ACTE I

PRESENTACIÓ

Només primer terme. Cortina tirada. Surt del final del teatre un home de mitjana edat acuradament vestit d'executiu, amb una cartera i el posat cansat. Música: “El banyetes” Ovidi Motllor.Es situa al centre de l’escena. Un decorat molt simple, a la dreta de l’escena, interior d’una sala d'estar. Bàsicament una butaca ben còmoda, un puf per a posar els peus i un penjador de roba. Baixar la música.

SATANÀS Redimonis, que n'estic de cansat... Hi ha qui diu que el treball es un càstig infernal, però la veritat es que a l’infern s'hi està de primera... Uf, ja sóc a casa... I que l'he trobada lluny, aquesta casa del dimoni... Som-hi!, a reposar...

Trons i flamarades. Es situa a la dreta de l’escena. Torna la llum a escena..

I ara a treure's aquesta disfressa humana... (Es treu l'americana, etc.) I a tornar al meu estat natural...

Música: Avalanch. Treu d'un penjador, un casquet vermell, amb banyes, i un cinturó que continua amb una cua ben llarga. S'ho posa.

Ara sí que començo a trobar-m'hi bé... no hi ha res com a casa... (Seu, estireganyant-se, a la butaca.) Ara d'aquí no em mou ni un àngel que baixi del cel... (Es treu les sabates, i als peus es posa uns peus d’ànec, estrafets i vermells, es dar.) I ara, quietud, silenci... que no se senti ni una remor de dimoni... i sobretot que no vingui cap client a reclamar, i mira que son pesats... Fas un tracte, i un tracte es un tracte. Tu l'acompleixes, fil per randa, i de moment tots contents, però renoi al cap de quatre dies, així que es veuen les orelles, el client no s'hi sol conformar i vinc a reclamar... però avui serà diferent, silenci, quietud... apago el llum.

Fa un gest vagarós amb el braç. Es fa focs amb molts de llamps i trons. Música: Avalanch

S’obren els llums de l’esquerra de l’escenari i davant de la cortina. Hi ha una cadira; representa la casa de Zacaries. Aquest surt, de casa al temps que Maria entra en escena. Música: dues flautes travasseres

MARÍA La pau sigui en aquesta casa. (Seu) Per revelació d'un àngel he sabut que el Cel ha escoltat les veus dels profetes i que jo, Maria, tindré un fill. Un fill que salvarà els homes del pecat.

ELISABET (Per ella.) (Alt i amb entusiasme.) Maria Beneïda tu entre les dones i beneit el fruit del teu ventre. I d'on a mi aquesta sort que vingui a casa meva la mare del meu Senyor? Perquè tan bon punt ha ressonat en les meves orelles la ven de la teva salutació, ha saltar de goig l’infant a dintre meu. Benaurada tu que has cregut, perquè en tu s'acompliran les coses que t'han estat dites pel Senyor.

MARÍA (S’aixeca i avança sola fins a prosceni i diu mirant el Cel.) La meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s'ha alegrat en Déu, el meu Salvador, perquè ha mirat la petitesa de la seva esclava. Heus aquí que per això des d'ara em diran benaurada. totes les generacions.

Focus sobre Maria. Música: flautes. Fosc.

S’obren els llums de la dreta de l’escenari, on hi ha Satanàs. Aquest fa un bot del sofà. Molt enrabiat.

SATANÀS Condemnació!...¿Doncs resulta cert el que van predir els profetes?... El meu furor s'exalta en sentint això, i tota la ràbia em salta, per proclamar guerra a mort!... Vull regnar com he regnat entre els homes de la terra; per tot encendré la guerra l’odi i la malvestat.... Vull guanyar i guanyaré! El cel mon poder no sap; em volen aixafar el cap, i alt com mai l’aixecaré

Es fa focs amb molts de llamps i trons Música: “Jo vull ser Rei” Els Pets

ACTE II

MERCAT

S’obren cortines i apareix un mercat amb moltes parades. Gent a escena, uns a les tendes altres comprant. Entra un pastor i s’acosta a una de les tendes i compra un CD de música, el col·loca al reproductor i ballant es situa al centra de l’escena.Es posa a fer un passos de ball; la resta dels botiguers i ajunten i fan un ball.

Al acabar el ball es situen altre cop al seu lloc i entre Caterina per la dreta, amb un cistell.

CATERINA Taronges de la Xina¡ Qui compra taronges de la Xina a la pastora Caterina?

REBECA (Per l'esquerra.} Caterina! No saps la bona nova! Elisabet, l’esposa de Zacaries, ha tingut un nen, bonic com una rosa. El seu pare està content.

CATERINA Pobre Mestre. Diu que va quedar mut, fa temps, impressionat per la visió d'un àngel que se li va aparèixer a dins del Temple.

REBECA A les festes de la circumcisió hi han convidat tots els parents i amics, i entre amics, no cal dir-ho, els «pastorets» de Betlem. Ah Tampoc no hi faltarà el meu promès, el Matatà.

CATERINA Oidà! Doncs, tampoc hi faltarà el Mataties. (Per ella.) Si ell sabes que l’estimo tant! Pobret! Li dono cada desaire.

REBECA Vaig corrent a casa a posar-me els millors vestits i joies. Ja ens veurem a la festa. (Mutis.)

CATERINA I jo vaig a omplir el cistell de taronges per fer un bon present a la mare Elisabet. (Amb cantar ella.) Taronges de la Xina Qui compra taronges de la Xina, a la pastora Caterina

Dits i Mataties.

MATATIES Caterina!

CATERINA Què vols, Mataties? Comprar-me taronges de la Xina?

MATATIES Jo... voldria demanar-te si em vols escoltar un momentet

CATERINA Ara? No pot ésser. Amb la feina que tinc! La meva mare m'ha manat que anés a collir taronges de la Xina, per dur-les a vendré al mercat de Betlem. Ja m'ho explicaràs demà.

MATATIES El que et vull dir no ho pot sentir ningú.

CATERINA Així serà millor que marxi jo i tot.

MATATIES No! Tu, no! I t'ho recitaré en vers, perquè et faci mes efecte

CATERINA Vols dir que em sabré aguantar el riure?

MATATIES Escolta. Escolta. (Rumia.) Ai... ai... ai...

CATERINA Saps que, Mataties? Quan t'hagi passat el mal de ventre, ja tornaré.

Pot dir-se amb música.

MATATIES Ara! Ara! Ai, formosa Caterina, dolça taronja de la Xina; Jo que sóc el Mataties, per maridet, no em voldries?

CATERINA Tararit-tararut, per aquí mentre, i per aquí em surt.

Assenyala l'una i l’altra orella. Mutis.

Dits i Rabadà.

RABADÀ Ela. Ela! Al Mataties li han donat carbassa!

MATATIES (Que havia quedat de pedra.) Malviatge el rabadà! Ja t'espavilaré.

Empaita amb el bastó. Corren per l’escena. Dits i mutis. S'amaga darrera d'uns sacs, i jau. Surt Raquel. Porta un tros de pa i una gerra.

RAQUEL Nathiel. Nathiel. Em creia que era aquí. Ah, si Ara ve (S'amaga. Dits i Nathiel, amb farcells i cantant una cançó. Raquel va de puntetes per darrera de Nathiel.)

RAQUEL Uh! (espantant-lo, de manera ridícula.)

NATHIEL Ah! (Sobtat.)

RAQUEL Nathiel, t'has espantat?

NATHIEL Espantat? No em facis gràcia?

RAQUEL No ho amaguis t'he sobtat. Fins tot front s'ha tornat pàl·lid, i et sento batre el cor,

NATHIEL Si, es cert, mon cor batega, però no batega de por. La teva veu és més dolça que bresca em pot produir temor?

RAQUEL Vejam si saps el que et porto?

NATHIEL Els teus ulls m’ho van confessant. Em diuen: te'n porto bresca i llesquetes de pa blanc. Ah i un tupí de llet fresca.

RAQUEL Com ho has endevinat?

NATHIEL Ho he vist en ta mirada, els teus ulls m'ho han explicat.

RAQUEL Quin espant. Els meus ulls et parlen?

NATHIEL Tot m'ho diuen, com mirall que reflecta l'estelada a flor d'aigua d'un estany.

