Llibres

"Elogi de la feblesa" d'Alexandre Jollien, edicions La Magrana

Un relat autobiogràfic, com n'hi ha pocs, que narra el camí seguit per l'Alexandre Jollien, un jove amb paràlisi cerebral que, a causa del seu handicap, estava destinat a enrotllar cigars en un taller ocupacional per a persones discapacitades, i que ara es troba, després d'un llarg periple, estudiant filosofia a la universitat.

L'autor, tot narrant la seva experiència, difícil i dolorosa però sempre estimulant, a través d'un diàleg fictici amb Sòcrates convida de forma insistent a qüestionar la distinció entre normal i anormal. No proposa pas una solució tranquilitzadora o harmoniosa, sinó més aviat un dubte que fa capgirar el que fins ara crèiem saber i que ben sovint marca el nostre comportament davant tot allò que ens és aliè, diferent, estrany.

Us el recomano.

"Nascut dues vegades" de Giuseppe Pontiggia, edicions La Magrana

Amarga i dramàtica, però també irònica i apassionada, aquest llibre explica en primera persona la relació d'un jove professor amb el seu fill discapacitat. L'ensenyament del pare al fill, des del naixement fins a l'adolescència, es transforma progressivament en l'aprenentatge d'un art de viure que el nen descobreix per superar la minusvàlua. Les criatures discapacitades, tal com suggereix el títol, neixen dues vegades: la primera no els troba preparats per al món, la segona és un renaixement confiat a l'amor i la intel·ligència dels altres.

Personalment, m'he sentit identificada en més d'un aspecte en aquest pare d'un nen amb dificultats psicomotores importants. Crec que és un llibre que ajuda a veure l'arc de Sant Martí quan Plou i fa Sol.

"Saber dir no" d'Asha Phillips, editorial Empúries

És evident que de vegades ens veiem obligats a dir que no, encara que no ens agradi. Però la veritat és que dir sempre que sí no és gens beneficiós. Asha Phillips, que és mare i psicoterapeuta infantil, aborda el desconcert de l'educació a partir de múltiples exemples i casos que ha anat tractant al llarg de la seva experiència clínica.

"Saber dir no" ressitua l'etern debat sobre la relació entre pares i fills, que massa sovint ha penjat de l'estira-i-arronsa entre la permissivitat i l'autoritarisme. Defugint els extrems fàcils, l'autora ens sorprèn amb una proposta renovadora: "Dir que no" mai s'hauria d'interpretar com un rebuig ni un atac als fills, sino com una prova que creiem en la seva força i en la seva capacitat de madurar.

Un llibre ben útil.

"Berta, tu pots" de Lourdes Calvet, edicions Rosa Sensat

La Lourdes Calvet explica la història de la seva filla de vint-i-set anys, la Berta, que té una deficiència intel·lectual. És un llibre de lectura agradable i amb un fi sentit de l'humor, que reflecteix la lluita d'aquests nois i noies per acceptar la realitat i per tirar endevant. Tot i tenir una limitació intel·lectual, tenen la suficient clarividència per adonar-se de les seves limitacions.

En un moment en el qual haviem de decidir escola per l'Eulàlia, em va ser de gran ajut per entendre que no sempre la "integració" és el millor pels nens diferents. En el cas de la Berta, es va intentar sense que se n'obtinguéssin bons resultats.

" Quina integració és la que posa a la persona diferent sola, ben sola, en un món que no fa més que fer-la sentir lletja, inútil, totxo i desgraciada. Una és deficient però no tonta i sap que les fites que se li proposen, per molt que s'esforci, no aconseguirà mai assolir-les.

Tot això és el que sentia. No entenia com tot un món tan intel·ligent, en nom de la integració, podia estar a favor d'aquesta manera de fer, que l'únic que aporta és infelicitat. Crec que els únics que en surten beneficiats són els sans i guapos que aprenen a valorar el que tenen i a ser respectuosos amb els diferents. "

"El teu nom és Olga" de Josep M. Espinàs, edicions La Campana

Pocs llibres catalans han estat reeditats tantes vegades, i en tant poc temps com aquest. També ha estat traduït al castellà, a l'anglès, a l'alemany, a l'italià, a l'holandès, al portuguès, al txec i al japonès.

Josep M. Espinàs explica com és la seva filla Olga, que té la síndrome de Down, i ho fa amb aquella sensibilitat profunda, gens sentimental, que és capaç d'harmonitzar l'afecte amb la lucidesa i la serenitat. A més, és un text que renova, constructivament, la visió dels diversos aspectes de la convivència humana i estimula el necessari respecte a la diferència.