PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA EN COMPETÈNCIES BÀSIQUES
DE LA UNITAT DIDÀCTICA:
“HORTIFRUITILÀNDIA”
ÀREA:
INTERDISCIPLINAR
|
ETAPA:
PRIMÀRIA
|
NIVELL:
CICLE SUPERIOR PRIMÀRIA (AULA
D’ACOLLIDA)
|
TRIMESTRE:
TERCER
|
SESSIONS:
QUATRE
|
UNITAT DIDÀCTICA:
HORTIFRUITILÀNDIA
|
OBJECTIUS: -Conèixer les fruites i les hortalisses.
–Observar i classificar-les segons criteris. –Fer servir el dibuix com a
expressió i suport a la descripció de les fruites i hortalisses.
–Participar en converses de grup, pensar, expressar-se i comunicar-se
oralment a l’hora d’exposar les seves idees. -Participar en el treball
cooperatiu amb el grup per argumentar i consensuar. –Avaluar la tasca de
cadascú i la dels altres. –Utilitzar
els instruments TIC adequats (cercadors, processador de text, editor
gràfic)
|
Competències bàsiques
|
Descriptors
|
Continguts
|
Habilitats
|
Actituds i valors
|
Estratègies aprenentatge
|
1. Comunicació lingüística
|
Les fruites i les hortalisses.
|
Adquisició del vocabulari
|
Interès en la consulta sobre el tema i la seva informació.
|
Consulta i recerca a les pàgines web sobre el tema
|
2. Matemàtica
|
Classificació de fruites i hortalisses
|
Argumentació correcta de les classificacions
|
Col·laboració i ajut entre els membres del grup
|
Observació i anàlisis de les fruites i hortalisses
|
3. Interacció món físic
|
Els menjars típics arreu del món fets amb fruites i hortalisses
|
Alternatives als diferents plats.
|
Coneixement dels beneficis de l’alimentació de fruites i hortalisses
|
Elaboració del mural sobre els menjars típics
|
4. Tractament informació
digital (TIC)
|
Informació a la web de fruites i hortalisses
|
Recerca, recollida i selecció de la informació.
|
Interès per la recerca guiada per Internet
|
Imatges visuals sobre les fruites i hortalisses
|
5. Social i ciutadana
|
El consum de fruites i hortalisses.
|
Adquisició d’hàbits saludables
|
Tolerància i respecte als altres en vers el consum de les fruites i
hortalisses
|
Mapa mental del consum de les fruites i hortalisses
|
6. Cultural i artística
|
Les cançons sobre les fruites i hortalisses
|
Participació activa en la tria de les cançons.
|
Respecte als companys/es alhora de cantar les cançons
|
Cantar les cançons triades amb acompanyaments rítmics
|
7. Aprendre a aprendre
|
Conduir el propi aprenentatge dins del grup cooperatiu
|
Esperit crític i respecte a altres cultures.
|
Tendència a generar coneixement.
|
Manipulació de les fruites i hortalisses
|
8. Autonomia personal
|
Responsabilitat en les diferents tasques encomandes del grup
|
Autoestima dels propis treballs
|
Cooperació en el treball en grup.
|
Presa de decisions i estratègies en les tasques encomanades: reflexió
|
|
|
|
|
|
|
|
|
TEMPORITZACIÓ D’ ACTIVITATS
|
SESSIÓ 1: Activitat de
contextualització
Activitat prèvia: digues
quines fruites i hortalisses coneixes.
Situar en un mapa de Catalunya on podria estar el poble de
HORTIFRUITILÀNDIA. L’imprimireu en un full i explicareu el perquè. A quina
distància es troba del teu poble?
Primer triareu la comarca i després un poble.
Buscareu una música que serà l’himne d’aquest poble.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumnat ha de ser capaç de buscar i orientar-se en un mapa de
Catalunya per trobar un poble.
Cantar la cançó triada.
|
SESSIÓ 2:
Buscar informació sobre les següent fruites i hortalisses. Fareu una
fitxa per a cadascuna en un full del programa Word, adjuntant una
fotografia i classificant per ordre alfabètic.
FRUITES: poma, plàtan, taronja, llimona, cirera, pruna, síndria,
préssec, mandarina i meló.
HORTALISSES: tomàquet, enciam, mongeta tendra, alls, cebes, escarola,
albergínia, coliflor, patata i espinacs.
