ELS OFICIS

L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA 

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,  
mireu mmm  l’ésser fuster:  
-serra que serraràs  
  mmmmmmmnmi els taulons fan a miques,  
i de cada suada deu finestres ja han tret.  
Gronxada d’encenalls, et munten una taula;  
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.  
I caminen de pla-  
damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans  mmn oh, els manyans!  
De picar mai no es cansen:  
pica que picaràs i s’embruten els dits;  
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten  
i els galls de les teulades  
que vigilen de nits.  
I són homes cepats  
com els qui més treballin. 

¿I al dic? Oh, els calafats!  
Tot el Port se n’enjoia  
 mmmmmmmmmmm car piquen amb ressò  
i es diu si neix un peix a cada cop que donen  
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot.  
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:  
veiéssiu les gavines  
 mmmmmmmmm  com els duen claror. 

I encara hi ha un ofici  
que és ofici de festa mmm el pintor de parets:  
si no canten abans, no et fan una sanefa,  
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:  
un pis que hom veu al sostre  
que el feien i cantaven:  
tots porten bata llarga  
 mmmmmmmmmmm  de colors a pleret. 

I encara més  
si us deia l’ofici de paleta:  
   mmmmmmmmmmmmm de paleta que en sap  
   mmmmmmmmmmmmm i basteix aixoplucs.  
El mateix fan un porxo com una xemeneia  
-si ho volen  
ummmmm sense escales  
  mmmmmmmmmmmm  pugen al capdamunt;  
fan també balconades que hom veu la mar de lluny  
-els finestrals que esguarden tota la serralada,  
i els capitells  
 mmmmmu i els sòcols  
   mmmmmmmmmmu i les voltes de punt...  
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!  
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!  

Autor: JOAN SALVAT-PAPASSEIT.
Poesia catalana del segle XX. Josep Castellet i Joaquim Molas, edicions 62, Barcelona 1963