RAQUEL Nathiel, d'ara et prohibeixo que els vigilis molt ni poc. (Apart.) No vull pas que descobreixi que m'estic fonent d'amor. (Nathiel s’haurà assegut i menja. Fa una rialla.) Què rius ara, Nathiel?

NATHIEL De com es bona la bresca amb el pa sucat amb mel.

RAQUEL Tu rai, sempre estàs de gresca. Jo tinc un temor cruel. Digues, tens por del dimoni? Somnies mai, Nathiel?

NATHIEL Jo, despert, si, que somnio.

RAQUEL Despert? Guaitant cap al cel?

NATHIEL Vull dir que sol m'imagino.

Ara, duent els farcells,

entre mi m'afigurava

que tu i jo, com dos ocells,

formàvem una niuada,

i als cors feia unit garbell

la claror de l'estelada.

Per què et tremola la mà?

Raquel, retreus la mirada.

No contestes? jo sé clar la causa de ta frisança.

L'amor t'omple de recel i et fa viure en neguitanca

perquè... m'estimes, Raquel.

A través de tes parpelles

que ara tens, en negra nit,

closes com dues poncelles,

tos sentiments he llegit.

I et vull dir, tendra donzella,

l'amor que brolla en mon pit,

repeteixi, doncs, l'ocella,

que per nord, sud, terra i cel:

«Que jo t’estimo, Raquel».

A Raquel, d'emocionada, li cau la gerra dels dits i se li trenca en deu mil trossos. Veu venir el seu pare.

RAQUEL Oh, el meu pare.

S'escapen, l'un per un cantó, l’altre per un altre. Entra Pasqual. Surt de casa seva.

PASQUAL Què és aquest soroll que sento? Com? Una gerra trencada? Vols-t'hi jugar que era el Rabadà.? Quan torni, li clavaré una surrapada que de mi no se'n riurà.

RABADÀ (Apart.) Poca por em fa. (En mofa.) De tot se n'ha d'emportar la culpa el pobre Rabadà. (Li fa pam-i-pipa i torna a dormir. Dits i Majoral.)

MAJORAL Pasqual! Pasqual! Daixonses. Tots els daixonses estem a punt de venir a la festa de la dallonses del fill de Zacaries. Però, el Rabadà, ai daixonses. No sé pas on dallonses s'ha ficat.

PASCUAL Que el Rabadà es quedi a guardar els ramats, tal com he manat. Quan el trobi li clavaré una surrapada que de mi no se'n riurà. (Mutis.)

RABADÀ (Apart.) Ja pots xiular si l'ase no vol beure.

MAJORAL (Sol.) Ai, pobre Rabadà! Si jo fos l'amo, li clavaria una dallonses.

RABADÀ (Plantant-se-li al davant.) Ai, pobre Majoral! Si jo fos l'amo, li clavaria una daixonses!

Majoral l’empaita i mutis. Música: ”Moscardon”

Entren Mataties i Matatà.

MATATÀ (Mirant a dreta i a esquerra.) I la Rebeca encara no ve a la festa. Es tan presumida que, quan s'abilla, necessito la paciència de Job, per esperar-la

MATATIES Jo pla que en necessito de paciència per esperar que la meva Caterineta em doni el si. De .tan dir que no, els morrets li han crescut un pam.

MATATÀ (Acariciant-lo.) Pobre Mataties t’estàs pansint d'una manera, que aviat semblaràs una taronja sense suc. (Al Rabadà, que també vol entrar a la casa.) Ep, tu, nap-buf. On et fiques?

RABADÀ I a tu què t'hi va? Que et penses que no m'agraden les llaminadures i el vi que fila?

MATATÀ (A Mataties.) Que no sents el mocós Rabadà? No saps què t'ha manat l'amo?

RABADÀ Veniu-hi també vosaltres a guaitar el ramat¡ Què fan els infants. El que veuen fer als grans.

MATATÀ Quins fums el vailet. Ni que fos el majoral

MATATIES Si et clavo una plantofada t’hauran d'anar a pescar a la punta d'una piràmide d'Egipte

RABADÀ Us penseu que em feu por? David, amb una fona, va vèncer el gegant Goliat i... ai¡ ai¡ ai¡

MATATIES (Que li ha agafat l’orella.) Demana'm perdó t’arrenco l'orella

MATATÀ Donem-li la baca i li passarà la son, ell que en té tanta sempre (L'agafen pel cap i pels peus.) Quants sou a casa teva?

RABADÀ Tres i el gat!

Li fan donar tants cops d'esquena a terra, com síl·labes pronuncien.

MATATIES I MATATÀ Ra-ba-dá¡

Entra Raquel, amb una gerra de pouar aigua. Veu l’escena.

RAQUEL (Cridant.) Pastors¡

Matatà i Mataties, en veure Raquel, deixen el Rabadà a terra, i surten corrent.

RABADÀ (Sol.) Maleïda sigui la pell del llop. El dia que sigui l'amo us esgarraparé l'esquena amb una argelaga encesa.

Queda a escena. Música: “ ”

ACTE III

TEMPLE

EL Temple. La Verge Maria i Simeò .Música: “Haggard”

MARÍA Sento que mon cor batega d’amor, i mon rostre s'acolora, de benaurança i temor.

SIMEÓ Com quan primavera bella s'atansa, i ocells i flors, els uns amb sa cantarella, els altres amb ses olors, anuncien que ve ella per a alegrar tots els cors; així vos, casta donzella, santa arca dels sants tresors, en vostra anima novella s'hi anuncia amb grans clarors l'hora santa dels amors.

MARÍA La meva anima confiada a vos, Senyor, s'abandona.

SIMEO Ell, Maria, us ha triada i vol que sigueu coronada. Retireu-vos per a orar mentre que aquí s'acompleix el que qui tot ho regeix li plagui be disposar.

Se'n van Maria.

SIMEO (Als pastors.) Els qui del reial llinatge de David, aquí us trobeu, en aquest Temple entreu que de Déu es grat estatge.

Entren nobles i pastors. Mataties i Matatà, amb altres pastors es queden en una banda, no prenent part en la cerimònia. Entra Josep queda enrera.

SIMEO (A sant Josep) Vos, ja podeu avançar.

JOSEP Un mot us vull dir, a pleret.

SIMEO Sou provinent de Judà?

JOSEP Sóc Josep de Natzaret; tot i ser de sang reial, sóc humil de professió, i no crec que pugui jo aspirar a un lloc tan alt.

SIMEO La revelació no ha dit que tan sols els potentats hagin d'ésser els cridats, sinó els de sang de David. Atanseu-vos, i flectant els genolls, a Déu alceu vostres cors i demaneu que us inspiri en eix instant.

Silenci. La vara de Josep floreix a poc a poc.

SIMEO (Assenyalant la vara florida.) La meravella s'ha complert donem les gràcies al Senyor. Vos, el fuster de Natzaret, sou el triat per tal tresor.

Un per un, els nobles i pastors van a abraçar Josep. Acut Maria. Es col·loquen Josep i Maria enfront l'un de l'altre, donant-se la mà.

SIMEO Vos, Josep de Natzaret, vostra virtut Déu premia. Voleu per muller Maria?

JOSEP Sí... mon goig, Senyor, es cert.

SIMEO I vos, Maria, voleu Josep per vostre espòs?

MARÍA Sí; mon esperit confós es flecta davant de Déu.

SIMEO Per als designis mes alts, Déu ha volgut vostra unió i els segles daran raó d'aquests moments solemnitats.

Es forma una comitiva, amb Josep i la verge Maria al davant, i surten del Temple .Música: “Haggard”

ACTE IV

EMPADRONAMENT

Casa de Josep al fons. Entra Mataties, corrent d'esquena, molt emocional

MATATIES Ja ve¡ Ja ve¡ Ai, ai, que ja ve¡ Es ella¡. I amb quin aire que camina¡ Sembla una oca quan neda en el riu. Quan la veig, al cor no hi ha qui l'atrapi. Esbufega que esbufega. Xup-xup-xup¡ Ai, si la meva Caterina sabes que jo l'estimo tant¡ El mal es que ella no em vol escoltar mai i, es clar: com que no ho sap, no s'ho creu que l'estimo. Ara... si l'espero ací s’enfadarà... però si marxo, jo em posaré de mal humor. Si pogués dissimular... (Li ve una idea genial.) Ah¡ (Crida.) Josep¡ Josep¡

JOSEP Hola, Mataties, què et porta de nou?

