Dionís,
déu del vi i la vegetació, que va ensenyar als mortals com
conrear la vinya i com fer vi. Era bo i amable amb qui ho honrava, però
duia la bogeria i la destrucció a qui ho menyspreava a ell o als
rituals orgiàstics del seu culte. D'acord amb la tradició,
Dionís moria cada hivern i renaixia en la primavera. Per als seus
adeptes, aquest renaixement cíclic, acompanyat de la renovació
estacional dels fruits de la terra, encarnava la promesa de la resurrecció
dels morts. Els ritus anuals en honor de la resurrecció de Dionís
van evolucionar gradualment cap a la forma estructurada del drama grec,
i es van celebrar importants festivals en honor del déu, durant
els quals es realitzaven grans competicions dramàtiques. El festival
més important, les Grans Dionisíaques, tenia lloc a Atenes
durant cinc dies de cada primavera. Per a aquesta celebració els
grans dramaturgs grecs Èsquil, Sòfocles i Eurípides
van escriure les seves magnífiques tragèdies. Després
del segle V aC., Dionís va ser conegut per als grecs com Bacus.
