No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
també t’agostes tu.

No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.

No defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.

Salvador Espriu. 1984

Llegiu aquest poema per vosaltres, amb els llavis tancats.

Penseu què ens diu cada estrofa, si alguna paraula no enteneu aneu a .

Ara llegiu-la en veu alta.

Podeu enregistrar la vostra recitació a l'Audacity . Llavors podeu penjar-la a i escriure l'enllaç a comentaris

Quin és el missatge del poeta?