MATATIES Veieu... veieu... Josep... ja... ja... ja ve...I

JOSEP Qui ve?

MATATIES Qui voleu que sigui? La meva xicota.

JOSEP No en sabia un mot. I quan et cases?

MATATIES Oh, jo rai, que en fa de temps que estic a punt. El mal ve d'ella, mes ben dit, ni la mare ni la filla no volen saber res de mi.

JOSEP Així sí que ho tens malparat.

MATATIES No cregueu que per això m'arronsi de qualsevol manera. Sóc mes porfidiós que la tinya. Ara vull mirar d’enamorar-la amb un present.

JOSEP Molt ben pensat. I li vols fer avui, potser?

MATATIES Ara mateix l'hi vull fer.

JOSEP On el portes?

MATATIES No el porto enlloc.

JOSEP I doncs...?

MATATIES A qui es el mal. Que encara tinc de rumiar el què li podria fer gràcia.

JOSEP Si no afanyes, doncs¡

MATATIES Es que, quan la veig, perdo el cap i bona nit i bona hora. Igual que un escambell.

JOSEP Santa paraula. Li'n podries regalar un?

MATATIES De què?

JOSEP D'escambell.

MATATIES Com el meu... cap?

JOSEP Com aquest, veus? Potser li agradaria I

MATATIES I què en faria ella?

JOSEP No té una parada a la fira?

MATATIES Si.

JOSEP Doncs, per descansar, tot esperant que vingui la clientela.

MATATIES Quina idea, Josep, quina idea! (Agafa el tamboret, i al moment torna.) Però escolteu, quant val? Voleu que us el pagui ara?

JOSEP Tu mateix. Com vulguis.

MATATIES Malviatge. No porto cap moneda.

JOSEP Ja me'l pagaràs mes tard.

Mataties marxa corrent i torna tot seguit.

MATATIES I si no me'l vol, què en faré després?

JOSEP Ajustem un tracte. Si t'accepta el present, me'l pagues; si no el vol, em tornes el tamboret i amics com abans.

MATATIES Gràcies, Josep.

Mutis de Josep. Mataties se agenolla, es pentina i espera que Caterina amb dues cistelles: una a cada braç, i Caterina passa de llarg.

MATATIES Caterina¡ Caterina¡ Que no et dignis mirar-me, paciència; però que no miris l’escambell, això si que em sap greu.

CATERINA Mataties, tinc la mosca al nas, de les teves bajanades i ja et vaig dir que no volia saber res mes de tu; i la meva mare, tampoc.

MATATIES I això per que? Tan bon xicot que sóc

CATERINA Diu que et troba massa lleig.

MATATIES La poca-pena. Ella pla que n'és de lletja i fumada, i amb uns pels que li surten del bigoti i de la barba. Si sabia que t’havies de tomar com ella, no et voldria.

CATERINA Si dius mal de la meva mare, no et miraré mai mes la cara.

MATATIES Això rai, em mires l’esquena, que la faig molt ampla.

CATERINA Tu, Mataties, ets un desvergonyit.

MATATIES Es la teva mare la que comença a insultar

CATERINA Ella no vol ésser la teva sogra.

MATATIES Jo tampoc, ni ganes que ho sigui. Jo el que vull... que tu siguis... la meva dona.

CATERINA No veus que tothom se'n riuria, si em casava amb tu.

MATATIES Mireu la presumida; la princesa de Sàbat

CATERINA I tu, què? Sembles el general de Babilonia

MATATIES Mira, Caterina, no ens enfadem. Veus aquest tamboret tant bonic?

CATERINA Si.

MATATIES Doncs, te'l regalo.

CATERINA I què vols que en faci, d'aquest renoc?

MATATIES Un renoc? Santa innocència. Tan be que t'aniria per seure a la fira, tot esperant la gent que et vingui a comprar taronges de la Xina.

CATERINA Ja et conec, Mataties, només de mirar-te la punta de les orelles. Busques d'engatussar-me amb aquest tamboret. Em vols caçar i em pares la ratera.

Molt coqueta.

MATATIES Ai, Caterina, quines coses tan graciosos que dius¡. No es estrany que estigui enamora t de tu, rateta meva¡

CATERINA Ai, Mataties, no em diguis això, que em faràs tomar vermella

MATATIES Au, Caterina, no em facis patir més¡ Agafa el tamboret

CATERINA No pot ésser, Mataties, de veritat. La meva mare m'estiraria les orelles.

MATATIES Rebotre, amb la sogra!

Caterina canvia la cara, s’empesca alguna

CATERINA I vols dir que s'hi està be per seure? El trobo una mica baix.

MATATIES Mira, ara t'ho vull demostrar. Ho has de fer així. Ajupir-te a poc a poc...

Caterina venta una puntada de peu al tamboret i Mataties cau d'esquena a terra. Mutis de Caterina.

MATATIES (S'aixeca, agafa el tamboret i la segueix corrent.) Caterina, Caterina¡ Té el tamboret...!

Canvi de llum. Entra Satanàs

SATANÀS Dies de fira mal negoci he fet, avui, oh ràbia folla! Les fires son dies a propòsit per infiltrar en el cor dels homes l'esperit de l'engany i de l'enveja. Per fer-los blasfemar de Déu i per excitar-los al joc i a la borratxera. En una paraula; aconseguir, per tots els mitjans, que els homes trenquin la Llei de Déu. (Pausa.) Veig un pastor de Betlem, que s'acosta; li pararé una trampa. A veure si cau en pecat.

Entra Nathiel.

NATHIEL Esperaré la Raquel, que es a casa de Josep...

SATANÀS Jove, pastor; vaig a fer fotocopies. No sabries un lloc a bon preu?

NATHIEL Sortint del teatre, pujant aquest carrer al costat de La Caixa.

SATANÀS Gràcies, pastor... Tal com em veus, jo sóc un gran negociant. Tinc molts d’exàmens i accés als ordinadors del centre. (Pausa.) Llegeixo dintre teu, minyó, que t'ha interessat la meva vida! T'agradaria de venir amb mi?

NATHIEL Jo amb vos?

SATANÀS Jo et mostraria els secrets que s'amaguen darrera dels exàmens, com aprovar sense esforç i no preocupar-te si tens deures o no, i t’ensenyaria la manera de fer-te als professors teus, ben teus, i treure les millors notes.

NATHIEL (Admirat.) M'agradaria, senyor, i sento créixer dintre el meu cor un intens desig de seguir-vos. Però, sóc promès d’una pastoreta, que molt m'estima...

SATANÀS (Rialla.) Poca cosa, pastor, entrebanca el teu esdevenidor. L'amor de cor es una mentida! Amb les millors notes tots els plaers t'obriran les seves portes! Els pares et compraran el que vulguis i trintràs a les noies que vulguis.

NATHIEL I el règim intern de l’IES que prohibeix...

SATANÀS L’institut? (Rialla.) Ningú no es recorda de l’Institut fora dels pares i algun familiar pesat. Terres i mars enllà, els homes no els preocupa l’Institut. Viuen i mengen a plaer, i son felices. Si convé robar, roben; si convé matar, maten; i si convé canviar un currículum ho fan, res no els atura en la seva carrera de riqueses, de glòria i de plaer.

Dits i Sant Josep.

JOSEP Pensa i medita, Nathiel¡ No et juguis el destí etern de la teva ànima per una felicitat falsa i passatgera.

NATHIEL Josep¡

SATANÀS Maleït siguis¡

JOSEP L'afany desmesurat de plaers i de riqueses es causa de grans angunies en els homes, de desunió en les famílies i de guerres entre les nacions. El treball honrat i la vida recta, segons la Llei de Déu, es font de pau a la terra i de felicitat perenne en el Paradís. (Assenyalant a dintre) Mira, Raquel; bonica i pura, com un àngel. Mira-la parlant amb Maria, reina de les gràcies celestials.

SATANÀS I a vos qui us ha manat de ficar-vos en els nostres tractes?

