Bach abandonà moltes vegades Leipzig per a fer peritatges d'orgues. En aquest treball tenia facultats extraordinàries, com testifica un memorandum del seu fill Carl Philipp Emanuel (transcrit aquí a partir de la traducció apareguda en la biografía d'Albert Basso): <<No ha hagut mai ningú tant precís i, al mateix temps, tant sincer tant sincer en l'exàmen d'un orgue. Si un constructor d'orgues havia travallat honradament en un instrument , peró, al construïr-lo, li havien provocat algún dany, ell intervenía amb els clients per a evitar qualsevol penalització. Ningú coneixía com ell la tècnica de la regulació dels órgues. Era freqüent que els organistes es trobessin aterrats quan volía tocar amb els seus instruments, ja que col.locaba els registres a la seva manera, raó per la qual ells es figuraven que no aconseguiria un bon so, tal com ell desitjaba, tot i així si desprès escoltaven un effect que els deixava estupefactes. Aquesta ciència ha desaparegut amb ell. El primer que Bach feia quan havia de revissar un órque era posar tots els registres i tocaba amb la major intensitat possible. Deia en broma: ''avans de res nessecito saber si l'orgue tè bons pulmons''. En casos aix” els constructors d'orgues es quedaven paralitzats de por. Centrava tota l'atenció en l'entonació exacta del seu instrument, com si volguès afinar tota l'orquestra. No hi havia ningú capaz d'afinar o de regular tota l'orquestra. Savia explotar tot l'espai. D'una sola ullada comprenía les anomàlies que tancaven un lloc determinat.
Anar a l'època anterior: l'estada a Leipzig