LA ROMANITZACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

 

A l'antiguitat, la península ibèrica estava habitada per diferents pobles: els ibers i els celtes. Els ibers es van assentar a la costa mediterrània i els celtes a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica.

Els ibers vivien a prop dels rius, en poblats que estaven en zones elevades. Les cases eren petites i de planta rectangular. S'organitzaven en tribus governades per un reietó. Destacaven els nobles i els guerrers. La seva economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Practicaven la artesania i van desenvolupar una intensa activitat comercial. Les divinitats més importants eren femenines a las quals se`ls feien ofrenes. Incineraven els morts i n'introduïen les cendres en urnes.

La civilització ibèrica, amb llengua i escriptura pròpies, va ser el resultat de l'evolució de les poblacions neolítiques en contacte amb cultures de poblers indoeuropeus: fenicis i grecs. Els ibers no formaven una unitat política, i vivien en poblats emmurallats situats a prop d'un riu o un turó.

Els celtes eren un poble indoeuropeu que va arribar a la península Ibèrica entre els segles V i III aC, i es van assentar a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica, on van conviure amb els càntabres i els vascons. Vivien en castres, que eren poblats emmurallats i elevats. Les seves cases eren de planta circular, de pedra i tova i recobertes de palla. La seva conomia era bàsicament ramadera, tot i que practicaven l'agricultura i la caça. Especialistes en la metal·lúgia del ferro. S'organitzaven en famílies, aquestes en clans i aquests en tribus. Eren politeistes i adoraven els astres, els elements de la natura i alguns animals com a ra el cèrvol, el cavall i el brau. Incineraven els cadàvers com els ibers.

Coneixem les diferents tribus gràcies al testimoni dels autors clàssics com ara Estrabó, Pini el Vell, Polbi o Tit Livi.

ELS POBLES DE LA PENÍNSULA

RECONSTRUCCIÓ D'UNA CASA IBÈRICA

ELS COLONITZADORS DE LA PENÍNSULA

  1. Els fenicis.- Provenien de les costes de l'actual Líban, Eren grans navegants, i excel·lents constructors de vaixells i bons comerciants. A la península van fundar alguns enclavaments comercials. Van mantenir relacions comercials amb els Tartessos. Van arribar al s. IX aC.
  2. Els grecs.- Arrivaren a partir de l'any 600 aC, interessats en el comerç de metalls, espart i sal. La colònia grega més important va ser Empòrion ( Empúries ).
  3. Els cartaginesos.- Eren els successors dels fenicis i procedien de Cartago, un gran centre industrial situat a l'actual Tunísia. Van fundar moltes colònies al Mediterrani occidental, com ara Cartago Nova ( Cartagena ) i Ebussus ( Eivissa ). La colonització cartaginesa va tenir un caràcter militar que va xocar amb els romans. Van pactar amb els romans els límits de la seva expansió, però Anníbal va trencar el pacte i va originar la Segona Guerra Púnica. Després de la Tercera Guerra Púnica els romans van vèncer definitivament els cartaginesos ( "Delenda est Cartago " ) i van extendre el seu poder sobre la Mediterrània occidental.
  4. Els romans.- Van desembarcar a Empúries el 218 aC. Van vèncer els cartaginesos i els van expulsar de la península. Van decidir ocupar-la. La conquesta es va dur a terme en tres fases:

LACONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

HISPÀNIA A L'ÈPOCA D'AUGUST

LA ROMANITZACIÓ

El fet històric més important que la civilització romana ens ha deixat és, sense cap dubte, haver-nos romanitzat; és a dir, haver-nos traspassat, als pobles conquerits, els elements més importants de la civilització romana, tal com són: la Llengua, el Dret, la Religió, l'Organització Política, Social i Econòmica, el Gust Estètic, el Pensament Racional (filosofia), etc. Aquests elements van ser assumits pels pobles dominats i els van fer propis.

Aquest fet "romanitzador" va afectar de manera més profunda i important a les terres de la Mediterrània Occidental, ja que, en aquell moment, els pobles de la part Oriental tenien un nivell de desenvolupament molt superior que el nostre, doncs ja havien gaudit de molts anys de desenvolupament urbà ( Mesopótamia, Egipte, Grècia...).

La peça clau d'aquest procés varen ser les ciutats. Els romans van crear moltíssimes ciutats a l'Occident europeu, seguint totes el model de la ciutat de Roma. És en la ciutat on la gent, provinguda dels petits poblats, trobarà un idioma únic, un dret comú; unes institucions polítiques superiors; uns recursos culturals, estètics i religiosos al servei d'una consciència de pertinença a una cultura superior i comuna.
En aquest traspàs tan enriquidor, els romans no només ens varen donar elements culturals propis, sinó tots aquells que ells mateixos van assumir d'aquests pobles antics tan civilitzats. És per això que diem que la civilització clàssica" Greco-Romana", juntament, amb el Cristianisme, són les bases de la Civilització Cristiana Occidental a la qual pertanyem tots nosaltres.
Avui encara trobem a la nostre vida quotidiana molts elements que tenen les seves arrels en la Civilització Clàssica.

 

LA ROMANITZACIÓ A LA PENÍNSULA IBÈRICA
Abans de l'arribada dels romans
Hispània romanitzada
Activitats econòmiques
Es treballava al sector primari: agricultura i ramaderia. Mineria al sud i a l'est peninsulars.
Desenvolupament del sector secundari ( artesania ) i terciari ( comerç )
Organització Social
Apenas hi havia ciutats. Vivien en poblats dalt de turons. Quasi no existien esclaus.
Es creen moltes ciutats. La societat es divideix en lliures i esclaus.
Organització política
Organizats en tribus independents. Cadascuna amb el seu cap i lleis pròpies.
Es passa a formar part d'un Estat, amb un emperador, governadors provincials i cúries locals. Una llei comú a tot l'imperi .
Manifestacions culturals i artístiques
Multitud d'idiomes. En algunes zones desconeixien l'escriptura. Molts deus i deesses particulars. Pensament mitològic. Tret del sud i l'est , pobresa en manifestacions artístiques
S'imposa un idioma comú: el llatí i el coneixement de la seva escriptura.Una religió comú: el cristianisme i el pensament racional ( filosofoa grega ). Grans construccions amb característiques : funcionals ( aqüeductes, clavegueres, calçades, ports, ponts ), monumentals ( arcs de triomf, columnes ), socials ( termes, teatres, circs, amfiteatres), religioses ( temples, tombes )


El llatí i les llengües romàniques
Llatí
català
Castellà
Gallec
Francès
Italià
Portuguès
aerem
aire
aire
ar
air
aria
ar
annum
any
año
ano
an
anno
ano
buccam
boca
boca
boca
bouche
boca
boca
bonum
bo
bueno
bo
bon
buono
bom
desertum
desert
desierto
deserto
desert
deserto
deserto
florem
lor
flor
flor
fleur
fiore
flôr
intrare
entrar
entrar
entrar
entrar
entrare
entrar