JOSEP Apartat d’aquí, vil missatger de l'infern, abominable Satanàs. Marxa d'aquest poblat i si per les bones no et dones per ben entès, t'ho explicaré amb un altre llenguatge.

Agafa un bastó. Mutis Josep i Nathiel

SATANÀS Oh, zelós fuster de Natzaret! Faré caure damunt d'aquesta casa un llamp sinistre i no quedarà pedra sobre pedra...

Dits i Sant Miquel

MIQUEL Satanàs¡

SATANÀS Ah, Miquel! Ja sospitava que eres aquí a la vora! Sàpigues, però, que mal pesi al Cel, Satanàs sempre sembrarà en el món la guerra i la malícia del pecat.

Mutis. Canvi de llums

REBECA Ja ho tens entès, Matatà. Si et vols casar amb mi, tot ho vull de primera, principalment els mobles.

MATATÀ Però. calla, dona! Justament per això t'he dit: anem a casa de Josep, que es el millor fuster de Galilea.

REBECA El llit el vull d'aquells moderns i de fusta d'olivera.

MATATÀ No. Rebeca, no; que serà massa car. De pi, ja passarem.

REBECA D'olivera.

MATATÀ De pi.

REBECA D'olivera

MATATÀ De pi.

REBECA D'olivera.

MATATÀ Callem. Ja el farem fer d'olivera.

REBECA Vull també un bagul per la roba, ben gros.

MATATÀ Petit o res.

REBECA Doncs jo de petit no li vull.

MATATÀ No veus, dona, que no m'arribaran els denaris?

REBECA No fossis tan mandrós i treballessis de sol a sol, com fan d'altres pastors que em pretenen.

MATATÀ Oh, tu aviat ho tens dit! Jo ja sé d que costa de guanyar una misèria de diners.

REBECA Doncs, Matatà, vés a ensibornar una altra pastora. Jo no vull saber res mes de tu.

Es gira d'esquena.

MATATÀ Però, Rebeca... no siguis... tan rebeca! Ja faré fer el bagul gros.

REBECA Dones, ara el vull petit.

MATATÀ Be, dona, fem-lo mitjanet. T’està bé¡

REBECA També vull quatre tamborets i una taula fina.

MATATÀ Però, Rebeca, tu em vols arruïnar. No veus que per pagar-ho tot fins m'hauré de vendré... la llana del clatell !

REBECA Així et veuràs mes espavilat! Quants de pastors hi hauria que estarien contents de quedar arruïnats per poder-se casar amb una noia tan bonica i simpàtica... com jo...

MATATÀ Ai. sí. Rebeca! Quan et miro em desmaio d'emoció. Sobretot quan tens la boca tancada.

REBECA I tu, ratolinet meu, ets la mar de simpàtic, sobretot quan tens la bossa dels diners... oberta. Entrem, entrem a casa del fuster de Natzaret; no fos cas que després et penedissis de tot el què m'has promès.

En aquests moments apareix Josep. Rebeca empenta Matatà perquè hi parli. Matatà no gosa. Escena muda.

MATATÀ Hola..., Josep.

JOSEP Déu te guard, Matatà!

MATATÀ A vos us buscàvem... Venia... venia amb aquesta... amb aquesta que no calla mai... per si ens podríeu fer... els mobles del casament...

Molt vergonyós.

REBECA Tot ho volem de primera. Un llit modern de fusta d'olivera, quatre tamborets, una taula fina i un bagul per la roba, ben gros.

MATATÀ Com quedem? Petit, mitjà o gros? A l'últim em faràs perdre l'enteniment!

REBECA Escolta, escolta, Matatá.

Se l’enduu apart. En aquests moments entra Mataties portant sota l’aixella el tamboret a trossos. Porta el cap embenat.

MATATIES La pau hi sia, Josep

JOSEP Hola, Mataties; què voldries, ara?

MATATIES Mireu, us tornava el tamboret

JOSEP El tamboret?

MATATIES Si, la sogra me l'ha tirat entre cap i coll.

Entra un grup de joves i noies. El grup de joves dansen a la placa. Aquesta s’omple de curiosos que passaven en diferents direccions. Al final de la dansa se sent un toc de corneta militar. Entren, corrent, un grup de mainada, cridant.

MAINADA Els soldats romans! Els soldats romans¡

Moviment de pànic en la massa del poble. Entra un grup de soldats de l’imperi. Amb maneres brusques s'obren pas. El pregoner llegeix en un pergamí:

PREGONER Jo, Publi Quirinus, President, de la Província Imperial de Síria, per ordre del César August de Roma, mano i disposo que tots els habitants de Palestina s'han d'anar a empadronar, sense excusa de cap mena, a la ciutat o poble d'on siguin originaris. Ordeno que aquest decret sigui llegit públicament. El que abans de tres llunes no hagi complert l'august edicte, serà castigat a la pena de quaranta assots. Donat a Síria l'any 749 de la fundació de Roma.

Mutis dels soldats romans. El poble els ha escoltat amb odi i menyspreu. En manxar, un soldat roma, obrint-se pas a empentes, fa caure un vell, cec, que un nen acompanyava. El poble comenta amb agitació, sense aixecar la veu fins al final del col·loqui de Maria i Josep.

JOSEP (A Maria.) Nosaltres, Maria, per ésser de la descendència de David, haurem d'anar a Betlem a empadronar-nos.

PASQUAL (Amb un crit) Maleïts siguin els tirans de Roma! Orgullosos¡ Imperialistes! Tenen dominat el nostre poble i el tracten com un esclau¡ Beneit serà el dia que un nou Macabeu llenci fronteres enllà l’opressor roma.

Assentiment de la multitud.

JOSEP No perdem les esperances, germans¡ S'han complert les setanta setmanes predites per Daniel. Aviat naixerà el Messies!

NATHIEL El Messies es la nostra esperança

PASCUAL L’esperança de tot el poble jueu

Assentiment del poble.

MARIA Del poble jueu i de tot el mon Ell unirà races i pobles, com el pastor aplega xais i ovelles, i, amb la seva sang puríssima, assenyalarà a la Humanitat amb els títols de fills de Déu i d'hereus del Cel. Fills meus, flectem genoll en terra i aixequem l'esperit a Déu¡

Música de fons.

Pare Celestial, tingueu compassió del nostre poble i dels justos que sospiren en el si d'Abraham. No demoreu, Senyor, la vinguda del Messies¡ El fill del Pare...que ja es amb nosaltres

Quadre. Tothom agenollat entorn la Verge, que restarà dreta amb els braços estesos i mirant el cel. Un viu raig de llum aclareix el seu semblant.

ACTE V

L’HOSTAL

Interior de l’Hostal, un parell de clients.

CLIENT (Pagant a Ismael.) Tretze, catorze, quinze...

ISMAELA (Riu amb avarícia.)

CLIENT Apa, hostalers, que en aquests dies us esteu omplint de monedes d'or,

ISABELÓ Ai, miserable de nosaltres Els impostos dels romans ens ofeguen.

ISMAELA Som les hostaleres mes pobres de Betlem (Canvi.) Entra, entra, Jeremies ... i companyia. Després d'una bona taula necessiteu un bon vi

CLIENT El bon vi a totes hores!

(Es serveixen copes als clients que acaben d’entrar, aquests engrescat és posen a fer música amb les gerres sobre la taula. Quan acaben).

CLIENT Tenim una son! Ui, el cap ens dona voltes! (Alguns d’ells comencen mutis.)

CLIENT II Nosaltres també anem a dormir que demà ens hem de llevar aviat.

CLIENT III Hem de mirar d'ésser els primers d'empadronar-nos.

ISMAELA Pugeu aquesta escala i a la primera sala a la dreta. Ja la trobareu plena de gent que hi dorm. (A un altre client.)

ISABELÓ Ep, tu, no marxis. Primer paga'm el que em deus.

ALTRE Jo? Deveu estar begut, hostaler. Us he pagat el sopar i dormir a l’avançada.

ISMAELA Lladre, mes que lladre! Paga'm de seguida o crido als soldats romans!

(Hauran entrat, fa uns moments, una patrulla que inspecciona, fan mofa d’alguns clients que hi ha al bar.)

CENTURIO Què passa? Què son aquests crits?

