Ja sigui per tradició, ja perquè el mitjans de comunicació ens omplen el cap, ja perquè hi ha canalla a casa i els fa gràcia, ja perquè vindrà el noi que treballa a l'estranger...

Doneu-hi la resposta que vulgueu, però les diades nadalenques tenen aquest encant especial, sembla que el temps es detura i per uns dies o potser tant sols per uns instants, el món i, amb ell nosaltres, ens transformem.

Nadal, Any nou, Reis... Pessebres, pastorets, cagatió, revetlla de fi d'any...
Innocència d'infantesa, quina meravella, quins somnis tant dolços i tant purs... Tant de bo, poguéssim obtenir la sensibilitat dels nostres anys candorosos.

El Nadal torna, cada any. Celebrem-ho.

Només un tast:

Miquel Martí i Pol. "NADALA "

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l'Infant
i els tres Reis i l'estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d'adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
se la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella.

De Joan Maragall. "El núvols de Nadal"

Els núvols de Nadal no sé què tenen
què són manyacs: no posen
gens de malícia al cel;
Pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
Ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
Ai, portal de Betlem, que ets arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu i com un infant que somnia,
que riu a lo que veu
amb els ulls aclucats.