El fet de que Johan Sebastian Bach composara una Missa ha induït amb freqüència als biógrafs a considerar que es tractava de un homenatge a la fè catòlica professada en la cort de Dresde. Es precís tenir present, sens dubte, que en Dresde s'observava també la confesió luterana, i aquesta duplicitat es reflecteix, com hem vist, en les dos capilles diferents que existíen en la ciutat. Queda excluit que, cuan Bach va oferir al príncep elec- tor de Sajonia, Federic August II, el Kyrie i el Gloria, que desprès confluiríen en la Misa, volguès amoldar-se d'alguna manera a la liturgia católica. En efecte, les dos parts llatines musicades per el compositor perteneixíen també a la liturgia de la misa protestant. Per una altra part, la crítica ha sapigut que les parts restants del la Missa de Bach no van néixer a l'interior de un únic plà: el Sanctus va ser compost en 1724 i pobablement interpretat en Nadal d'aquell any, mentres les últimes parts (Credo, Hosanna, Benedictus, Agnus Dei i Dona nobis pacem) es sitúen en els anys extrems de la creativitat de Bach, entre 1747 i 1749. Es difícil sostindre, per tant, que Johann Sebastian, a l'enviar en 1733 les dos parts de la Missa en Si menor a Federic August II, tinguès l'intenció de compondre una Missa per a la conoració del príncep com rey de Polónia. La idea de que la Misa en Si menor es un bloc únic es fruit de la época romàntica i corresponen a un comcepte molt apartat de la litúrgia en els temps de Bach, que, sobretot en el que es refereix a l'ambient luterà, es basava en arquitectures relativament limitades. La missa musical també era curta i consistía en el Kyrie i en el Gloria, precissa- ment aquelles parts que Bach envià al príncep elector. L'únic testimoni contrari, i en cert mode plausible, consisteix en el fet de que el catàleg de les obres de Bach, compilat per Carl Philipp Emanuel Bach, menciona la "gran Missa católica".