ALTRE (Pagant.) Té! No m'agrada de tenir tractes amb farsants! (Inicia, el mutis.)

ISMAELA (Comptant).Dos! Tres! Tu! Poca-vergonya! Aquesta moneda es falsa!

ALTRE Llença-la, si es falsa! (Mutis.)

CENTURIÓ Vejam la moneda? (Li pren.) Pts! Quan vagi a Roma la retornaré al César. (Als soldats riuen vi i agafen pa i fruita de les taules.)

ISABELÒ (Apart.) Maleït sigui! La moneda era d'or pur!

CENTURIÓ (Li dona un cop a l'espatlla.) Tens un vi, hostaler, que sembla fang, però pel preu que t’el paguem... (Rialla. Mutis.)

ISMAELA Així' et rebentessis, mala pècora!! Lladres! Criminals! (A una família, drets, a la porta.)

ISABELÓ I vosaltres, què espereu? No us he dit set vegades que no vull pobres al meu hostal?

ISMAELA Si no teniu or, ni parents que us vulguin a casa, aneu a dormir a la pallissa! A fora! A fora!

FAMILIA (Fent mutis.) Són unes usureres! Aquestes hostaleres son unes lladres! Anem!

ISABELÓ A foral A foral (A l'hostal, queden Només dos clients adormits,. Es treu una bossa de diners.) Com sona Ja bossa d'or, dins de la pitrera!

ISMAELA L'edicte d'empadronament dels romans m'ha fet guanyar una fortuna. Milers de persones provinents de famílies betlemites han hagut de venir a Betlem a empadronar-se i les portes del nostre hostal s'obren, amatents, quan senten dringar les monedes d'or! (Riu.)

Dits, Josep i Maria.

JOSEP La pau sigui en aquesta casa.

ISABELÓ (Hipòcrita.) Què se us ofereix, bona gent? Si en alguna cosa pot servir-vos les hostaleres...

JOSEP Donar-nos posada, si es possible. Sóc el fuster de Natzaret i la meva esposa, aquesta nit, necessita un lloc de solitud i aixoplugat, car abans d'apuntar l’alba serà per a nosaltres hora de gran goig.

MARÍA Déu us ho pagarà i jo també amb tota la il·lusió de novella mare.

ISMAELA Si ens entenem be en els tractes. Nosaltres som molt honrades Déu ens guardi d'explotar a ningú...!

ISABELÓ (A Josep.) Portes gaire or?

JOSEP L'únic or que tenim, hostaler, son les meves dues mans de treballador i el nostre cor, que us guardarà agraïment etern

ISMAELA Que et penses que a casa nostre es a cal afarta pobres¡

ISABELÓ Aneu a dormir a la pallissa de tothom o al carrer, si no porteu or a la bossa no sé com has gosat demanar-nos...

JOSEP Amigues hostaleres. Per amor del Messies, l’esperança del nostre poble, feu penitencia de tots els pecats. Aquestes monedes son per vos, gleves de sang, de la sang que heu xuclat als homes. I aquesta sang us acusarà a Déu¡. Salveu la vostra anima, hostaleres¡ Encara hi sou a temps¡ Repartiu als pobres l'or que reteniu injustament, i el Cel us perdonarà.

Josep i Maria surten del hostal, darrera els acompanya Ismael.)(Ismael trona entrar, molt content

ISMAELA Que donem el nostre or als pobres? El nostre or? (Rialla.)

LES DUES Son bojos¡ (Es posa les mans al pit, per comprovar que encara té la bossa dels diners . Calla. Un crit.) No¡ No¡ No es possible¡ (Es treu la bossa i se'n vessa sang.) Sang¡ Sang¡ La bossa plena de sang¡ Ells m'han robat l'or¡ Maleïts siguin¡ Assassins¡ Lladres!

ACTE VI

BOSC TENEBRÓS

A escena Mataties i Matatà. Entren a escena Josep i Marià, amb farcells i mantes de viatge.

MATATIES Maria¡ Josep¡

Fa el bes de pau a Josep.

JOSEP La pau sigui en vosaltres, pastors¡

MATATÀ Grata sorpresa¡ Què us porta per la Judea en aquestes hores?

JOSEP Hem vingut de Galilea a empadronar-nos, complint l'ordre romana! Betlem, bressol del rei David, es la ciutat d'on prové el nostre llinatge. (A Maria.) La nit es freda, Maria; escalfeu-vos a la vora del foc.

Maria s'asseu en el tió i s’escalfa.

MATATÀ Ui, el munt. de forasters que s'han aplegat aquests dies a Betlem!

MATATIES Una ciutat tan petita, i tanta gent¡

JOSEP Cap amic ni parent no ens ha pogut donar acolliment aquesta nit, tan plenes son llurs cases! I a l’hostal ha estat impossible de trobar posada. Ismael, l’hostaler, no ha pas tingut compassió de la meva esposa, que aquesta nit necessita de solitud, de sostre i de bon foc.

MATATIES L'hostaler Ismael es un usurer; té un cor de pedra¡

MARÍA Jehová no ens abandonarà¡

MATATIES Lloat sia Déu! Per què no els oferim aquella cova on tenim el bou i la mula?

MATATÀ Bona pensada, Mataties¡

MATATIES Accepteu-la, Josep¡ Té teulada, es arrecerada del vent, i avui no hi falta palla neta ni un gros feix de llenya seca¡

MATATÀ Mireu, d’aquí estant es veu. Hi ha poc mes de mil passos.

MARÍA I vosaltres, on dormireu?

MATATIES En qualsevol lloc estarem be. Els pastors tenim l’esquena feta a dormir a terra. Coneixem tots els rocs d'Israel, de la punta de Galilea a les parts baixes de Judea.

MATATÀ Dormirem a vora el foc¡

JOSEP Em dol, bons amics... en un temps nevat...!

MATATIES No se'n parli mes. Es nit entrada i la son ja es passeja per les parpelles. A dormir, Matata.

MARÍA El cel beneirá amb escreix la vostra hospitalitat.

Matatà i Mataties s'ajeuen a vora del foc i es topen amb una manta.

MATATÀ Mataties: no tens por del llop?

MATATIES Abans tinc por del dimoni.

MATATÀ Ai, ai, el dimoni sí que me'n fa de por¡

MARÍA No temeu, bons pastorets. Déu ha donat a tots els homes un àngel de la guarda. Cada nit, en ficar-vos al llit, pregueu al vostra àngel aquesta oració tan senzilla i bonica, que m’ensenyà la meva mare, quan jo era petita.

Els dos pastors s'agenollen i contesten als mots de Maria.

MARÍA Àngel de la guarda,

PASTORS Àngel de la guarda,

MARÍA Dolça companyia,

PASTORS Dolça companyia,

MARÍA No em desempareu

PASTORS No em desempareu

MARÍA De nit, ni de dia.

PASTORS De nit, ni de dia.

MARTA No m'abandoneu

PASTORS No m'abandoneu

MARÍA Que jo em perdria.

PASTORS Que jo em perdria. Bona nit i bona hora, fins demà si Déu vol¡

Ho diuen adormint-se sobre un tió.

MARIA Jo vetllarè el vostra son (Mutis de Maria i Josep)

Entra Satanàs

SATANÀS Ara sí que us tinc a collet. Mentre dormiu infiltraré a les vostres innocents consciències mals pensaments i desigs perversos, que ofenguin i facin plorar el vostre Déu. (Vol fer un pas i no pot.) Maledicció! Tinc els peus clavats en terra i no em puc moure¡ Això serà una mala jugada del seu àngel de la guarda.. o potser un miracle d'aquella Senyora que els ha ensenyat a pregar. Mil llamps encenguin el firmament. No us deixaré de petja Sants Esposos¡

Dits, Sant Miquel i Satanàs cau a terra.

MIQUEL Endarrera, Satanàs¡

SATANÀS La ràbia em crema. Jo odio aquesta dona!