Si voleu en podeu afegir més a la llista.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Descriure raonablement les fruites i hortalisses.
|
SESSIO 3:
Classifiqueu les següents hortalisses segons la part que es mengen. Feu
una graella com aquesta en un full i la imprimiu per adjuntar al mural. Observeu aquest
exemple i continueu la graella:
Ceba, mongeta tendra, carxofa, pebrot verd, col, nap, patata, espinacs,
espàrrec, enciam, carbassó, cogombre, escarola.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Saber distingir la part que es menja de les fruites i hortalisses.
|
SESSIÓ 4:
Busqueu menjars típics de diferents països que estiguin elaborats amb
fruites i/o hortalisses. Les receptes triades les enganxareu al mural.
Després entre tota la classe triareu els primers, segons plats i
postres que més us hagin agradat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Conèixer la existència de diferents plats típics de diferents països
|
A partir del
tema central: Hortifruitilàndia, es desenvolupen unes activitats que
permetran despertar les diferents intel·ligències o habilitats dels alumnes.
Per poder aconseguir els objectius, les activitats es podran expressar en
qualsevol dels llenguatges: oral, escrit, plàstic, musical o corporal. Les
intel·ligències treballades són:
-La
intel·ligència Lingüística: Recerca de la informació sobre les fruites i
hortalisses. Lectura i escriptura.
-La
intel·ligència Lògicamatemàtica: calculant la distància del poble on viuen i el
triat d’Hortifruitilàndia.
-La
intel·ligència Naturalista: classificant les fruites i hortalisses.
-La intel·ligència Musical: composar diferents
ritmes pels acompanyaments a la cançó triada sobre les fruites i hortalisses.
-La intel·ligència
Cinèticacorporal: elaborant els plats típics dels països triats
-La intel·ligència
Visualespacial: decorant i confeccionant el mural.
-La intel·ligència
Intrapersonal: pensant els plats típics del seu país
-La
intel·ligència Interpersonal: compartint les tasques en el grup cooperatiu.
METODOLOGIA
|
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
|
RECURSOS I MATERIAL
|
El treball es farà en grup cooperatiu.
NORMES PER TREBALLAR EN EQUIP
- Participar. - Respectar el
torn de paraula. - Parlar en veu baixa.
- Escoltar els companys quan parlen.
Fer les tasques encomanades:
· L’investigador: farà la cerca per internet
. El fotògraf: s’encarregarà de
cercar fotografies adients als materials
· El coordinador: és el responsable de l'equip.
S’utilitza un aprenentatge cooperatiu que comporta una implicació
directa i, alhora, una sèrie d’avantatges tant per a l’alumnat com per a la
mestra. Quant al primer, l’aprenentatge cooperatiu se sosté en dos
pressupòsits fonamentals. Per un costat, l’aprenentatge requereix la
participació directe i activa dels alumnes. Només aprenem de veritat allò
que volem aprendre, i sempre que participem activament del procés
d’aprenentatge. I per un altre, la cooperació i l’ajuda mútua possibiliten
l’assoliment de cotes més altes en l’aprenentatge, ens permet aprendre més
coses i aprendre-les millor. Quant al segon, per treure el màxim profit de
l’acció docent hem de passar d’una estructura d’aprenentatge individualista
o competitiu a una estructura d’aprenentatge cooperatiu.
|
Com a estratègia organitzativa per atendre la diversitat i amb
l’objectiu de potenciar l’assoliment de les competències bàsiques per part
de tot l’alumnat, es faran grups cooperatius intentant que hi hagi sempre
un alumne “expert” (que porti més temps a l’aula d’acollida) i amb dues mestres a l’aula (l’una és la
tutora del grup i l’altra, pot ser l’especialista d’educació especial),
treballant de manera compartida.
|
Els materials i recursos didàctics a utilitzar seran:
Ordinadors.
Fotocòpies.
Internet.
Programes informàtics.
Mapes mentals.
Fruites i hortalisses de plàstic.
|
INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
|
CRITERIS DE SUPERACIÓ
|
Rúbrica i preguntes reflexives a omplir per part de l’alumnat.
PREGUNTES DE REFLEXIÓ:
1. Us ha agradat el treball que heu fet? Per
què?
2. Què hauríeu de millorar en
la vostra propera tasca?
|
L’alumnat revisarà el seu treball escrit per a reflexionar sobre la
superació o no del treball:
· Les paraules han d’estar ben separades.
