L'ART DE LA FUGA
L'Art de la fuga es la tercera composició destinada a la Societat de comunicacions de la ciència musical desprès de les variacions conóniques per a òrgan sobre la coral Desde lo alto del cielo y la Ofrenda musical. El títol d'aquesta composició, la última obra de Bach de grans dimensions, es apócrife i fou afegit a la primera edició, apareixia óstuma en 1751.
La obra, constitueix per vint Fugues (s'anomenen "contrapunts"), ademés d'altres quatre fragments, es inacavada, i sembla que aquest aspecte resalta particularment cuan s'accepta una disposició de les fugues per grups de quatre en sis seccions que acollíen, en conjunt, vint- i - quatre composicions; sens dubte, tres Fugues on, per parelles, es presenta el tema de tota la composició a través de dos lectures diferents, una que va de la primera nota a la última (recctus) i una altra de l'última nota a la primera (inversus), d'acord amb uns esquemes simétrics que s'apliquen a la música docta desde l'Edat Mitjana. Per altra banda, les diferents seccions estàn subjectes a diversos tipus de elabo- ració: aquella en que el tema es presentat en diferents figuracions; la que té un número creixent de veus; i la del nombre creixent de temes derivats del principal i que hi ha que desarrollar en la conducta d'una sola Fuga. Hi ha que recordar finalment que el Arte de la fuga fou concebut a través de una realització instrumental no indicada per l'autor.
Tornar a la pàgina de la seva obra
Tornar a la pàgina principal