CRONOLOGIA   1527-1588

 
ANY
MÓN
MEDITERRÀNIA
COSTA DELS PAÏSOS CATALANS
1527  S'inicia la guerra per la successió  de l'Imperi Inca, intervenció de Pizarro. Saqueig de Roma per les tropes imperials de Carles V  
1529 Setge de Viena pels turcs. Pau de Barcelona (29-6) entre l'emperador Carles V i el Papa.   
1530   Carles V és coronat emperador per Climent VII
i retorna al papa les terres ocupades.		  
1531 Reconeixement del rei d'Anglaterra com a cap suprem de l'església anglicana.    
1533 Presa de Cuzco pels espanyols. Fi de l'Imperi Inca. Acord entre Ferran d'Àustria i Solimà el Magnífic.  
1534     Saqueig de LLoret.
1535   Conquesta de Tunis i la Goleta. Saqueig de Maó.
1536 Els turcs conquereixen Mesopotàmia i arriben fins a l'Índia.
Tercera Guerra entre Carles V i Francesc I.		 Tractat entre Francesc I i Solimà que permet el comerç francés al llevant del Mediterrani, i aliança política enfront Carles V.  
1538 Fracàs de les ofensives otomanes a l'Índic front als portuguesos.

 

 Batalla naval de Prébeza a la mar Jònica entre la flota turca i la cristiana comandada per Andrea Dòria
Pau de Niza entre Francesc I i Carles V		  
1541   Fracassa l'expedició  de Carles V contra els barbarescos a l'Alger.  
1542   Pacte entre Francesc I i l'Imperi otomà, utilització dels ports del sud de França pels pirates barbarescos fins el 1544 (Provença).  
1543 Aliança entre Carles V i Enric VIII d'Anglaterra. Quarta guerra entre Francesc I i Carles V.   Atacs barbarescos a Cadaqués, Palamós i Roses.
Temporalment les illes de Formentera i Cabrera serviran de bases als corsaris.
1544 Pau entre Carles V i FrancescI   Saqueig de Palamós pels barbarescos.
1545 Victòria de Carles V a Mühlberg sobre els protestants. 
S'inicia el Concili de Trento		   Saqueig de Pineda pels pirates turcs comandats per Dragut, successor de Barba-rossa.
1547 Ivan Grozny (el Terrible) es fa càrrec del govern de Rússia   Atac a Vilaseca
1550   Trencament per les forces cristianes del setge dels turcs sobre Malta. Dragut assalta Pollença.
Saqueig de Malgrat.
1551   Pèrdua de Bugia a mans de turcs i barbarescos. S'aixeca la fortalesa d'Arenys de Mar.
Torre de can Maians.
1552 Tractat de Chambord entre Enric II de França i el príncep protestant Maurici de Sajonia, Maurici derrota a CarlesV a Innsbruck.   Assalt a Salou ( Zala )
S'enfonsa una part de les illes Medes, on s'hi havien construit defenses.
1553 Victòria dels indis  araucans a Xile sobre les tropes espanyoles de Pedro de Valdivia.
Maria Tudor reina d'Anglaterra.		    
1544 Felip II (encara príncep) es casa amb Maria Tudor d'Anglaterra.   La flota turca, hiverna al port de Tolón ( Provença ). 
1555 Pau d'Aubsburg. Consagració jurídica de l'Escissió religiosa, entre catòlics i protestants.    
1556 Abdicació de Carles V en el seu fill  Felip II  que hereda el dominis de la corona, excepte Austria que passa al seu germà Ferran.
S'inicia una nova guerra franco-espanyola.		 El duc d'Alba invadeix els Estats Pontificis.  
1557 Batalla de St. Quintí guanyada als francesos per les tropes de  Felip II. En commemoració es projectaran les obres de l'Escorial.               
1558 Mor a Yuste (Càceres) l'emperador Carles V.   Dragut desembarca a Salou.
Oxali ataca Mont Roig.
Assalt per part dels turcs de Ciutadella (Menorca).
1559 Pau Hispano-francesa de Cateau-Cambrises.    
1560     S'aixeca la torre de can Llobet ( Arenys de mar ).
1561 Comencen les obres de l'Escorial. Madrid capital de la monarquia.   Victoria a Soller (Mallorca) sobre la flota turc-barbaresca Oxali.
1562 Reanudació del Concili de Trento. Desastre naval de "La Herradura". Un estol hispa-sicilià és derrotatat. Assalt turc-barbaresc a l'Hospitalet de l'Infant.
1563   Expedició cristiana  contra la plaça forta de Masalquivir (Mers-Ell-Kebir). Assalt turc-barbaresc a Salou.
1564     Atac turc barbaresc a Badalona.
1565 Compromís de Breda entre la petita noblesa flamenca i els calvinistes.
Inici de la resistència al règim hispànic ( guerres de Flandes )		 Trencament del setge de Malta per la flota cristina, amb una important participació de les forces de la Corona Catalano-Aragonesa.       
1566 Felip II envia el Duc d'Alba a Flandes. Mort de Solimà el Magnífic. Atac turc-barbaresc a  Salou.
1567     Atac turc-barbaresc a Tarragona.
Desembarcaments turcs-barbarescos al delta del Llobregat.
1568 Pau d'Andrianòpolis entres els turcs i els austríacs. Els Habsburg reanuden el pagament de tributs als turcs. Guerra Alpujarras fins 1571.(aixecament  moresc)