MIQUEL Una hora només et queda de reialme, poder de les tenebres. Tenebres, que res poden contra el foc que guarda els pastors, i que es símbol de la seva fe. Al punt de mitjanit naixerà entre les espines terrenals una flor: La Flor de Nadal, que guarirà els homes d'error i de pecat¡ (Mutis)

SATANÀS (S'aixeca.) Una hora només? Aquí poder de les tenebres! Cada any, en aquesta nit, en venjança i en despit dels dos pastors i Maria, que ara dorm a l'establia, aniré a plantar la banya pels camins de la muntanya, i si trobo un pastor sol, sense teia ni bressol, li faré sortir bruixots, fantasmes i caps de morts, i entorn d'ell, per espanta'l, ballaran si em dona la gana fins que toqui la campana de les dotze de Nadal

L’escena pren diferents colors, apareixen dimonis fantasmes, bruixots, ... i ballen grotescament. Mentre ballen sona de fons “hells bells ACDC”. A les últimes campanades tots fugen corrent i espantats

ACTE VII

INFERN

Entra, per la dreta, Ismael, com un boig, amb els cabells i els pèls eriçats i els ulls fora de les òrbites.

ISABELÓ Ah! Ets tu! Ets tu qui en ha robat les monedes d'or!

RABADÀ (Espantat.) Jo... jo... jo...?

ISMAELA Ens han fugit de les mans, endimoniades, i ara volen per la foscor cavernosa de l’espai.

RABADÀ Unes monedes d'or, i volen?

ISABELÓ Aquesta nit ha trucar a la porta del nostre hostal un matrimoni galileu, buscant compassió on només posem plats a taula per negoci.

ISMAELA Amb l'espetec de tancar la porta darrera d'ells, s'esquerdaren les lloses de l'hostal, i les escletxes engoliren totes les monedes... (Com un boig.)

LES DUES I nosaltres darrera d'elles... avall... avall.

RABADÀ Ara us conec! Sou les riques hostaleres.

ISMAELA No! Som carronya, som les jueves errants condemnades a eterna peregrinació per la terra!

ISABELÒ Sents? Sent? com plora el Fill de Maria? Nosaltres en tenim la culpa!

RABADÀ (Plorant.) No! No! Jo no vull fer plorar el Nen Jesús! Jo vull anar amb els pastors!

ISMAELa (Rient.) Ha! Ha! Ha! Guaiteu com somica aquest beneit! (Rialla boja. Calla en sec, i mira a l'esquerra.)

ISABELÒ Ah! Son allí! Mira com volen les monedes! (Content.) Semblen un ramat d’òlibes (Horroritzat i desesperat)

LES DUES No! No fugiu! Sou meves! Sou sang de la meva sang!

Mutis per l'esquerra. Música. El Rabadà ni temps no té d'obrir la boca, mirant a l'esquerra, quan per la dreta surt un grup de dimonis.

RABADÀ I com corre el mal esperit!... Ai, que venen els diables!

Música: “Carmina Burana”. Entren dimonis, quatre d’ells duen una llitera i la posen al centre de l’escena. Els dimonis, amb els tridents a les mans, dansen amb compàs feréstec entorn de la llitera. El Rabadà, atemorit, l'arramba a una paret del prosceni.)

SATANÀS Oh, llengües de foc etern! Sortiu del fons de l'infern i rostiu, sense parar, el bressol del Rabadà!

CANT-BALL (Poden cantar-lo durant la desfilada:)

Dansem, esperits, la dansa de l'infern

fins que el bressol es torni incandescent,

i el Rabadà hi estigui ben calent.

A dormir,

Joanet,

a l'infern

no hi fa fred:

dormilega

i llenguallarg

quina pega

t'ha enviscat.

RABADÀ (Apart i en el moment oportú.) Ai, Pare Abraham, que ja m'obren les portes de l'infern! Això va per tu, Joanet! Ai, Rabadà, ja se t'ha acabat de dormir a la palla!

SATANÀS (S'acosta i amb to burleta a Rabadà:)

Jo et saludo. Rabadà,

llenguallarg i dormilega,

l'infern et vol regalar

perquè et mantinguis ben tendre,

un bressol molt tou i pLa,

fet amb ungles repunxentes

del dit gros de Satanàs,

que ara el foc ha fet roentes.

Tots et volem bressolar,

i t'esquilarem la llengua,

que avui he fet esmolar

unes tisores expresses,

i així puguis contestar,

sense ni un pel a la llengua,

al teu amo dels ramats,

quan, pobret, te'n vas a jeure,

i ell, ai las! et vol picar!

RABADÀ (Cau de genolls ais peus de Satanàs.) Perdó, senyor dimoni! Ja no hi tornaré mai mes!

SATANÀS No saps, llanut. Rabadà, que a l'infern tot es per sempre i no podem perdonar?

RABADÀ Total, per tenir una mica de son, em voleu rostir per sempre? Estafaires, mes que estafaires! Jo vull anar amb els pastors! Jo vull anar amb els pastors!

SATANÀS (Rialla.) Tu, a dormir en el bressol! Poseu-li banyes! De pressa! I una cua, feta expressa, llarga, com un tronc de col!

A l'ordre de Satanàs, dos dimonis s'abraonen sobre Rabadà, i malgrat les protestes d’aquest li col·loquen dues banyes i una cua.

RABADÀ Ai, ai, pobre de mi! M'han nascut dues banyes! Ui, ui, com cremen! Deuen ésser vermelles de foc! Ai... ai... ai... una cua... De tan ruc que he estat, m'ha nascut una cua de ruc... Com ho faré, ara, pobret de mi, per anar a adorar el Messies?

SATANÀS (Enfadat.) Dius el Messies? Maníes! Jo sóc el teu únic Déu! Besa l'ungla del meu peu!

RABADÀ Això mai! De Déu només n'hi ha un, i aquest es al mig del cel

Pànic de Satanàs i de tots els diables. Llamps i trons. En mig de la tempesta, tritileig de campanes. Una llum blanca l'infiltra del cel. Els dimonis cauen a terra, rendits.

MIQUEL Gemega, infern, renegaire! Mor ton regne corromput! En un pessebre de palla el Messies ha nascut. La gebre apaga la flama del pecat, i la virtut resplendeix com una estrella 1 Les cadenes s'han romput! I es va tancant l'ampla reixa de l'eterna esclavitud! Glòria a Déu en les altures! El Messies t'ha vençut!

Mutis.

ACTE VIII

EL MIRACLE DEL TIÓ

Matatà i Mataties estan al mateix bosc de l’acte VI, estan dormint al costat d’un tió. Dits i padrineta

PADRINETA Glòria a Déu a les Altures i en la terra pau als homes de bona voluntat.

MATATÀ (Despertant-se.) Ai...! Quina veu tan refilada?

MATATIES (Despertant-se.) Oh,..¡ I quin món tan rebonic. Tot es de color de rosal

MATATÀ Guaita, tu, la Padrineta¡ Bon dia, Padrineja¡

MATATIES Mira, quin estel! Té el mateix color que els ulls de la Padrineta!

PADRINETA Estimats pastorets; vaig prometre-us que tomaria en un dia molt assenyalat...

MATATIES I jo també compliré la meva paraula, Padrineta. Teniu la bota i feu un traguet. (Busca la bota.)

MATATÀ I de part meva aquest crostó de pa que us ajudar a passar camí.

PADRINETA (Agafa el pa.) Déu n'hi do. Si sabeu, bons pastorets, com estima el meu Senyor els símbols del pa i del vi.

MATATIES Macatxum; la bota es ben buida. Vols-t'hi jugar que aquell banyeta...

PADRINETA (Agafa la bota.) S'agraeix igual, pastoret. Déu beneeix altrament les bones intencions dels homes. (Besa la bota.) Jesús. que l’ángel beu. (Beu, a traguet.)

MATATÀ Mira, tu, com xerrica la Padrineta. I deies que era buida!

MATATIES Es un miracle¡

PADRINETA (Li torna la carbasseta.) Gràcies, pastors. He brindat per l’eterna recordança dels pastorets de Betlem.

MATATIES (La sacseja.) Però si es ben plena! (El tasta.) Tasta'l, Matatà: hi refilen els àngels del cel¡

PADRINETA Bons pastors, us he despertat per anunciar-vos una nova que serà de gran goig per a tot el poble. Avui ha nascut per a vosaltres un Salvador que es el Crist, Senyor Nostre¡

MATATIES Has sentit? Glòria al Messies! El Salvador ha nascut¡ (S'aixequen.)

