Les persones amb aquest trastorn es neguen a mantenir el seu cos amb un pes situat dins dels límits de la normalitat, tenen molta por de guanyar pes o d'arribar a ser obeses i estan exageradament preocupades per la seva figura. A més, la valoració que fan de si mateixes com a persones ve determinada per l'opinió sobre el seu cos. 
L'anorèxia nerviosa està lligada al sexe femení de manera rotunda: un 90-95% de les persones afectades són dones i l'edat sol estar entre els 12 i els 25 anys, i és més freqüent entre els 12 i els 17.
L'OMS (Organització Mundial de la Salut) ha classificat l'anorèxia i la bulímia com a trastorns mentals i del comportament.
 
 

SÍMPTOMES
Hi ha diverses maneres de detectar la malaltia, entre les quals cal destacar les següents:
Negació a mantenir un pes igual o superior al valor mínim que correspon a la seva edat i alçada.
Pèrdua important de pes, i afirmar que s'està gras tot i que s'està prim.
Reduir el consum d'aliments, especialment els que porten més graix i calories.
Es tornen cada cop més introvertides i més aïllades de tota la vida social.
Agressivitat, tristesa i aïllament de la família i amics.
Jutjar la seva vida sota la visió de la imatge personal, la bellesa, el triomf ...
Concentració en els estudis però amb més dificultats que abans.
Menjar tota sola.
Augment de l'exercici físic desmesurat.
Consum de diürètics i laxants.
Irregularitats i pèrdua de la menstruació.
Fred, estrenyiment.
 
 
 

CONDUCTES DE RISC

Les conductes de risc són les que si es fan amb una certa regularitat poden acabar amb l'aparició d'una anorèxia o bulímia nerviosa. Si s'observen algunes d'aquestes conductes en algun familiar o company cal advertir del risc de patir anorèxia o bulímia.

Modificar els costums alimentaris.
Seguir dietes restrictives.
Reduir la quantitat de menjar.
Saltar-se els àpats.
Evitar de manera continuada prendre certs aliments (per exemple, dolços).
Consumir productes baixos en calories o rics en fibra.
Usar diürètics i abusar de laxants.
Fer exercici físic per perdre pes.
Vomitar.
Presència d'atipades en les últimes setmanes.
Preocupar-se de manera excessiva i freqüent pel cos o la figura.
Pesar-se amb freqüència.
Mostrar un interès exagerat per la publicitat sobre productes per aprimar-se.

Signes fisiològics:
Pèrdua de pes en un període breu.
Pèrdua o irregularitats en la menstruació.
Pal·lidesa, caiguda del cabell, sensació de fred, dits blaus.
Debilitat i mareigs.

Canvis d'actitud:
Canvis de caràcter (irritabilitat, ira...).
Sentiments depressius, inseguretat respecte a la seva capacitat.
Sentiments de culpa per haver menjat o haver-ho deixat de fer.
Aïllament social i oblidar les amistats.
 

Autor: Vicente Turón
Cap de psiquiatria
text de l'Acab
 
 

La bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diürètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que modifica la conducta de la persona malalta. 
La bulímia nerviosa està lligada al sexe femení: un 90-95% de les persones afectades són dones i l'edat d'aparició sol estar entre els 18 i 20 anys, i molts casos provenen d'una anorèxia mal curada.
L'OMS (Organització Mundial de la Salut) ha classificat l'anorèxia i la bulímia com a trastorns mentals i del comportament. És una malaltia mental ja que el temor a engreixar-se i la falta d'autocontrol sobre l'alimentació, els sentiments i els pensaments determinen l'estat anímic i mental, que acaben en processos depressius.
 

SÍMPTOMES

Hi ha diverses maneres de detectar la malaltia, entre les quals cal destacar les següents:
Atipar-se o menjar descontroladament, fins i tot durant períodes de dues hores.
Sensació de no poder parar de menjar.
Fer dejunis o dietes molt rigoroses, per compensar els tips de menjar anteriors.
Provocar-se vòmits que la persona malalta no reconeix.
Aspecte aparentment saludable, cosa que fa més difícil detectar la malaltia.
Abús de laxants i diürètics.
Anar sovint al WC després de menjar.
Preocupació pel propi pes.
Menstruacions irregulars.
Problemes amb la dentadura.
Canvis d'humor i depressions fàcilment detectables.
 

CONDUCTES DE RISC

Les conductes de risc són les que si es fan amb una certa regularitat poden acabar amb l'aparició d'una anorèxia o bulímia nerviosa. Si s'observen algunes d'aquestes conductes en algun familiar o company cal advertir del risc de patir anorèxia o bulímia.

Conductes de risc:
Es té molt interès per tot el que està relacionat amb el món de la moda, les models o ballarines de ballet.
Excessiva preocupació per l'ordre, i augment en les activitats de neteja a casa i cap a l'estudi.
Fer comentaris freqüents sobre el pes, les talles, l'aspecte físic i l'alimentació.
Preocupar-se en excés quan altres persones li fan algun comentari sobre l'aspecte físic.
Considerar que l'aspecte físic té molt valor com a mitjà per aconseguir l'èxit en qualsevol àrea de la vida.
Detecció precoç de la patologia
Enganyar els altres sobre la seva alimentació i conductes de purga.
Nerviosisme a les hores de menjar.
Desaparició de menjar de la cuina.
Aparició de menjar amagat al moneder o en diferents llocs de l'habitació.
Anar al lavabo al final dels àpats amb excessiva freqüència.
Canvis de l'estat d'ànim o de caràcter (depressió, irritabilitat...).
Distanciament dels amics i familiars.
S'evita anar a llocs públics on hi hagi menjar.

Signes fisiològics:
Irritació crònica de la gola i/o pèrdua de les dents provocades per l'autoinducció repetida de vòmits.
Dolor muscular i fatiga.
Oscil·lacions de pes (5 o 10 kg amunt o avall en poc temps).
Petites ruptures vasculars sota els ulls.
Inflamació de les paròtides.

Canvis d'actitud:
Modificacions del caràcter: depressió, sentiment de culpa, tristesa, sensació de descontrol...
Estricta autocrítica.
Necessitat de rebre l'aprovació de l'altra gent.

Autor: Vicente Turón
Cap de psiquiatria

text de l'Acab
 

COM ES POT SABER SI UNA PERSONA TE UNA BONA CONDUCTA ALIMENTARIA?
test d'autoevaluació
torna a la pàgina principal