Els esclaus formaven part de la societat romana i de totes les societats d'aquella època, i desgraciadament d'altres èpoques també. L'esclavitud en aquells temps era una cosa completament normal, els esclaus ho eren perquè havien estat derrotats en una guerra, perquè havien estat venuts per no haver pogut plantar cara als deutes, per càstig legal o simplement perquè naixien de pares esclaus. En Roma, almenys, van tenir el dret de poder comprar la seva llibertat i fins i tot de ser ciutadans romans.
Els esclaus rebien un sou que depenia dels seus amos, com dels seus amos depenia el tracte que rebien, segons l'amo la falta se sancionava amb una reprimenda o amb cops de fuet, l'amo tenia potestat legal fins i tot per a matar a l'esclau si aquest cometia una falta greu. Amb els diners estalviats l'esclau podia comprar la seva llibertat al seu amo o bé aquest, després d'anys de lleials serveis li manumitía, és a dir, l’alliberava i així l'esclau, convertit en llibert podia ser inscrit en el cens de ciutadans romans, fins i tot adoptant el nomen del seu antic amo i convertint-se en client seu.
Els dos principals ministres de l'emperador Claudi, Pal·las i Narcís, eren liberts, esclaus alliberats. En Roma, enmig de la més espantosa situació com era l'esclavitud, sempre existia la possibilitat de sortir d'ella, cosa que en altres cultures mai va ocórrer.
En conjunt, la família romana funcionava com un micro univers en el qual cada membre tenia un paper definit, cadascuna d'elles tenia un pater familiae i cada gens tenia el seu líder natural.