Tot i que el percentatge de població monolingüe és especialment baix (7,586%) , hem cregut oportú fer un comentari d'aquestos per trobar-los summament interessants.
Primerament cal dir que és força significatiu que
només hi hagi un sol enquestat entre 0 i 25 anys que es consideri monolingüe.
Això ho podríem atribuir a diversos factors:
1. Tots els enquestats entre 0 i 25 anys han rebut una educació que ha
contemplat l'estudi d'ambdues llengües, català i castellà.
2. La interacció dels enquestats amb persones que parlen una o altra
llengua en un mitjà tant habitual com la feina o l'escola.
3. L'accés a diverses fonts escrites (llibres de text, literatura, premsa),
publicades en les dues llengües oficials.
4. L'accés habitual a diversos tipus de mitjans audio-visuals en ambdues
llengües.
Pel que fa al percentatge d'homes enquestats d'entre 26 i 45 anys,
observem que les xifres anteriors suposen un percentatge del 20% d'homes monolingües.
Tot i que és un percentatge prou alt tenint en compte que la meitat de
les persones compreses en aquesta franja d'edat (a partir de 35 anys) han rebut
una educació plenament en castellà, és fàcilment
deduïble que aquestes persones utilitzin sempre la llengua catalana per
dos motius:
1. Ideològicament hi ha una reacció visible per part d'aquestes
persones a l'ús del castellà per haver estat una llengua imposada
durant molts anys.
2. La convivència en àmbits socials i/o familiars completament
catalano-parlants ha fet innecessària la pràctica de l'ús
de la llengua castellana. No hem d'oblidar que estem parlant de la Catalunya
interior d'àmbit rural.
D'altra banda, val a dir, que és una minoria de població qui ha
triat aquesta opció, donat que, la gran majoria de gent d'aquesta edat
es consideren bilingües.
En la següent franja d'edat, la dels homes compresos entre
46 i 65 anys, el percentatge de monolingües augmenta de manera molt significativa,
les xifres anteriors suposarien un 60% de la població monolingüe.
Coincideix aquest percentatge més elevat amb l'arribada de les onades
migratòries del sud d'Espanya. Fins a finals dels anys 50 i principis
dels 60 no van arribar a l'Alta Segarra les persones provinents del sud d'Espanya.
En aquells moments, malgrat l'educació que rebien els nois i noies era
totalment en castellà i la llengua catalana estava prohibida, no hi havia
cap necessitat social d'utilitzar el castellà com a eina de comunicació,
a més a més, el fet que el català fos una llengua criminalitzada
per tots els estaments públics i polítics podria haver creat un
cert rebuig a l'ús del mateix de manera habitual.
Finalment comentarem la franja d'edat superior, que en aquest cas, també
suposa un 20% del total de monolingües. Val a dir, però que aquesta
dada podríem considerar-la molt significativa donat que les persones
enquestades majors de 66 anys suposarien un percentatge molt baix d'enquestats
per tractar-se d'una franja d'edat summament delicada. La població compresa
entre aquestes edats és significativament inferior a la resta i, per
tant, podem dir que el resultat és força vinculant. Les persones
m
Pel que fa a la primera i segona franges d'edat, trobem 6 persones
que es consideren monolingües en castellà. Això és
molt significatiu ja que suposaria un 50% de les persones monolingües castellanes
enquestades. El percentatge és molt elevat, tenint en compte que aquests
enquestats han estat educats -possiblement- en les mateixes condicions que els
monolingües catalans, mostrant, aquests darrers, un percentatge lleugerament
inferior de monolingüisme. Podríem considerar diversos motius pels
quals aquest percentatge és més elevat que en el cas dels monolingües
catalans:
1. Els orígens d'aquests enquestats són castellano-parlants i
social o familiarment no han trobat la necessitat d'expressar-se en català.
2. Els enquestats provenen de països diversos i el castellà s'ha
convertit en la seva llengua vehicular sense que sentin la necessitat d'expressar-se
en català per trobar-ho "poc útil".
3. Els enquestats de la franja d'edat superior (entre 46 i 65 anys) mostren
certes recances a l'hora de parlar en català per "por a l'error"
i al "ridícul". Donat que no hi ha hagut una necessitat clara
d'expressar-se en català per fer-se comprendre, aquests enquestats consideren
innecessari l'ús del mateix.
4. Entre el sector més jove, ideològicament hi ha un cert rebuig
a expressar-se en català per considerar-ho fet indicatiu d'una clara
opció política a la qual els enquestats són totalment contraris.
Els enquestats d'entre 46 a 65 anys que es declaren monolingües suposen un percentatge lleugerament superior a les anteriors individualment, que seria d'un 33%. Podríem fer coincidir aquesta franja d'edat amb les migracions dels anys 50 i 60 des del sud d'Espanya. No és coincident que aquest percentatge sigui el més elevat de totes les franges d'edat, donat que la gent que ara oscil·la entre aquestes edats, molts ja varen rebre educació i varen ésser criats en una altra comunitat autònoma. No van rebre les primeres influències de la tradició oral en català sinó en castellà.
