Apropament a la figura de Pitàgores

Matemàtic i filòsof grec (neix a Samos vers el 570 a.C i mor vers el 500 a.C. a Metaponto, Itàlia), va fundar una escola que va tenir gran influència sobre Itàliat i també a Grècia. Els pitagòrics constituïren una associació de caràcter tant científic com filosòfic, així com polític i religiós, a Crotona (Calàbria). Van estudiar la matemàtica, l'astronomia, la musicologia, la fisiologia i la medicina, sempre sota la creença en una doctrina basada en el pensament fonamental que els nombres eren el principi de totes les coses. La política dels pitagòrics era teocràtica, aristocràtica i conservadora.

L'aritmètica pitagòrica

L'aritmètica pitagòrica es limita als nombres enters, identificats amb conjunts discrets d'unitats i amb figures constituïdes per conjunts de punts. Aquests nombres-figura es classifiquen en nombres triangulars, quadrats, pentagonals, etc, i en nombres polièdrics, segons la forma de la configuració geomètrica que els correspon.

Incommensurabilitat de la diagonal

S'atribueix als pitagòrics el descobriment de la incommensurabilitat de la diagonal i del costat del quadrat. Aquest descobriment va obrir una crisi profonda a l'escola, ja que va desfer la idea que tot s'adaptava als nombres enters. Xocava això, efectivament, amb la concepció pitagòrica de la natura que atribuïa a un nombre enter a totes les coses. No se sap amb certesa si va ser Pitàgores el que va donar una demostració del teorema que porta el seu nom (Teorema de Pitàgores), i que ja era conegut pels babilònics.

Teorema de Pitàgores

Altres descobriments de Pitàgores

Exemples d'aplicació dels seus coneixements

Tornar a la pàgina principal