· La frase ha de tenir sentit i s'ha d’entendre.
· Les majúscules al començament i als noms.
· El punt a l’acabar la frase.
· Hi ha – hi havia. - Vaig – va- vam. -Acabament en –ava
bl / br. - mp / mb (Davant de p
i b, “m” posaré)
|
AVALUACIÓ PEL
PROFESSORAT EN COMPETÈNCIES BÀSIQUES
COMPETÈNCIES
|
Necessita millorar
|
Correcte
|
Molt bé
|
TO
TAL
|
COM
PE
TÈN
CIES
CO
MU
NICA
TI
VES
|
Lingüística
Audiovisual
|
S’expressa de manera confusa, incompleta, amb poca coherència. Li costa
seguir el fil argumental.
Utilitza les imatge i sons sense relacionar-los amb el contingut. Té
dificultats en interpretar i expressar-se amb mitjans audiovisuals.
|
S’expressa amb correcció, però amb força simplicitat. Li costa entendre
els dobles llenguatges, sentits, figurats..
Utilitza els mitjans audiovisuals com a suport al missatge oral o
escrit però no aprofundeix
|
Escolta i s’expressa oralment i per escrit amb ordre i claredat,
adequant el seu discurs als receptors.
Interpreta i produeix missatges audiovisuals amb sentit per ells
mateixos i molt significatius.
|
|
Artística
Cultural
|
No mostra interès en les manifestacions culturals i artístiques. No
aprecia ni gaudeix amb l’art ni altres manifestacions culturals
|
Coneix algunes manifestacions culturals i artístiques, però no s’hi
acaba de sentir identificat.
|
Coneix i aprecia les manifestacions culturals pròpies i mostra interès
i curiositat per conèixer-les dels altres
|
|
COM
PE
TÈN
CIES
ME
TO
DO
LÒ
GI
QUES
|
Tractament
Informació
digital
|
Té dificultats per cercar informació a la xarxa. Li costa molt el
domini de les eines informàtiques requerides en aquest treball
|
Sap buscar informació, tot i que de vegades necessita orientació.
Controla els recursos bàsics que requereix aquest treball.
|
Cerca i gestiona la informació de manera autònoma. Domina les eines
informàtiques requerides per la realització del projecte.
|
|
Matemàtica
|
No utilitza significa-
tivament els recursos matemàtics per explicar la realitat, gràfics,
mapes, ni símbols.
|
Utilitza amb dificultat els recursos matemàtics per a explicar la
realitat, gràfics, mapes, símbols.
|
Utilitza significa-
tivament els recursos matemàtics per a explicar la realitat, gràfics,
mapes, símbols
|
|
Aprendre a aprendre
|
No és gaire conscient d’allò que sap allò que no sap. Li costa seguir
una línia de treball. Li manquen recursos per construir el seu propi
aprenentatge
|
Comença a utilitzar algunes eines pel seu autoaprenentatge. La línia de
treball és constant. Comença a tenir un esperit de superació.
|
Es planteja preguntes, parteix dels coneixements previs per cercar allò
que no sap. Busca solucions als problemes que se li plantegen
|
|
C.
PER
SO
NALS
|
Autonomia iniciativa personal
|
Es mostra passiu o poc participatiu/a. Li cal molt ajut per saber que
ha de fer i prendre decisions
|
Amb una mica d’orientació sap seguir la línia de treball però li costa
prendre decisions
|
Fa propostes, aportacions, té iniciativa i pren decisions.
|
|
C.
SOCIALS
CON
VIU
RE
HABITAR EN EL MÓN
|
Coneixement interacció
amb el món físic
|
No li preocupen gaire les conseqüències de les seves actuacions.
|
És poc conscient de la rellevància dels seus actes.
|
Es manifesta conscient de què les seves actuacions influencien en el
seu entorn
|
|
Social i ciutadania
|
Rebutja les opinions diferents a la seva i no sap expressar les
pròpies. Es mostra poc col·laborador/ en les tasques proposades.
|
Li costa acceptar els punts de vista diferents i raonar els seus, però
s’hi esforça. Mostra actituds de participació activa en les diferents
situacions que es plantegen
|
Sap expressar i defensar la seva opinió i escolta i respecta als
altres. S’implica molt en les propostes de tipus social que es plantegen i
en proposa d’altres.
|
|
|