els pertoca en l'educació dels fills i que sovint esperen que l'escola faci aquesta feina per ells. Expressions com: "si no vas a dormir d'hora li ho diré a la teva professora" deixen traspuar la pèrdua de poder dels pares en posar límits als seus fills. Aquesta manca de col.laboració que denuncien els docents els porta a concluir que, en aquestes condicions, es fa molt difícil educar a l'escola.
El Dr. Salvador Cardús, autor del llibre "El desconcert de l'educació" (2000), va presentar la conferència "Família i societat actual" el dia 21 de febrer de 2003, en el marc de la Jornada d'Actualització per a centres de pràctiques, organitzada per la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna. El Dr. Cardús va afirmar que "no és veritat que els pares hagin dimitit d'educar", posant l'ènfasi el les dificultats estructurals més que en el "dèficit moral" com a causa d'aquesta situació. Per altra part, el Dr. Cardús parlava de recuperar l'espai que té la família en l'educació, no des del punt de vista reivindicatiu sinò des de la convicció de que la família pot fer aquesta tasca.
LA COL.LABORACIÓ ESCOLA-FAMÍLIA
La col.laboració entre l'escola i les famílies ha estat des de sempre una qüestió fonamental per a donar sentit d'unitat i coherència al procés educatiu dels alumnes/fills. Però actualment, per les circumstàncies socioculturals només esmentades més amunt, aquesta col.laboració (CO-laborar, treballar amb) encara es fa més imprescindible.
Podem fer aproximacions diferents a l'estudi de la col.laboració entre l'escola i la família, segons els referents teòrics en els que fonamentem la nostra perspectiva.
El Dr. Climent Giné, en el marc de la Jornada d'actualització citada anteriorment, va definir les fonts de les que es nodreix la fonamentació teòrica del treball amb les famílies:
1) la perspectiva SOCIAL, que entén el desenvolupament humà a partir de la interacció social
2) la perspectiva ECOLÒGICA, que dóna un paper fonamental a les relacions entre els microsistemes en el desenvolupament psicològic del nen
3) la perspectiva ECOCULTURAL, que entén que totes les famílies ténen respostes d'adaptació mediades pels seus valors i creences, afirmació que porta a pensar que per crear complicitat amb la família haurem d'acceptar els seus valors i creeences
4) la perspectiva SISTÈMICA, que entén el comportament de les persones des de la relació, redefinint una conducta en base a la interacció amb els diferents sistemes de relació. El que fa una persona està condicionat i alhora condiciona el que fan els altres. La visió circular sustitueix a la visió mecanicista-causal i lineal.
És aquest últim marc de referència, el de la teoria sistèmica de la comunicació, el que es prendrà com a base per a desenvolupar els altres apartats d'aquesta pàgina web.