Fa molt temps, el dofí era caçat per extreure un oli que es trobava en petites quantitats dins del seu cap i que s'utilitzava com a lubricant per a la maquinària dels rellotges. Actualment s'han trobat altres substàncies alternatives i la pesca del dofí ha desaparegut. De totes maneres,  molts d'ells moren atrapats a les xarxes dels vaixells que pesquen la tonyina.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades.

Com les balenes, els dofins respiren per un únic orifici situat al cap (espiracle) i han de sortir a la superfície  aproximadament cada dos minuts per agafar aire i tornar a submergir-se. Tenen els pulmons adaptats als canvis de pressió i poden baixar profunditats de més de 300 m.

L'aleta horitzontal de la cua, similar a la d'altres mamífers aquàtics, es mou en sentit vertical i permet la propulsió de l'animal i, les aletes situades al costat del cos actuen d'estabilitzadors. La seva forma hidrodinàmica els permet anar a uns 30 km/h i, fins i tot, arribar als 40 km/h.


Pel que fa a la reproducció, el dofí mular femella arriba a la maduresa sexual entre els 5 i 12 anys i  el mascle entre els 9 i 13 anys. La primavera és l'època de zel, i al cap de 11 o 12 mesos de gestació la femella pareix una sola cria que és capaç de nedar i respirar al cap de pocs minuts d'haver nascut. La cria mama durant 18 mesos i segueix la mare sense dificultats nedant al seu costat i aprofitant els avantatges hidrodinàmics de la progenitora.

Els dofins emeten contínuament sons similars a un xiulet que generen des d'un mecanisme situat sota l'espiracle que funciona com un sonar, és a dir, és un sistema per eco col·locar els objectes (semblant al que tenen els rat-penats) gràcies al qual poden navegar i detectar les preses amb facilitat. També emeten sons per comunicar estats d'alarma, excitació sexual i altres estats emocionals.

Els dofins han demostrat que són capaços d'aprendre i realitzar tasques força complexes, de comunicar-se entre ells i de vocalitzar sons semblants a les paraules. Alguns investigadors creuen que els dofins podrien aprendre un llenguatge i comunicar-se amb els éssers humans. Altres asseguren que els dofins tenen un nivell d'intel·ligència similar al dels primats i que estan molt lluny de poder aprendre a vocalitzar una llengua pròpiament dita.