MATATÀ Anem, correm cap a adorar el Messies¡ (Corren i es paren de cop.) Però, on ha nascut el minyonet?

PADRINETA Aquest serà per vosaltres el senyal: trobareu l'infant faixat amb bolquers i posat en un pessebre. Aneu i adoreu-lo. Jo li porto aquest present. (Obre una caixa de música i. toca una cançó nadalenca.)

MATATÀ (Mentre toca.) Serà el Messies, fill de Maria?

MATATIES Això es un present del Cel.

MATATÀ Jo també voldria portar-li un present, però un present de pastor.

MATATIES Com ho farem, pobres de nosaltres, si només portem la pell de l’esquena i encara es de be.

PADRINETA Els vostres cors son nets, pastors. Veieu aquest tió? Sobre d'ell ha descansa! la Verge Mana, aquesta nit, camí de Betlem. Colpegeu, doncs, aquest buscall amb els bastons i el tió us rajarà tot el que demaneu per l’Infantó.

MATATÀ Aquest tió?

MATATIES No sé qui sou, Padrineta, però tinc fe en la vostra paraula.

PADRINETA I encara una altra cosa. El Fill de Maria vol que totes les famílies de la terra, principalment les més pobres i les que tinguin nens petits, cada any celebrin la testa d'avui, que se'n dirà «Nadal», amb el cor net i amb una taula ben plena de saborosos menjars. A vosaltres, doncs, que teniu el cor d'infant, el tió us rajarà, també, tota mena de llaminadures, perquè pugueu celebrar la divina nit de Nadal. (Mutis.)

MATATIES Visca el Fill de Maria I Jo li demanaré coses ben dolces I

MATATÀ Apa, som-hi; cops de bastó al tió, fins que se'ns embutllofin les mans.

(Queden pregant mirant al cel mentre la Padrineta diude cara al públic

PADRINETA Per Nadal, d'ara endavant, els infants, plens d'il·lusió, per recordar el Déu-Infant, a la Verge i al Pastor, uns presents demanaran tot clavant cops de bastó a 1'esquena d'un tió. (Mutis.)

MATATÀ Apa, som-hi¡

MATATIES Glòria al Messies

S’obren llums de sala i es demana als pares que pugin a picar el tió, tot dient la cançó.

CANTAT.

Tió,

raja tió,

dues barres de torró,

dolça mel i un flabiol.

per donar a Nostre Senyor.

Tió, tió,

si no rages aviat

et donaré un cop de bastó,

tió, tió, tió.

MATATÀ Ja s'ha bellugat! Ja s'ha bellugat!

Els pares treuen regals de tió, i tornen al seu lloc

MAJORAL (De dins.) Mataties! Dallonses! (Entra.) Ah Sou aquí! Eh¡ Rebeca! Daixonses! Ja els he dallonses!

Entren Caterina i Rebeca acompanyades pel Majoral

REBECA Valga'm Déu! D'on heu tret tanta abundància de presents?

MATATIES Ens els ha rajat aquest tió.

MATATÀ Quan veig tanta abundó de presents del tió sento unes pessigolles en el cor.

MATATIES (De cara al púbic.) Oh, bon Jesús, que avui heu nat en un Pessebre¡ Feu que els homes aprenguem, per sempre, la lliçó d'aquesta Nit. La millor manera de celebrar Nadal es estimar el pròxim i ajudar els pobres i els malalts en les seves necessitats.

CATERINA Apa, minyons, tothom a seure que celebrarem la testa de Nadal, com si fóssim en família.

TOTS Molt ben pensat

MAJORAL I jo també. Que ja ho diu el dallonses: Allà on en daixonses dos, també en dallonses tres.

MATATÀ Per Nadal, es festa anyal. La festa mes principal.

MATATIES Per Nadal, cada ovella al seu corral.

CATERINA Cada ovella, amb sa parella!

MATATÀ Per Nadal,

avis, pares i mainada,

entorn la taula parada,

amb pau, amb fe i amb amor,

menjaran amb il·lusió,

tots els presents del tió.

Jesús ha nat al Portal¡

Visca la Nit de Nadal!

Dits i Rabadà.

RABADÀ (Xiroi í espavilat, canta i balla a primer terme.)

Jo en tinc una jupa

tota de vellut,

no es nova ni es vella

i hi cabo ben just.

Ai, pobre de mi,

se m'ha esparracat.

Jo canto i m'alegro

quan Jesús es nat.

COR Ai¡ pobre de mi, etc.

RABADÀ El dematí em llevo,

me'n vaig a la font,

em rento la cara

i em passa la son.

Avui faig matines,

Nadal ha arribat.

Jo canto i m'alegro

quan Jesús es nat.

COR Avui faig matines, etc.

RABADÀ A l'infem, quin fàstic,

tot es negre i brut

i en una caldera

turut, tururut.

Ai, ai. nens i nenes,

si no feu bondat.

Jo canto i m'alegro

quan Jesús es nat.

COR Ai, ai, nens i nenes, etc.

(Partat.)

MATATÀ Tasta'l, Rabadà. Es un vi de molt bona vinya.

RABADÀ Visca la taula de Nadal¡ Veieu¡ Ja no tinc gens de mandra ni gota de son.

Cants llunyans que s'acosten. Entren els pastors.

COR DE PASTORS.

El vint-i-cinc de desembre,

fum, fum, fumi Ha nascut un minyonet,

ros i blanquet, fill de la Verge María:

n'és nat en una establia,

fum, fum, fumi

Aquí a dalt de la muntanya,

fum, fum, fumi

Si n'hi ha uns pastorets

abrigadets

amb la pell i la samarra,

menjant ous i botifarra,

fum, fum, fumi

Es troben Satanàs plantat en el camí.

SATANÀS Pastors; maleïda sigui aquesta mala nit¡ Podria saber què signifiquen aquests tiberis i aquestes cantarelles tan a deshora?

MATATIES Corre, Matatà; plega la taula, que ha arribat aquell ximplet que em va endimoniar.

PASQUAL Bon senyor, esborreu 1'amargor del vostre llavi i alegreu-vos amb nosaltres. El Messies tan esperat pel poble jueu, ha nascut aquesta nit, en una humil establia.

SATANÀS Que ha nascut el Messies en un estable? (Rialla.) Ha¡, ha¡ ha! M'agradaria de conèixer el mentider que ha propagat tan folla noticia¡

RAQUEL La bona nova es certa, senyor. Un àngel del cel ens ho ha anunciat aquesta nit.

PASTORS I PASTORES Un àngel¡ Un àngel!

SATANÀS (Rialla.) Un àngel, heu dit? Pobres pastors ignorants¡ No us falta llana al clatell¡

MAJORAL Ep, ep, senyor dallonses. Féu el favor de parlar amb una mica de daixonses.

NATHIEL Tots hem sentit els cants celestials

CATERINA Tots nosaltres hem parlat amb l’àngel.

TOTS Tots hem vist l’àngel¡ Tots hem vist l’Àngel¡

SATANÀS Deveu tenir lleganyes ais ulls¡ Torneu-vos a la cabanya, il·lusos pastors, que heu confós la lluna i els cants. de les granotes per visions i veus celestials.

PASQUAL Els nostres ulls, senyor, son il·luminats de llum del cel i res no podrà deturar-nos. Us dolgui o us sigui grat, nosaltres continuarem camí cap a la Cova. Anem, pastors

SATANÀS Enrera, us mano jo¡ Inútilment podran seguir endavant: els camins que porten a Betlem, por voluntat meva, cremaran com un immens braser de foc¡

Brollen arreu flames de foc i exploten espetecs de pólvora.

PASTORS És el diable! Es el banyeta!

SATANÀS Sóc aquell a qui tots deven obediència i submissió

PASTORS Jamai¡ No! No! Jehová, empara'ns¡

(Apareix Sant Miquel. Molta llum a 1'escena.)

MIQUEL Satanàs¡

SATANÀS Maleït siguis, oh Cel¡

(Cau abatut a terra.)

MIQUEL Abaixa la testa, Satanàs¡ 'S'ha esvaït el poder de les tenebres. Alegri's el Cel i salti de goig la Terral El Senyor ja és vingut i una llum blanca brilla avui damunt nosaltres.

