Els nostres avantpassats no coneixien l'escriptura i, per tant, no van deixar testimonis escrits que puguin explicar-nos com vivien. Però si que han arribat fins a nosaltres un nombre important de restes materials (utensilis, armes, pintures ...) a partir de les quals podem conèixer com vivien els nostres avantpassats més llunyans.

Molts dels llocs on ara vivim nosaltres ja van ser habitats molts anys enrere. Es van construir cases noves sobre les ruïnes de les velles i, de mica en mica, es van anar formant acumulacions de restes d'un gran valor històric.

Les diferents acumulacions de restes dels nostres avantpassats s'anomenen jaciments arqueològics. En un jaciment, les restes més antigues se situen normalment, al fons del jaciment, i les més modernes, al damunt.

Les restes es troben enterrades a causa de l'acció de la natura, com en el cas de les crescudes dels rius, les allaus de terra i roques, la pluja i el vent, o bé per l'acció de la vegetació i els animals, però també a causa de l'acció de l'ésser humà, com en el cas de les guerres, les destruccions ....

Sovint els mitjans de comunicació ens informen del descobriment d'algunes restes arqueològiques. Malauradament algunes vegades ens arriben notícies sobre la destrucció de restes o objectes de gran valor històric. S'ha de fer tot el possible per protegir el llegat dels nostres avantpassats, pel gran valor històric que té i perquè és l'única manera d'obtenir coneixements sobre les èpoques passades.

Els arqueòlegs són les persones que estudien i classifiquen les restes històriques.

Jaciments d'Atapuerca (Burgos)

La sierra d'Atapuerca, és un dels jaciments paleontològics més importants del món, situat a la provincia de Burgos i declarat recentment per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i que sens dubte, ha de ser considerat patrimoni comú de tots els europeus. Entre altres objectes de gran valor i interès, van ser trobades les restes del cap de l'Homo antecessor (Nen de la Gran Dolina), l'humà més antic trobat a Europa, de fa almenys 800.000 anys. El jaciment de la Gran Dolina ha saltat a la fama i ha fet la volta al món perquè s'hi han trobat els fòssils humans més antics d'Europa. En les campanyes d'excavació del 1994 i el 1995 es van descobrir unes vuitanta restes humanes, que pertanyen a com a mínim sis individus diferents.Aquests fòssils de la Gran Dolina no corresponen a cap de les espècies fòssils conegudes. En aquests casos convé constituir una nova espècie, i així es va fer, donant-li el nom d'Homo antecessor. La nova espècie és a prop de l'avantpassat comú dels neandertals (Homo neanderthalensis) i de la nostra pròpia espècie (Homo sapiens).

Els jaciments prehistòrics més antics de Catalunya són de fa 450.000 anys. Els més importants, a més de la cova de l'Aragó, són el del puig d'en Roca, al Gironès, i el del Cau del Duc, al Baix Empordà. La mandibula de Banyoles, el Pla de l'Estany, és també una de les restes humanes més antigues.

 

Més informació sobre jaciments

Inici