DESEMBRE

Al principi del món, jo era un mes fosc, fred i ensopit.
Em deien Desembre el Trist.
El sol no m'estimava, les meves nits eren les més llargues
i esfereïdores.
Quina por que tenia, jo! Que sol que estava llavors!

Però heus aquí que un bon dia em van fer un regal: un nen
petit em va regalar el Nadal.
Milions d'espelmes i bombetes il·luminen les meves nits,
i mai més he tornat a tenir por de res. 
La gent em canta nadales i em recita dècimes, i mai més 
no he tornat a estar sol.

L'hivern que és el meu sastre, m'ha fet un vestit de festa 
amb roba de molsa i fil d'or. Menjo escudella, torrons
i neules, i el tió em caga una mica de tot.
Ara em diuen Desembre l'Alegre, i us desitjo bones festes!
Però el Desembre el Trist no ha mort, encara hi ha un tros 
de món que està sol i té por: tant de bo que aquest any 
m'il·lumini pertot.