A Bach, Mendelson, el seu rehabilitador en la història de la música, el cridava el "vell de la montanya", perquè era un home patidor, apacible, per lo general resignat, tímid, íntim i inclinad al recolliment, tot el qual sense duda contribuí en bona part a que mai creués les fronteres naturals de Alemanya i a que morigués sense haver vist el cel d'aquella llalia on vivia Corelli i Vivaldi, ni la d'aquella França de Couperin i Rameau, es dir, els músics admirats i estudiats amorosament per Bach. Considerat actualment com el primer músic germànic, Bach va permanéixer, no obstant, ignorat en el seu país durant un segle, malgrat de que solament Alemanya va produir i va estrenar la totalitat de la seva obra.
No obstant, no hi havia roses sense espines, doncs sent mestre del cor de l'Escola de Llatinitat, els seus alumnes no eren, ni en la majoria dels casos aspiraven a ser-ho, músics professionals, i la seva feina els hi resultava aborrida. No tenien nocions de cambi i preferien les baralles i els jocs a prestar atenció a el seu professor. Era en aquelles situacions quan Bach mostrava un caràcter fort, e inclús es deia que "sanguinari".
Anar a l'època anterior: juventut (els seus fills)
Anar a l'època següent: els darrers anys (els seus hereus)