Com avances, Primavera!
tots els troncs s'han alegrat,
espurnats de verdor nova
i algun que altre virolat.
És el verd de l'esperança,
és la flor de tots colors.
Quants aucells que van pels aires!
I, en la terra, quina olor!
Tot són vols i cantadissa.
Canta el nin: -Plou i fa sol!-
Arxiu Joan Maragall
(Abril 1909)
Cosirem un núvol blanc
amb un llamp i filets d'aigua
i l'estendrem al terrat.
Els ocells, morts de calor,
vindran tots a refrescar-se
al raconet ombrejat
El núvol, flonjo llençol,
remourem d'una bufada
quan ja s'hagi post el sol
i el llançarem cel amunt...
En el capvespre serè
es badaran les gardènies
i ens ompliran de perfum.
Pincellades en vers
Joana Raspall
Ah!...l'octubre primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors del sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en cel, buit d'orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s'agita repoblada la ciutat,
i va escampant-se per carrers i `places
fum olorós del fruit d'hivern torrat
Joan Maragall
(1993)
Quin dia tan fred!
El sol ha deixat
tot el seu ardor
al si de la terra
que el té enamorat.
Una gran fillada
d'ells dos naixerà.
Quan rica d'abrils
la terra floreixi
amb quina esplendor
la il.luminarà!
Pincellades en vers
Joana Raspall