Pel que fa a la darrera franja d'edat, els enquestats majors de 66 anys, trobem un 17% d'enquestats. Això equival a 2 parlants monolingües. El cas és molt comparable al de la franja anteriorment mencionada, ara bé, el nombre de monolingües és menor donat que el nombre d'enquestats en aquesta franja d'edat és també inferior.
Un cop feta la recol·lecta de dades mitjançant tres-centes enquestes repartides entre la població del poble de Calaf i els pobles veïns ( Conill, Pujalt, La Molsosa i Els Prats de Rei ), comentarem els anàlisis de les dades que hem obtingut. Primerament, parlarem del bilingüisme entre els homes.
La primera gràfica que observem és la referent als homes bilingües
de la zona. La majoria d'homes de zero a vint-i-cinc anys són bilingües
en totes les situacions ( un 39 % ). D'aquesta mateixa edat un 29,3 % són
bilingües a la feina o a la l'escola i altres situacions. Un 17,7 % són
bilingües a altres situacions, com per exemple comprant en un supermercat.
Un 14,6 % són bilingües només a la feina o a l'escola i,
finalment, no hi ha cap home bilingüe a casa.
Els homes compresos entre vint-i-sis i quaranta-sis anys són majoritàriament
bilingües en totes les situacions amb un 52,2 %. Un 21,7 % són bilingües
a la feina o escola i a altres situacions. Un 13,07 % dels homes enquestats
són bilingües només a la feina o a l'escola. El 8,7% són
bilingües a casa i el 4,3 % restant són bilingües en altres
situacions.
Els homes d'entre quaranta-sis i seixanta-cinc anys, observem que la majoria
són bilingües a totes les situacions i a la feina i altres amb un
25 % . Un 16,7 % són bilingües a altres situacions, a la feina i
a casa.
Els homes a partir dels seixanta-sis anys són bilingües a la feina
i altres amb un 57,1%, un 28,6 % són bilingües a la feina i un 14,3
% són bilingües a casa.
En la segona gràfica hi trobem dades referents a les dones bilingües.
Entre zero i vint-i-cinc anys, destaquen les dones que són bilingües
a la feina, amb un 26,6 %, les dones bilingües a casa, a la feina i altres
situacions i en totes les situacions el percentatge és més reduït
( 20 % ). Un 13,3 % són bilingües a altres situacions.
Entre vint-i-sis i quaranta-cinc anys destaca el percentatge de dones bilingües
en totes les situacions amb un 50 %. Això pot ser degut al fet que quaranta
anys enrere hi va haver una onada massiva d'immigrants de la resta d'Espanya
cap a Catalunya i per tant usaven indistintament el català i el castellà.
Un 30 % són bilingües a altres situacions, un 10 % ho són
a la feina i un 5 % ho són a casa i a la feina i altres situacions.
Entre quaranta-sis i seixanta-cinc anys, destaca un 45,4 % de dones bilingües
que ho són a la feina i a altres situacions. Un 27,3 % són bilingües
a totes les situacions, un 18,18 % ho són a altres situacions, un 0,1
% ho són a casa i un 0 % de dones bilingües a la feina.
Pel que fa a les dones bilingües de més de seixanta-sis anys trobem
un percentatge del 23,1 % a totes les situacions i a la feina, un 15,4 % són
bilingües a casa, un 7,7 % ho són a la feina i altres situacions
i a altres situacions.
Finalment, pel que fa a la gràfica de els homes i les dones bilingües,
observem que els homes i les dones d'entre zero i vint-i-cinc anys són
bilingües amb un 31,1 % a totes les situacions, un 25,4 % són bilingües
a la feina i altres situacions, un 19,7 % són bilingües a la feina,
un 15,5 % són bilingües a altres situacions i un 8,5 % ho són
a casa.
Els homes i les dones bilingües d'edats compreses entre vint-i-sis i quaranta-cinc
anys són bilingües majoritàriament en totes les situacions
amb un 51,2 %. Un 16,3 % ho són en altres situacions, un 14 % ho són
a feina i altres, un 11,6 % ho són a la feina o a l'escola i un 7 % ho
són a casa.
Els homes i les dones de quaranta-sis a seixanta-cinc són bilingües
amb un 34,8 % a la feina i altres situacions, un 26,08 % en totes les situacions.
Un 17,4 % ho són en altres situacions. A casa ho són un 13,04
% i a la feina un 8,7 %.
Per últim, els homes i dones bilingües de més de seixanta-sis
són bilingües a la feina i a la feina/altres situacions amb un 29,4
%. Un 17,6 % són bilingües a casa i a totes les situacions i un
5,9 % ho són a altres situacions.