Nom dels municipis pedanis
incloses en el terme municipal
El municipi comprèn els antics llocs de
Pedrós i les Cabeces.
Habitants
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
854
841
814
817
826
Superfície
17,9 Km2
Altitud
254 m.
Kms. de Tarragona
20
Economia
Agricultura, predominant la vinya. La cria
de porcs i d'aviram. Indústria de matriceria.
Lloc típics o històrics
La màxima densitat demogràfica (1420 h)
correspongué al 1887, i la mínima (807 h) al 1960. De les antigues muralles es conserva
el portal de Sant Pere, en forma d'arc de mig punt, i de l'antic Castell de Vilabella,
una escala gòtica en el casal que ocupa el seu lloc. L'església primitiva (avui sense
culte) fou reformada en època gòtica. L'actual parròquia de Sant Pere, neoclàssica,
és de la segona meitat del segle XIX. És interessant el Museu Etnològic del Camp, fet
amb la col.laboració de tota la vila.
Personatges fills del poble o
vincultats a la localitat
El castell de Vilabella, del segle XI, fou
dels Castellvell; el 1302 Guillema de Montcada el vengué a Bernat de Centelles, i el 1311
l'adquirí la mitra de Tarragona. Forma part de la Comuna del Camp de Tarragona.
Data de la festa Major
Festa Major. El dia 31 de juliol i diada de
Sant Roc el 29 d'agost 1999.
Comunicacions
Carreteres, forrocaril,
port, etc.
Petit resum històric de
Vilabella
Un document de l'any 1010,
del Cartulari de Sant Cugat del Vallès, al referir-se a Vilabella diu: "vila que
s'anomena Abella". Abella podria ser el nom d'un patrici romà propietari d'una gran
finca que donà origen i nom al poble. S'han trobat vestigis que fan pensar que el
territori fou habitat anteriorment a l'època romana. La Cova Fonda fou habitada per
l'home de l'eneolític, i també s'han trobat restes de poblats ibèrics a les partides
del Bosc del Metge, la Creu d'en Castellet i Tros d'en Rull.
Any 1010
El poble ja era una vila
segons un document del Cartulari de Sant Cugat del Vallès.
Any 1311
En Guillem de Rocabertí,
Arquebisbe de Tarragona, va comprar pel preu de 67.000 sous la vila de Vilabella, a partir
d'aquesta data el poble es troba sota el poder de la mitra tarragonina.
Any 1320
Es va nomenar rector de
Vilabella en Ramon Ferrer, capellà familiar del Rei Jaume II; aquest nomenament anava
acompanyat d'un privilegi de protecció especial damunt la parròquia.
Any 1559
A causa de les fortes
epidèmies de còlera, s'instituí la primera festa votada de Sant Roc; la segona, que
perdura encara avui, data del 1885.
Any 1689
Regeix la parròquia
Antoni Pons, destacat austriacista; Jordi de Hessen-Darmstadt el nomenà Vicari General de
l'Exerci de Carles III.
Any 1729
Es va beneir la primera
pedra de l'Ermita, un edifici que resta avui inacabat.
Any 1862
Es beneeix la nova
església, de Sant Pere de-Víncula, aquesta es va construir als afores del poble, el
terreny era conegut amb el nom de "Camp del Cañellas". L'arquitecte de l'obra
fou l'Ignasi Jordà.
Any 1883
Inauguració oficial del
pas del ferrocarril pel nostre poble.
Any 1889
Inauguració de la Casa
Col.legi, al carrer Raval del Roser, regit per les germanes Dominiques de l'Anunciata.
Any 1892
S'enderrocà l'antiga casa
de la vila, de la plaça de Sant Pere, a causa del seu mal estat i perquè obstaculitzava
el pas al carrer de Sant Roc.
Any 1921
S'inaugurà el Cafè del
Sindicat, dins la secció cultural i recreativa del Sindicat Agrícola.
Any 1959
Inauguració del Celler de
la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre per les autoritats provincials, essent beneit pel
Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro.
Any 1967
Es va fundar el Casal
Parroquial com a centre cultural i recreatiu; cal destacar-ne el cinema, el teatre, el
bar, i les diferents sales per a conferències, exposicions i reunions de les diferents
seccions de la parròquia.
Any 1973
Vilabella obté el Premi
Comarcal i Provincial en el Concurs d'Embelliment de Pobles, per part del President de
l'Excm. Diputació de Tarragona.
Any 1983
Inauguració de la casa
del metge i dispensari, així com també de la piscina municipal, aquesta s'amplià donant
lloc a un complex poliespotiu.
Any 1985
Inauguració de la Casa de
la Vila, al carrer d'Avall i també de les oficines de la Cooperativa Agrícola i Caixa
Agrària de Sant Isidre, a la planta baixa del mateix edifici.
Tornar a la pàgina anterior