Una de les primeres necessitats de l'ésser "racional" fou transmetre als altres, tant als de la seva època com a les futures generacions, les seves vivències i impressions. Les primeres manifestacions impresses foren ideogràfiques. El primer escit que es coneix s'atribueix als sumeris de la Mesopotàmia i és anterior a l'any 3000 aC.

El paper més antic conservat es va fabricar amb draps cap a l'any 150. durant uns quants anys, l'art de la fabricació de paper va estar limitat a la Xina; cap a l'any 610 es va introduir al Japó, i al voltant de l'any 750 a l'Àsia Central.

El pergamí, material molt durador, l'utilitzaren els pobles antics i medievals per escriure textos sagrats i literaris.

Els primers llibres s'escrivien a mà, un a un. Els primers en imprimir llibres van ser els xinesos i els japonesos al segle VI. Utilitzaven taules de fusta, argila o ivori on prèviament havien gravat lletres i signes. Quan es pressionava un full de paper sobre aquestes taules entintades, les lletres quedaven impresses.

El progrés més important en la impremta va ser el tipus mòbil, és a dir, que cadascuna de les lletres o signes fossin gravats en un tascó de metall. Aquests tascons podien ser col·locats en línies i tornats a utilitzar després. Això també va començar a la Xina al segle XI. El tipus mòbil va començar a usar-se a Europa al segle XV. El precursor més important fou en Johannes Gutenberg, que va inventar la fundició tipogràfica. Aquest mètode permetia produir de manera ràpida i barata grans quantitats de lletres i signes. La primera obra impressa amb aquest mètode fou la Biblia.

L'invent de Gutenberg va anar acompanyat de la fabricació de paper. Entre els anys 1450 i 1500 es van imprimir més de 6000 obres diferents. A partir d'aquí, el nombre d'impremtes va augmentar molt ràpidament, també fou a partir d'aquest moment que les màquines d'imprimir i la producció de paper van començar a evolucionar.