L' aparició del metall va representar un gran canvi en les maneres de viure. La recerca de les primeres matèries i d' estris de metall va donar un fort impuls al comerç. Això va permetre que augmentés la riquesa d'algunes poblats, que van créixer de mida i es van convertir en ciutats, que , sovint, van dominar altres pobles veïns.

també es va produir una especialització en el treball. Mentre una gran part de la població continuava treballant en l' agricultura, uns altres es van dedicar per complert a l'àrea i el comerç. A més van sorgir unes altres tasques; els sacerdots eren les persones especialitzades a fer els ritus religiosos i mantenir els coneixements, i els guerrers van aparèixer per protegir les ciutats i els llogarets i lluitar amb altres pobles.

 

Les diferències socials van augmentar: els més rics, els sacerdots i els guerrers van adquirir càrrecs i privilegis. Les ciutats estaven envoltades de muralles per protegits els seus habitants. Els habitatges de la majoria de la població eren petis i estaven construïts de tova o palla, mentre que els privilegiats vivien en cases de pedra o grans palaus.

Amb el perfeccionament dels treballs d' irrigació i drenatge apareixen a la fi del 'IV mil·lenni els grans nuclis de civilització de rius, en el Nil, en la conca del Tigris i de l'Eufrates i en altres regions més orientals, on s' origina una autèntica revolució urbana amb les ciutats-estat amb forta organització econòmica, social, religiosa, militar i administrativa. Les relacions comercials amb altres regions fan que sorgeixin ciutats del mateix caràcter com succeeix a Síria, Anatòlia, Xipre i l' Egeu. Aquestes ciutats comercialment organitzades disposen de mitjans de transport marítim per a vendre els seus productes de coure, fusta, obsidiana, matèries colorants, etc., als grans centres mesopotàmics o egipcis, convertint-se al seu torn en caps de pont i en focus comercials cap a Occident, en les illes, en tot l' arc nord del Mediterrani occidental i fins i tot en les costes atlàntiques, on s'ha comprovat la influència oriental ja en el III mil·lenni.