(Tot s'aclareix. Avanca un pus de cara al públic.)

Per Nadal, grans i vailets,

cada any, ben abrigadets,

al bell punt de mitjanit,

a Missa del Gall s'ha dit!

A adorar el Déu-Infantól

I per fer fugir la por (pel dimoni)

que rondarà les muntanyes,

per si us pot clavar les banyes,

la por negra del pecat,

portaren llum amb esclat¡

La Fe: la llum del Portal,

que el dimoni, per Nadal,

es dimoni escuat

(Mutis.)

CANT DELS PASTORS.

Allà, sota una penya,

n'és nat el Jesuset,

nuet, nuet,

Fill d'una Mare Verge,

i está mig mort de tred,

nuet, nuet

I A prop d’allí passava

el dimoni escuat,

trip-trap, trip-trap;

veient tanta gatzara

també s'hi ha ficat,

trip-trap, trip-trap¡

Els pastorets en veure'l,

s'hi tiren al damunt,

patim-patum.

I tantes n'hí mesuren

que el deixen mig difunt,

patim-patum¡

Matatà i Mataties es tiren damunt Satanàs. Tothom s'ha fa amb els gaiatos, i el persegueixen fins que s'enfonsa a 1'infem. El Rabadà li estira la cua. Matatà i Mataties, molt contents, saluden Rebeca i Caterina i es disposen a iniciar una dansa.

Pastors, amb alegria

ballem-ne de contents

valents, valents,

i anem a l'Establia

a fer els nostres presents,

valents, valents!

ACTE IX

EL PORTAL DE BETLEM

Un àngel per davant la cortina, surten dues flautes travesseres tocant una cançó molt suau, sobre ella és recita “el poema de Nadal” de Josep Ma. de Sagarra

No fa pas molt que per aquesta drecera

ha passat un fuster de Nazaret

que duia del ronsal una somera

i, dalt la bèstia, tremolant de fred,

una noia com una primavera!

Però el rastre la neu ja l'ha esborrat;

cap llengua humana els ha parlat...

L'unglot de la somera s'esllavissa

damunt del gel..., ningú els ha vist.

Sols l'ull de bou, terrós i trist,

sols una llebre espantadissa

s'han aturat en un goret,

s'han acostat i han vist com era

La Noia i el Fuster de Nazaret

i el pelatge cendrós de la Somera...

Com se troba el camí de Betlem?

El camí de Betlem, qui l'endevina?

Només una llebre, només un ocell,

han vist la Sagrada Família!...

La neu ha esborrat el pas

i hi ha una lloba que xiscla!

No hi fa res! No hi fa res! Ja pot xisclar.

No veus l'estrella com brilla?

No veus els ulls dels pastors?

La veritat és una brasa viva!...

La veritat que crema als pastors,

la tenen en el nas i a les orelles;

perdiguers estranys, tímids caçadors

i mig germans dels xais i les ovelles!

No pregunteu res, no digueu res!...

Obriu els ulls immòbils i tranquils;

hi ha una estrella baixa com un ciri encès!

Seguiu el rastre, perdiguers humils!

Seguiu el rastre de l'unglot,

de la sandàlia del Fuster,

que la neu amagar-los no pot

al pas del perdiguer,

del qui ajup les orelles com un gos,

i accepta el misteri sense rondinar...

Sense dubtar de res, i fos com fos,

camina, quan li manen caminar!

Quan s'ha esbravat el pas dels rabadans,

i el cor de les mentides;

quan només en els dits de les mans

hi ha el pèl de les cabrides,

i el tall del fred,

i la cremor de la gebrada,

i no hi resta senyal de ganivet

ni gust de trena violada!

Si ets net de cor, pastor mesquí,

no t'has de perdre pel camí

que et va guiant l'estrella cauta;

no t'has de perdre, pastoret,

anant seguint el camí dret,

amb el sac de gemecs i la flauta!

Pastor dels meus somnis d'infant,

de les meves tristeses de gran,

pastor menut del meu pessebre,

tant és que fem com que no fem,

sempre es troba el camí de Betlem,

encara que ens escanyi la tenebra!

Poema de Nadal de Josep Mª de Sagarra

S’obre la cortina. Quadre plàstic del naixement, Josep, Maria, Jesús infant i alguns àngels. Els tres àngels que han recitat el poema s’acosten al pessebre, fan un petó al Infanto i és posen al seu costat

MARÍA (Cantant) Quina cançó et cantaré, Infant, de galtes de rosa, quina cançó et cantaré, que et sigui agradosa, que et sàpiga be?! Si tingues la lira d'or de 1'angélica harmonia, si tingues la lira d'or que be et cantaria «I cant de l'amor¡ Adormiu el meu Fillet amb la vostra cantarella, adormiu el meu Fillet, desclosa poncella del meu roseret¡

JOSEP (Parlat.) Oh, tu, Betlem, terra de Judà, no ets pas la mes petita entre les principals de Judà, perquè de tu ha de néixer el cabdill que regirà el meu poble, Israel. Vet aquí que una Verge concebrà i infamarà un fill profetitzà, també, Isaies. Alegreu-vos, oh cels, i salti de goig la terra. Un Infant ens ha nat aquesta nit. el regne del qual no tindrà n. Al·leluia! Al·leluia¡

(Entren pel fons, pastors i pastores. Venen cantant la cançó " del "Noi de. la Mare. Cantin de la porta, van entrant.)

COR DE PASTORS. ' Què li darem al noi de la Mare ......

RAQUEL Donem-li roba, puix es tan pobre, no té vestit.

NATHIEL Neules torrades amb melmelades i algun confit.

(Van entrant, quan tots estan al seu lloc)

JOSEP Oh, celestial missatge de Nadal, de ressonància eterna¡ Al teu so acudiran al Portal de Betlem els reis d'Orient i tots els homes de la terra, fins a la consumació dels segles.

(S'acosta als pastors.)

(Veniu pastors de la judea, homes de bona voluntat, i canteu al vostre Rei i Salvador tonades tendres, sortides del cor; cançons que els vostres fills aprendran, després, a l'escalf dels tions encesos de la llar pairal. Puntegeu-li, donzelles, les danses mes expressives de la terra, i oferiu-li la frescor dels vostres fruits i l'escaltor de les vostres animes. Ell es la Flor de Nadal¡

NATHIEL (Parlat) Criatura tan bonica jo no he vist en cap bressol.

PASTOR PRIMER Quan somriu de mica en mica resplendeix mateix que el sol.

PASTOR SEGON Tots li portem molts presents.

PASTORA PRIMERA Pinyons, no, que no té dents¡

PASTOR TERCER Jo, la millor pell de llana i un feix de llenya boscana.

PASTORA SEGONA Jo li duc pa de crostó.

PASTORA TERCERA I jo, llet, mel i mató.

RAQUEL (A María.) Podem fer-li un petonet de tot cor, al Jesuset?

MARÍA Però, ai, si voleu besar ses galtetes, veniu de puntetes i no el desperteu.

A continuació, entren al portal Matatà, Mataties, Caterina i Rebeca.

RABADÀ Jo sóc el petit Joanet que, cansat de caminar, a l'Infant Fill de Maria complagut vine a adorar. Aquí us deixo aquesta bota de vi bo i d'aquest any, i una llarga llonganissa que us farà de bon tastar.

MARÍA (Parlat.) Glòria a Déu a les Altures, Pau als homes de bon cor. Heus aquí l'Anyell Santíssim qui treu els pecats del món.

Els pastors s'agenollen, en reverencia quan Maria mostra 1'Infant. Algun pastor entra corrent. Es para de cop, i s'acosta poc a poc al bressol. S'agenolla als peus de la Verge.

ÁNGEL (Parlat.) Veniu, homes de la terral Veniu, de tots els indrets¡ Poseu-vos com ells samarra¡ Feu-vos humils Pastorets¡ Oh, dolços Pastorets que ens féu percebre els divinals misteris del Portal¡ Tots hi cabem en aquest sant Pessebre¡ Al·leluia, germans¡ Som a Nadal!

Música solemne. Tritileíg de campanes. Cant d'al·leluia í apoteosi final amb l'escena plena d’àngels i de llum

FINAL