Al llarg del Paleolític les diverses espècies d' homínids van viure en cavernes, en les èpoques més fredes, o en petits campaments de cabanes rudimentàries, construïdes normalment a prop d'un riu o d'un llac, amb branques , fang, pedres, pells i ossos d' animals, en les èpoques més càlides.
A las cavernes i a les cabanes s'han trobat senyals de la utilització del foc i el feien servir per a escalfar-se, il·luminar-se i coure els aliments.
Aquest grups humans eren nòmades, és a dir, s' agrupaven en petits grups que es desplaçaven estacionalment a la recerca d' aliments dins d'un territori més o menys conegut. Obtenien l' aliment de la recol·lecció de fruits silvestres, arrels, larves, ous, crustacis i de la caça i la pesca.
Sembla ser que la caça de petits animals, la caça col·lectiva amb trampes i la carronya van ser, probablement, les maneres més habituals d'obtenir aliments, sobretot al Pelolític Inferior i Mitjà. Més tard, al Paleolític Superior la invenció de l'arc i la fletxa va permetre la caça de grans animals.
El Foc
Des de fa més de 300 000 anys l'Homo erectus ja controlava el foc. Tot i que no sabia fer foc, si que l' aconseguia dels incendis, de la lava dels volcans, etc. i el mantenia viu amb material combustible permanentment. Més tard va aprendre a encendre foc. Ho feia de diferents maneres: picant dues pedres dures ( la pedra foguera o la pirita de ferro) o bé per rotació o fregament d'un pal damunt d'un tronc.
Ràpidament es van adonar de la utilitat del foc: per escalfar-se, per foragitar els animals, il·luminar les coves, i a més a més per coure el manejar la qual cosa el feia més digerible i soborós.
A mesura que l'ésser humà es feia més inteligent va favricar instruments cada vegada més variats i eficaços. Tradicionalment s'ha considerat l'Homo habilis el primer fabricant d'instruments, però les últimes investigacions aseguren que l'Australopitec, tot i què amb tècniques molt tosques, ja era capaç de tallar algunes pedres.
En un principi feien servir el silex, mineral dur i abundant a la natura, i que quan es colpeja es parteix en llàmines amb un tall molt esmolat. Els primers instruments van ser còdols, més endavant van fabricar destrals de pedra tallades per les dues cares (bifaç), i uns altres com ara ganivets, puntes de llances, perforadors, rascadors, etc.
Més tard l'ésser humà va utilitzar nous materials, com ossos i banyes a partir dels quals elaboraven hams, arpons, agulles, arcs i propulsors.