Es creu que l'univers va néixer fa uns 15 mil milions d'anys. La història de l'home però, és molt més breu. Els nostres avantpassats, els primats van sorgir fa més de 70 milions d'anys enrera.

Els primats van desenvolupar característiques que van permetre la seva evolució fins a l'home actual. El seu cervell era molt més gran que el d'altres mamífers, les seves extremitats posteriors es van anar adaptant al desplaçament mentre que les anteriors es van especialitzar en la manipulació d'objectes ...

Fa uns 40 milions d'anys van aparèixer uns primats semblants a l'home, el subordre dels antropoides que, posteriorment, es bifurcarà originant la gran varietat de monos i la superfamília dels hominoides. Dels hominoides, milions d'anys després, en sorgirà la família dels pòngids (ximpanzé, goril·la, orangutà i gibó) i la família del homínids (austrolopitecs i homo), que portarà cap als humans moderns.

Fins ben bé a mitjans segle XIX es considerava que l'espècie humana tenia una antiguitat de pocs milers d'anys. Una consideració que fou qüestionada, el 1859, quan Charles Darwin publicà el seu llibre L'origen de les espècies. Gràcies a l'observació de la natura i de restes fòssils, és a dir, de restes d'animals i plantes incrustats en les pedres ara fa milions d'anys, Darwin va demostrar que el món dels éssers vius no és estàtic, sinó que canvia constantment.Quatre anys després del llibre de Darwin, es descobrí el primer fòssil Neandertal: els científics començaren a acceptar que podien haver existit humans diferents dels seus contemporanis. Encara al segle XIX, poc després de la descoberta del primer Neandertal, es trobaren al sud-oest de França, a la localitat de Cro-Magnon, les restes d'altres homes, també molt antics però decididament semblants a nosaltres; seran coneguts amb el nom de la localitat on es van trobar: l'home de Cromanyó.Al llarg de tot el segle XX s'han trobat, milers de fòssils que han permès traçar i datar l'evolució des dels petits primats a l'Homo sapiens sapiens.

 

Els científics consideren que l'ésser humà actual descendeix dels homínids, i aquests, juntament amb els ximpanzés i els goril·les, d'un avantpassat comú.

 

Australopithecus, són els més nombrosos d'aquests fòssils. Si bé dins del grup existeixen moltes variants, es pot dir que es tracta d'éssers d'aspecte molt primitiu en els quals es barregen els caràcters humans i els simiescos.Hàbitat la sabana africana.

Uns dels exemplars més antics d'australopitecs apareguts recentment a Etiòpia es remunten a fa 4.000.000 d'anys (afarensis), 3.000.000 (robustus), 1.600.000 ( africanus) i s'accepta per als més moderns una antiguitat de 500.000 anys.Presenten una capacitat craniana de 600 cm3

 
 
Homo habilis, els primers fòssils apareguts, van ser al barranc d'Olduvai (Tanzània), on ja s'havien descobert restes d'australopitecs, presenten un caràcter més «humà» que aquestes, amb una antiguitat d'1.800.000 anys, capacitat craniana de 700 cm3 mandíbula i mà més semblants a les de l'Homo sapiens que les dels australopitecs. Segons molts especialistes, aquests fòssils ja pertanyen al gènere Homo i, per tant, difereixen clarament dels australopitecs
   
Homo erectus. Aquests fòssils humans tenen dates realment allunyades de nosaltres (1.000.000 d'anys per als més antics, uns 500.000 per als més moderns). Aquí també es troben tipus diferents de fòssils humans que han estat agrupats amb el nom comú d'Homo erectus. El conjunt més nombrós és el format per les restes extretes a partir de 1923 de la cova de Zhouloutian (prop de Pequín). Aquest tipus humà va ser anomenat Sinanthropus pekinensis i presenta una talla semblant a la mitjana actual i una capacitat craniana d'uns 1.000 CM3.
   
Homo sapiens neanderthalensis, amb una antiguitat que oscil·la entre uns 100.000 anys, els més antics, i uns 30.000 els més moderns. Es tracta de restes humanes que presenten una estatura més baixa d'1,55 m respecte al tipus humà actual i una capacitat del crani semblant a la de l'Homo sapiens (1.450 cm3 però amb certes diferencies de forma (front enfonsat, absència de barra, arcs superciliars molt sortits, etc.).Els primers fòssils d'aquest grup que van ser estudiats van aparèixer a Europa (l’Homo sapiens neanderthalensis), si bé més endavant es van descobrir fòssils semblants a diversos llocs d'Euràsia i d’Àfrica.
   

Homo sapiens sapiens. Els fòssils humans més moderns que es coneixen presenten uns caràcters físics pràcticament idèntics als de l'home actual. Aquests fòssils ja apareixen diferenciats en distants races, les mes conegudes de les quals són les descobertes a Europa (raça de Cromanyó, de Grimaldi, de Chancelade, etc.). Totes han estat sempre incloses dins l'actual grup humà: l'anomenat pels naturalistes Homo sapiens sapiens. Els més antics d'aquests fòssils es remunten a uns 40.000 anys enrera.

L'ésser humà actual pertany a l’espècie Homo sapiens sapiens.

Esquema comparatiu d'un esquelet d'australopitecus i el d'un Homo sapiens

 
Australopitecus

Homo antecessor


A la sierra d'Atapuerca, un dels jaciments paleontològics més importants del món, situat a la provincia de Burgos van ser trobades les restes del cap de l'Homo antecessor (Nen de la Gran Dolina), l'humà més antic trobat a Europa, de fa almenys 800.000 anys.Aquests fòssils de la Gran Dolina no corresponen a cap de les espècies fòssils conegudes. En aquests casos convé constituir una nova espècie, i així es va fer, donant-li el nom d'Homo antecessor. La nova espècie és a prop de l'avantpassat comú dels neandertals (Homo neanderthalensis) i de la nostra pròpia espècie (Homo sapiens).

 

Les restes humanes més antigues que s'han trobat a Catalunya són les de l'home de Talteüll (el Roselló), a la cova de l'Aragó, a la Catalunya Nord, que pertany actualment a l'Estat francès.

Més informació L'home de Tautavel

 

 

Inici