 

 Atac a Badalona.
Torre de can Palauet a Mataró.
Es proposa buidar Menorca.
Mataró i Vilaseca obtenen permisos de fortificació.
1570 Excomunió d'Isabel I d'Anglaterra. Pèrdua de Goleta i Tunis.
Formació de la Lliga Santa.
Xipre es conquerida pels turcs.		  
1571   Batalla de Lepant guanyada per la flota de la Lliga Santa sobre la flota turca. Important participació catalana. La flota estava comandada per Joan d'Àustria, germà bastard de Felip II, sota la supervisió de Lluís de Requesens.  
1572 Nit de St. Bartolomé a França, persecussió i matança d'hugonots I (protestants).
Holanda i  Zelanda es subleven contra Felip II.		    
1573   Pau separada, al marge dels demés països que formaven la lliga Santa, de Venècia amb els turcs.  
1574 Lluís de Requesens (enviat en substitució del Duc d'Alba) venç a Flandes, als exercits de Guillem d'Orange. La corona Catalano-Aragonesa perd la plaça forta de Bizerta (Tunis), a mans dels barbarescos.
 

 

  
1576 Joan d'Àustria, nou governador a Flandes.    
1578 Alejandro Farnesio substitueix a Joan d'Àustria com a governador a Flandes.    
1579 Divisió confesional dels Països Baixos.   S'inicia la construcció de la muralla de Mataró.
1580 Felip II hereda la corona de Portugal.    
1582                                      Sant Feliu de Guixols, en tot l'any, es produeixen fins a vuit alarmes d'atacs turcs-barbarescos.
1584 Mort Guillem d'Orange, artifex de la independència holandesa.
Felip II intervé en les lluites dinàstiques a França entre la lliga catòlica i les faccions protestants (hugonots).		    
1585 Aliança entre Anglaterra i els holandesos. Francis Drake, corsari al serveis d'Anglaterra, penetra a la Maditerrània. Les corts catalanes decideixen dedicar cent mil ducats a Torres de Moros i defenses. 
1588 Desastre de l'Armada Invencible.
Derrota dels terços espanyols a Gravelines (Flandes).		   Queixes del batlle i jurats de Flix, als consellers barcelonins demanant mitjans per fer front a la pirateria.

Aquesta taula cronològica no pretén  ser exhaustiva, l'únic que  vol es situar-nos dins el context dels fets històrics que varen tenir lloc durant els anys del segle XVI, quan els atacs turcs-barbarescos varen ser més sovintejats. Només es fa referència a aquells més importants i que estan abastament documentats, però no foren els únics. Realment, la gravetat dels fets i la seva freqüència són les que van moure a la població del litoral a movilitzar-se i dedicar grans esforços a defensar la costa. Moltes vegades les accions a més petita escala es repetiren de forma continuada, afectant a vegades masos o grups de població aïllats. Quan la defensa finalment va ser organitzada,  les accions de la pirateria es van tornar cada cop més esporàdiques i ja ben entrat el segle XVII i començaments del XVIII es limitaven a l'atac a les embarcacions de pescadors o de mercaderies, essent cada cop més estranys els atacs directes a la costa.

Tornar pàgina principal