CONCLUSIONS
A continuació trobareu un breu resum dels resultats de l'enquesta.
Abans, però, vull fer una precisió important perquè
s'interpretin adequadament: per la manera de dur-la a terme, no podem
considerar l'enquesta com a representativa del col·lectiu de professors
d'educació infantil de Catalunya. Reflecteix l'opinió
d'un grup de professionals de les escoles públiques catalanes
que han estat dotades pel Departament d'Ensenyament amb aules d'informàtica
i que han volgut participar voluntàriament en aquest estudi.
Aspectes
generals
-
Han respost a l'enquesta majoritàriament escoles que tenen
una bona dotació d'ordinadors (almenys en quantitat) i que
per tant tenen més possibilitats d'usar-los i coneixen més
el tema.
-
La valoració del maquinari de què disposen
és globalment positiva, però la majoria el troben
escàs i poc modern. Les demandes en aquest camp van adreçades
a perifèrics complementaris (escànners, mòdems,
tauletes, lectors de CD-ROM, xarxa local per aprofitar al màxim
el maquinari...) i a més ordinadors, més potents i
multimèdia.
-
Més d'un 70% de les escoles enquestades no tenen mobiliari
adient per als més petits a les aules d'informàtica.
-
Gairebé la meitat de les escoles tenen taules i cadires
a l'aula d'informàtica per poder fer altres activitats
amb la part del grup que en aquell moment no pot treballar amb els
ordinadors.
-
La majoria (122 del total de 148 escoles enquestades) fan servir
els ordinadors al parvulari, tot i que algunes ho fan des de
fa poc temps o de manera esporàdica.
Escoles
que NO treballen amb els ordinadors a l'etapa 3-6
-
El motiu principal per no fer servir els ordinadors al
parvulari és la impossibilitat de tenir les màquines
a les aules, ja que es considera que aquesta és una condició
indispensable.
-
En segon lloc s'expressen com a motius la manca de formació
del professorat en informàtica educativa i el desconeixement
de les possibilitats de treball amb els ordinadors a l'educació
infantil.
-
Destaquen també el grup d'escoles que diuen que no tenen
accés als ordinadors, ja sigui perquè l'horari
de l'aula està ocupat per primària o perquè
l'aula d'informàtica es troba en un altre edifici, entre
altres motius.
-
Crec interessant remarcar que en cap cas els mestres pensen
que no cal treballar amb els ordinadors a educació infantil
o que l'esforç organitzatiu no compensaria.
Escoles
que SÍ que treballen amb els ordinadors a l'etapa 3-6
La majoria de les escoles que afirmen que treballen amb els ordinadors
al parvulari ho fan a l'aula d'ordinadors del centre.
Per nivells, els grups de P5 són els que més sovint aprofiten
les eines informàtiques.
On i com treballen?
A l'aula d'ordinadors:
-
Els principals motius per treballar-hi són no disposar
d'ordinador a la classe i aprofitar millor els recursos humans
i materials.
-
A P4 i P5, la majoria fan servir els ordinadors setmanalment.
També a P3, però, en aquest cas, menys sovint
que el grup d'escoles que els fan servir esporàdicament.
-
La majoria treballen a l'aula d'informàtica amb una
part del grup i la resta es queden a la classe amb un altre
mestre. A continuació hi ha les escoles que no disposen
de personal per desdoblar i en què tot el grup va a l'aula
d'ordinadors amb el tutor.
-
És molt remarcable el grup d'escoles que treballen
amb dos alumnes per ordinador, així com els professionals
que pensen que aquesta és la proporció òptima.
Una altra dada interessant és que cap enquestat creu que
sigui òptim treballar amb més de tres alumnes per
ordinador, tot i que alguns es veuen obligats a fer-ho.
A la classe, al 'racó' de l'ordinador:
-
Resulta remarcable que el motiu majoritari per treballar a la
classe no sigui la impossibilitat d'usar les màquines de
l'aula del centre, com en el cas anterior. Es treballa a la
classe amb els ordinadors, quan es pot fer, perquè
aquest sistema es considera pedagògicament més positiu.
Els alumnes assumeixen els mitjans informàtics com una
eina més per al treball quotidià, que dóna
més autonomia d'organització i d'horaris i que permet
integrar les tasques que es fan amb els ordinadors a la resta
d'activitats i al ritme del grup.
-
La periodicitat del treball és molt diferent per nivells:
els grups de P5 tenen sempre l'ordinador a la classe; els de P4,
també, però n'hi ha molts més que comparteixen
l'ordinador amb altres grups. Els de P3 l'usen setmanalment i
esporàdicament quan el comparteixen. És només
al grup PJ (escola rural) on destaca la utilització els
ordinadors en funció de la relació del programari
disponible amb la feina que es fa a la classe.
