IIsis
és una de les deesses més importants del panteó
egipci, pertanyent a la tíada heliopolitana. El seu nom
egipci és Ast. Simbolitzada amb el tron; guardiana i
deessa de la màgia; l'esposa i la gran mare, protectora
de la maternitat, dels nens i de la família. Apareix
representada com una dona, que a partir de l'Imperi Nou duu
el símbol del seu nom en el cap (el tron). També
podem trobar-la duent dues banyes lliriformes i disc solar entre
ells. Igualment pot veure's com una dona proveïda d'ales.
En el seu inici va poder ser una deessa-mare que es va convertir
més tard en una deïdat del cel, conservant el seu
aspecte de fertilitat i maternitat. Finalment es va associar
amb el tron d'Egipte i per tant amb Osiris, el seu germà
i espòs. El seu estatge en els cels era l'estrella Sothis
(Sirio) de la constel·lació d'Orión que
s'associa a Osiris. Així podem conèixer-la com
Isis-Sothis Isis és filla de Gueb i de Nut, germana de
Seth, Neftis i Osiris. Sent a més emmanilla de Osiris,
és mare d'Horus.. Coneixem diverses llegendes entorn
de la figura de la deessa Isis. La més coneguda possiblement
és la qual va recollir Plutarc en el seu llibre "De
Iside et Osiride\", on es conta com Isis recompon els catorze
trossos del cos d'Osiris que el seu malvat germà Seth
va espargir en el Nil, retornant-li la vida amb l'ajuda del
déu Anubis i Neftis. Quant als llocs de culte destinats
a consagrar a la deessa Isis, sabem que era originària
del Delta (Buto). En època faraónica va ser venerada
en molts llocs de forma secundària, i va anar Nectanebo
qui va començar a construir santuaris dedicats a la deessa
Isis. El temple de Files va ser el més important. En
època grecorromana, se li va consagrar un quiosc en el
temple d'Hathor en Dendera, on una vegada a l'any la imatge
d'Isis era exposada als rajos del sol per a la seva regeneració.
En la dinastia XXI va ser adorada en Giseh on posseïa un
temple sota la fórmula de "*Isis Senyora de les
Piràmides", romanent el seu culte fins al Període
Ptolemeico. Els centres religiosos més importants es
van trobar en Abidos, Behbeit el-Haggar, Sebennitos, Coptos,
Dendera, Tafa, Ajuala, Dendur, Dakka, Debod, Files, Abu Simbel,
Bon, en l'alta Nubia, i en l'oasi de Jarga. El seu culte es
va estendre per tot el Mediterrani resistint l'auge del Cristianisme
fins al segle VI dC. Va ser l'única deïdat que es
va mantenir durant l'Imperi Romà, fins que el seu culte
va ser prohibit en l'any 535, en època de Justiniano.
Els primers cristians la van assimilar a la Mare de Déu,
inspirant les seves imatges en la funció maternal i proteccionista
de la deessa Isis cap a Horus nen.
|
