Terenci Moix. La increada consciència de la raça.
Premi Prudenci Bertrana 1971.

Un conte de miralls: "La història dels miralls de Xina"

Fa molts segles, nen meu, el món dels miralls i el món dels homes no estaven separat com ara. Eren diferents d'allò més: no coincidien ni els éssers, ni els colors, ni les formes. Eren dues atmosferes distintes que vivien tanmateix, en pau. Tu podies entrar al mirall, i no hi trobaves el teu rostre, sinó el d'una criatura que hi vivia; i això mateix podia fer ell. Però una nit, Mare Història fou perversa, nen meu, i canvià el signe de l'univers, perquè els habitants del mirall i els habitants del món dels homes s'havien tornat dolents. Sonà un crit de batalla, un xiscle paorós, i la raça dels miralls , armada fins a les dents, feréstega i bel·ligerant, envaí la terra.

Era molt gran llur força; però al capdavall d'horribles batalles , on la sang fou vessada fins als límits de la crueltat, guanyà l'emperador de la terra, amb l'ajut de les seves arts màgiques, les quals eren -cal dir-ho – de mena divines.

Ell rebutjà el pas dels invasors, ell els empresonà dintre dels miralls i els condemnà a repetir, segle rere segle, tots els actes que fessin els homes. Els privà de la força, els robà la figura, els deixà convertits en simples reflexos servils. I l'amenaça quedà tancada en els miralls que ens fan d'entorn; però no està completament evitada, perquè un dia, en una Reconquesta que hem de patir tots, les criatures del mirall despertaran del seu son màgic i plantaran batalla un altre cop.

Curiosament JordiPericot en la seva etapa de mestre va tenir d'alumne a l'escriptor Terenci Moix, que podeu veure en la fotografia.

 

Miralls