ZEUS
|
|
Zeus,
déu del cel i sobirà dels déus olímpics.
Zeus correspon al déu romà Júpiter. Segons Homer,
es considerava a Zeus pare dels déus i dels mortals. No va
ser el creador dels déus i dels homes; era el seu pare, en
el sentit de protector i sobirà tant de la família olímpica
com de la raça humana. Senyor del cel, déu de la pluja
i acumulador de núvols blandía el terrible raig. La
seva arma principal era la ègida, la seva au, l'àguila,
el seu arbre, el roure. Zeus presidia als déus aa l’Olimp,
a Tesàlia. Els seus principals temples estaven en Dòdona,
a l’Epiro, la terra dels roures i del temple més antic,
famós pel seu oracle, i en Olímpia, on es celebraven
els jocs olímpics en el seu honor cada quatre anys. Zeus era
el fill menor del tità Cronos i de la titànida Rea i
germà de les divinitats Posidó, Hades, Hestia, Deméter
i Hera. D'acord amb
un dels mites antics sobre el naixement de Zeus, Cronos, tement ser
destronat per un dels seus fills, els devorava quan naixien. Al néixer
Zeus, Rea va embolicar una pedra amb bolquers per a enganyar a Cronos
i va ocultar al déu nen a Creta, on es va alimentar amb la
llet de la cabra Amaltea i ho van criar unes nimfes. Quan Zeus va
arribar a la maduresa, va obligar Cronos a vomitar als altres fills,
que estaven desitjosos de venjar-se del seu pare. Durant la guerra
que va sobrevenir, els titans van lluitar del costat de Cronos, però
Zeus i els altres déus van assolir la victòria i els
titans van ser enviats als abismes del Tàrtar. |
A partir
d'aquest moment, Zeus va governar el cel, i els seus germans Posidó
i Hades van rebre el poder sobre el mar i el submon, respectivament.
Els tres van governar en comú la terra. En l'obra del poeta
grec Homer, Zeus apareix representat de dues maneres molt diferents:
com déu de la justícia i la clemència i com responsable
del càstig a la maldat. Casado amb la seva germana Hera, és
pare de Llauris, déu de la guerra; d’Hebe, deessa de
la joventut; d’Hefesto, déu del foc, i d’Ilitía,
deessa del part. AL mateix temps, es descriuen les aventures amoroses
de Zeus, i els recursos de que es serveix per a ocultar-les a la seva
esposa Hera. En la mitologia antiga són nombroses les seves
relacions amb deesses i dones mortals, de qui ha obtingut descendència.
També les seves metamorfosis en diversos animals per a sorprendre
a les seves víctimes, com la seva transformació en toro
per a raptar a Europa. Els seus enamoriscaments amb mortals s'expliquen
de vegades pel desig dels antics grecs de vanagloriar-se del seu llinatge
diví. En l'escultura, es representa a Zeus com una figura barbada
i d'aparença règia. La més famosa de totes va
ser la colossal estàtua d'ivori i or, de l'escultor Fídies,
que es trobava a Olimpia. |
|
Estàtua
de Zeus |
|
