El 2 de gener del 1951 es va enderrocar la paret de l'hort de la rectoria per poder entrar les màquines i començar les obres i el 17 de desembre del 1955 s'hi va posar l'última teula i una setmana més tard, el dia de Nadal s'hi feia la primera representació dels Pastorets amb l'obre "Jesús és nat".

El seu arquitecte el Sr. Joaquim Masramon es veure l'obre coberta va exclamar "això sembla un somni, no sé pas com s'ho han fet" i manifestava per tot arreu l'admiració envers la Cellera i la seva gent per haver estat capaços de dur a terme una obra semblant amb la migradesa de mitjans.

Aquest centre que la gent popularment diem "el local" es fa fer per substituir el vell teatre del "sindicat" que va funcionar durant cinquanta anys a l'actual núm. 10 del carrera Calixte Noguer, del qual els pisos actuals no permeten reconèixer el més petit rastre. Aquell vell teatre fou inicialment la seu del sindicat Agrícola u va servir d'aixopluc al Centre Catòlic, la Coral Rossinyol de Sales i la Secció Dramàtica, ni més ni menys que des de començament de segle. Allà hi bategà bona part de la vida cultural li artística del poble. Molts, encara recorden les darreres representacions de "l'Hereu o la Baronia", "De pescador a sant" o "Fosca eterna" que en el seu moment varen ésser tot un esdeveniment social o bé aquella emotiva darrera vetllada de la Puríssima el 8 de desembre del 1955 o l'ultima sessió de cinema de 16 mm. amb què s'acabà l'activitat el 18 de desembre del mateix any. Amb aquell "vell sindicat" no solament s'acabava una etapa del Centre si no també tot un tarannà de la Cellera com a col·lectiu.