-
En la major part dels casos el de l'ordinador és un
més dels racons d'activitat muntats a la classe.
Amb quins programes:
-
Les escoles enquestades disposen del programari proporcionat
pel PIE, tot i que amb algunes diferències, segons la data
de la dotació.
-
D'aquests programes, els més utilitzats a l'educació
infantil són les aplicacions Clic, els programes
de dibuix i les aplicacions per a la tauleta sensible.
-
Destaca a P5 l'ús dels processadors de text, infantils
o no.
-
Es fan servir també un bon nombre de programes comercials.
-
En general es fa una valoració positiva de l'adequació,
la modernitat i la facilitat d'ús del programari, però
aquest es considera escàs i poc variat.
-
Pel que fa als aspectes del currículum que es troben
a faltar en el programari disponible hi ha una coincidència
generalitzada a assenyalar aplicacions per treballar lectoescriptura,
lògica i numeració.
- El perifèric d'accés a l'ordinador preferit
pels enquestats és diferent segons el nivell. Per a P5 el
ratolí i el teclat destaquen clarament; per a P4, el ratolí
i la tauleta sensible; i per P3, la pantalla tàctil i la
tauleta sensible.
Valoracions
DE L'ÚS DEL MITJANS INFORMÀTICS A L'EDUCACIÓ
INFANTIL
DELS CURSOS DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT EN
INFORMÀTICA EDUCATIVA
-
A la major part de les escoles algun o tots els professors
han seguit algun curs d'informàtica educativa, però
pocs n'han fet d'específics per a educació infantil.
Aquest fet fa que en les valoracions dels cursos per a EI la quantitat
de respostes NS/NC (no ho sap / no contesta) sigui molt remarcable.
-
En les valoracions fetes s'expressa, majoritàriament,
que l'oferta és insuficient i que els cursos són bastant
interessants i útils però poc variats.
DE L'ÚS EDUCATIU PER A L'EDUCACIÓ INFANTIL
DE LA XARXA INTERNET
-
En general el coneixement de la xarxa és escàs.
Des de l'escola s'hi té poc accés o gens, i menys
encara des d'altres llocs, la qual cosa fa que la resposta NS/NC
sigui molt freqüent.
-
Tot i això, un bon grup d'enquestats considera que la
xarxa Internet pot oferir recursos als professionals d'educació
infantil.
Conclusions
generals
-
Després de llegir els resultats de l'enquesta, crec que
podem afirmar, en primer lloc, que el professorat d'educació
infantil de les escoles públiques participants en l'enquesta
està interessat en les possibilitats didàctiques
de les eines informàtiques; en segon lloc, que aquestes
eines es fan servir en la mesura de les circumstàncies
de cada centre; i, finalment, que s'ha fet l'esforç
d'optimitzar els recursos disponibles per utilitzar-les.
-
Hi ha una coincidència generalitzada en el fet que la
millor manera d'usar els ordinadors com a eina és poder tenir-los
a les classes del parvulari, però en la majoria dels
casos no és possible per la insuficiència de les dotacions.
-
Això no ha fet, però, desanimar els professionals.
Es treballa a l'aula d'ordinadors tot i que les condicions (horaris,
accés, mobiliari...) no siguin sempre les òptimes,
cercant els recursos necessaris per fer-ho: desdoblament dels grups
quan es disposa de personal suficient, tallers o racons interclasse
setmanals, quinzenals o mensuals, o ús de l'ordinador en
un racó compartit per diversos grups com es fa a moltes
escoles rurals.
-
Crec, per tant, que és important que es millorin les
dotacions de les escoles per donar resposta a l'interès
expressat pels professionals.
Agraïments
Vull agrair públicament la col·laboració dels companys
de les 148 escoles que han volgut participar en aquesta enquesta. I
també:
-
Als coordinadors del Seminaris d'Actualització en Tecnologia
de la Informació (SATI) gràcies als quals vaig poder
fer arribar les enquestes a les escoles.
-
A Montserrat Sala, Tona Castells, Anna Vega, Toni Cirera, Joana
Salas, Rosa Vega i Pere Herrero, que em van ajudar en el disseny
de l'enquesta i d'aquestes pàgines.
-
I, molt especialment, a Pilar Casals, Santiago Manrique, Francesc
Busquets i Ferran Ruiz, del Programa d'Informàtica Educativa
(PIE), que m'han ofert en tot moment les eines necessàries
per a la realització de l'enquesta.
|