Johann Sebastian va abandonar els càrrecs de Horganist i de Konzertmeister que feia a Weimar i va acceptar el de Kapellmeiser (amb un salari una quarta part superior al que rebia anteriorment) a Köthen; les seves obligacions l'excloien de les de caràcter litúrgic i no hi va ser fins a ésser nomenat Kantor a la Thomasschule de Leipzig que va tornar a la música litúrgica, més adient a la seva vocació artística, en la que el destí espiritual de la música o, millor dit, el seu fi religiós en el sentit més ampli del terme, prescindia de les diverses confessions.
El pas de Weimar a Köthen amb el càrrec de Kapellmeister rerpesentava indudablement un progrès en la seva carrera, a més de ser una experiència fonamental dins de l'àmbit de la música profana. Köthen era la seu d'un Principat, gobernat pels Anhalt-Köten, que pertanyia al Principat de Anhalt, més tard desmembrat en els principats independents de Anhalt-Bernburg i de Anhalt-Dessau-Köten (van ser reunificats al 1863 i va desapareixer definitivament al 1918). Al 1595, Joan Jordi havia imposat al principat de Köten la fe calvinista, però, al 1693, Emanuel Lebrecht va concedir la llibertat de culte a la memòria luterana. Va ser una decissió oportuna en part per el consort del príncep, Gisela Agnes Von Rath, de confessió luterana; la boda, celebrada al 1692, havia set combatida tant per els calvinistes com per la alta aristocràcia, que tenia a la família Von Rath per la gent de baix llinatge. Al 1699 va ser construida una esglesia luterana, la Agnuskirche, que va ser aixecada junt a la calvinista Jakobskirche, i, al poc temps va ser fundada una escola luterana.
Al 1704, ja mort Emanuel Lebretch, Gisela Agnes sen va fer carrec de la regencia al lloc del primogènit Leopoldo, que llavors tenia al voltant de deu anys. El increment de la activitat músical a la cort va arribar amb la admisió de tres músics, fet que, a partir de 1715, any en que Leopoldo va pujar al tro, seguit de la construcció de una capella musical anomenada Collegium musicum, el príncep va arribar a nombrosos músics procedents de la capella de Berlin, que havia set tancada per el nou rei de Prusia Federico Guillermo I, totalment deisnteressat de les qüestions musicals. Deball de la direcció de Agustin Reinhard Stricker, el Collegium musicum estava format per quinze instrumentistes: el suficient per satisfer els desitjos de Leopoldo, que savia tocar el violí, la viola da gamba i el clavicémbal, a més a més de estar dotat de una regular veu de baix.
El príncep havia manifestat una inclinació a la música desde la infancia i, al 1710, havia complementat la seva educació, especialment la musical, viatjant per Europa i, sobreo tot, resident un cert temps a Venècia.
Gràcies al compromis de Leopoldo,köthen podia considerar-se una ciutat amb una rica vida musical. Sens dubte, a part dels músics de la capella hi havia tres organites; un per el organ del castell i els altres dos per la Jakobskirche i la Agnuskirche. No obstant la situació més important era el Collegium musicum, encara que el príncep sentia grant predilecció per la música instrumental. Va ser precisament auqesta predilecció el que propici el acord entre Johann Sebastian i el jove soberà, que volia contratar un músic de prestigi per la seva capella. Hi ha que recordar que els dos s'havien conegut el gener de 1716, A l'ocasió de la boda de la germana de Leopoldo, Eleonora Guillermina, amb Ernesto Augusto de Sajonia-Weimar.
Anar a l'època anterior: organista a la cort de Weimar
Anar a l'època següent: els concerts de Brandenburg