La descoberta de l'agricultura i la ramaderia va representar un canvi radical en les maneres de viure i en l'organització dels éssers humans. La caça i la recol·lecció van continuar, però van deixar de ser les úniques maneres de subsistir i els homes van començar a elaborar els seus aliments.

Els pobles agrícoles es van fer sedentaris, és a dir, es van assentar de manera, quasi permanet, en un lloc i van deixar de trasladar-se d'un lloc a un altre en busca d'aliments. Vivien en poblats al costat dels rius i allà van establir els seus camps de conreu i els corrals dels animals que havien domesticat. Els poblats estaven formats per cabanes circulars o rectangulars de tova (barreja de palla i argila). Alguns poblats prsentaven sistemes defensius.

Als poblats es van iniciar activitats con ara la filatura, la cistelleria, el teixit i la ceràmica, activitats en les quals van començar a especialitzar-se alguns individus. La millora de les tècniques va permetre de produir més del que era necessari per a la supervivència, la qual cosa va facilitar l'acumulació de riquesa i l'increment dels intercanvis comercials.