|
"Elogi de la feblesa" d'Alexandre
Jollien, edicions La Magrana
Un relat autobiogràfic,
com n'hi ha pocs, que narra el camí seguit per l'Alexandre
Jollien, un jove amb paràlisi cerebral que, a causa del
seu handicap, estava destinat a enrotllar cigars en un taller
ocupacional per a persones discapacitades, i que ara es troba,
després d'un llarg periple, estudiant filosofia a la universitat.
L'autor, tot
narrant la seva experiència, difícil i dolorosa
però sempre estimulant, a través d'un diàleg
fictici amb Sòcrates convida de forma insistent a qüestionar
la distinció entre normal i anormal. No proposa pas una
solució tranquilitzadora o harmoniosa, sinó més
aviat un dubte que fa capgirar el que fins ara crèiem saber
i que ben sovint marca el nostre comportament davant tot allò
que ens és aliè, diferent, estrany.
Us el recomano.
"Nascut dues vegades" de Giuseppe
Pontiggia, edicions La Magrana
Amarga i dramàtica,
però també irònica i apassionada, aquest
llibre explica en primera persona la relació d'un jove
professor amb el seu fill discapacitat. L'ensenyament del pare
al fill, des del naixement fins a l'adolescència, es transforma
progressivament en l'aprenentatge d'un art de viure que el nen
descobreix per superar la minusvàlua. Les criatures discapacitades,
tal com suggereix el títol, neixen dues vegades: la primera
no els troba preparats per al món, la segona és
un renaixement confiat a l'amor i la intel·ligència
dels altres.
Personalment,
m'he sentit identificada en més d'un aspecte en aquest
pare d'un nen amb dificultats psicomotores importants. Crec que
és un llibre que ajuda a veure l'arc de Sant Martí
quan Plou i fa Sol.
"Saber dir no" d'Asha
Phillips, editorial Empúries
És
evident que de vegades ens veiem obligats a dir que no, encara
que no ens agradi. Però la veritat és que dir sempre
que sí no és gens beneficiós. Asha Phillips,
que és mare i psicoterapeuta infantil, aborda el desconcert
de l'educació a partir de múltiples exemples i casos
que ha anat tractant al llarg de la seva experiència clínica.
"Saber
dir no" ressitua l'etern debat sobre la relació entre
pares i fills, que massa sovint ha penjat de l'estira-i-arronsa
entre la permissivitat i l'autoritarisme. Defugint els extrems
fàcils, l'autora ens sorprèn amb una proposta renovadora:
"Dir que no" mai s'hauria d'interpretar com un rebuig
ni un atac als fills, sino com una prova que creiem en la seva
força i en la seva capacitat de madurar.
Un llibre
ben útil.
|
