La descoberta de l'agricultura i la ramaderia va representar un canvi radical en les maneres de viure i en l'organització dels éssers humans. La caça i la recol·lecció van continuar, però van deixar de ser les úniques maneres de subsistir i els homes van començar a elaborar els seus aliments.

Els pobles agrícoles es van fer sedentaris, és a dir, es van assentar de manera, quasi permanet, en un lloc i van deixar de trasladar-se d'un lloc a un altre en busca d'aliments. Vivien en poblats al costat dels rius i allà van establir els seus camps de conreu i els corrals dels animals que havien domesticat. Els poblats estaven formats per cabanes circulars o rectangulars de tova (barreja de palla i argila). Alguns poblats prsentaven sistemes defensius.

Als poblats es van iniciar activitats con ara la filatura, la cistelleria, el teixit i la ceràmica, activitats en les quals van començar a especialitzar-se alguns individus. La millora de les tècniques va permetre de produir més del que era necessari per a la supervivència, la qual cosa va facilitar l'acumulació de riquesa i l'increment dels intercanvis comercials.

L'acumulacio, de la riquesa va comportar una distinció entre els habitants dels poblats, tal com es pot demostrar les diferències en els habitathges i en els tipus d'enterramet. Això provocà a societats jerarquitzades, en què van sorgir els primers caps o líders que eren obeïts per la resta de la comunitat. Els caps devien encarregar-se d'organitzar la feina i d'assegurar la defensa dels poblats.