Per poder conèixer el passat és imprescindible ordenar els fets. Els fets més recents s'expressen sempre amb la data: el dia, el mes i l'any.Els fets més llunyans els datem en segles o en mil·lenis, perquè a mesura que ens allunyem en el temps, ens és més difícil conèixer exactament el dia o l'any en què van passar uns fets determinats.

La Prehistòria és el primer gran període de la història de la humanitat i el més llarg. Com que no tenim cap document escrit d'aquella època, l'única manera que tenim de conèixer com vivien els nostres avantpassats de la Prehistòria és estudiar les restes d'objectes trobats. Aquests objectes estan fets amb ossos i pedra, els més antics, i amb metalls, com ara coure, bronze i ferro, els més moderns. Per això dividim la Prehistòria en dues grans edats : l'Edat de Pedra i l' Edat dels metalls.

 

L'Edat de Pedra està formada pel Paleolític, pel Mesolític i pel Neolític.

L'Edat dels Metalls per L'Edat de Bronze i la de Ferro.

 

 

L' Edat de Pedra

Els descobriments i els estudis que s'han fet del materials que utilitzaven els humans prehistòrics han evidenciat que les pedres tenien moltes diferències.N'hi ha que amb prou feines són treballades i d'altres ho són molt més. Les primeres són d'una època més antiga i les altres més recents. Per això l'Edat de Pedra ha estat dividida en tres períodes:

El Paleolític, que vol dir pedra antiga. En aquest període, els humans construïen estris picant dues pedres entre elles fins a obtenir-ne un estri més o menys punxegut o tallant. Era una tècnica molt rudimentària.
El Mesolític, que vol dir pedra del mig. El treball es va perfeccionar. Es feien servir pedres més petites, que es rascaven i s'afilaven.
El Neolític, que vol dir pedra nova. En aquest període, la pedra es treballava i es polia molt més.

 

L'Edat dels Metalls

L'edat dels metalls va començar en el quart mil·leni abans de Crist i va constituir l'última fase de la Prehistòria. Durant el Neolític, els humans coneixien l'existència dels metalls però encara no sabien transformar-los en instruments útils. El primer metall que es va utilitzar va ser el coure. En una primera etapa li donaven forma colpejant-lo. Més endavant aprendrien a fondre'l; buidant-lo en motlles, podien fer instruments de qualsevol forma o tamany. El coure però, és un metall molt tou que no servia per a fabricar armes ni altres estris. La fundició del coure va coincidir a més a més amb el desenvolupament de la metal·lúrgia de la plata, l'or, l'estany i el plom. Del coure i l'estany n'obtenien el bronze, que resultava més resistent.

Segons els metalls de més ús,aquesta etapa s'ha dividit en

Edat del bronze. El bronze va ser el primer metall que es va utilitzar extensament. Amb ell es podien fer armes i eines de treball.

Edat del ferro. El ferro és un metall molt més dur i abundant que el bronze. Els pobles que primer van disposar d'armes de ferro van sotmetre fàcilment els que encara desconeixien aquest metall