El texte del Magnificat va ser acollit en la liturgia luterana tant en la versió alemanya com en la originaria latina. Bach va composar diferents Magnificat, però nomès un ha arribat a nosaltres; de ell existeixen dues versions a les que s'asignen els números 243a i 243 del catàleg de les composicions de Bach.
El Magnificat de la primera versió es remonta a 1723, i presumiblement va ser interpretat en Nadal d'aquell any; està compost en la totalitat de Mi bemol major, apta per l'utilització d'instruments de metall, com la trompeta. En la segona versió, en la totalitat de Re major, s'eliminaren quatre peces, compostes anb textes extranys al Magnificat; es tracta de tres Motetes y d'una parella per soprà, baix i continu, titulats "Desde lo alto del cielo,Alegraos y llenaos de júbilo, Gloria in excelsis Deo y Virga Jesse floruit".Aquestes peces relacionaven el Magnificat amb la festa de Nadal, mentres que sense aquelles composicions podia ser utilitzada sense problemes en qualsevol altra festivitat .
L'estructura musical del Magnificat es considerada una de les més compactes i sugestivesdins del àmbit de les obres sacres de Bach .Com afirme el musicòleg Karl Geiringer. Tota l'opera va quedar magestuosament enquadrada entre el poderós cor inicial del Magnificat i el Glòria final , que,amb les paraules Sicut erat in principio agafe la melodía del primer cor .