S a n t J o r d i

Sant Jordi és un dia especial, on la tradició explica què s'han de regalar roses i llibres als enamorats. I qui sap, als no enamorats també se'ls pot regalar quelcom.

.. ............... ...

Hi havia una vegada...

Un regne molt llunyà, on hi vivien moltes noies maques.

Totes eren molt dolces, tant de manera de ser com el seu gust. Per això un dia va arribar un drac-home molt afamat. Era molt cruel...

Era mig drac i mig home, i tenia dos cicatrius circulars al pit. En arribar en aquest regne, estava molt cansat per què és clar, és un regne llunyà, i va demanar dues maçanes per menjar . Les hi va anar a portar una noia molt maca, i com que el drac estava afamat i avorrit la va fer presonera. Ella després d'uns dies va agafar síndrome d'Estocolm, i va començar a parlar-hi. Li va preguntar:

-Com et dius?

-George...-Va dir el drac

-George? Vens d'un lloc molt llunyà oi? Allà hi fan cicatrius al pit?

El drac va ficar un posat incòmode i va respondre:

-No... Això és una llarga història...

-Bé doncs jo tinc tot el temps del món... L'únic que potser he de netejar una mica la gàbia però... Sí sí això pot esperar!

El drac li va explicar que havia passat una dura operació ja que els dracs vivien moltes vides, la seva primera vida havia sigut una dona, al exterior, ja que ell sempre s'havia sentit un "macho dragon" per dins. Un drac atrapat en el cos d'una dona...

Se li va escapar un suspir.

La seva segona vida havia sigut un home afeminat ja que les vides anteriors deixaven marca... Va ser la seva pitjor vida ja que almenys en l'anterior s'havia pogut casar, tot i que mai s'hagués estimat a la seva parella... Perquè repeteixo: ell era un "macho dragon".

Aquesta vida de drac hauria sigut la millor si no fós per que algunes faccions femenines de les seves anteriors vides havien perdurat.

D'aquí les seves dues cicatrius circulars al pit.

Però no era totalment un drac... Una maledicció índia l'obligava a vagar amb mig cos de drac i mig cos d'home, però això no era pas tant dolent com tenir... bé allò que es va treure...

Des del regne la princesa estava amoïnada per que la seva millor amiga, "Hàmiga" no tornava de porta el fato a cal drac.

Així que es va posar una armadura sobre el vestit i va anar tota soleta cap a la cova. Un cop allà va tocar la porta... Aquesta va xerricar i es va obrir lentament. Va entrar sense fer soroll i va sentir un crit.

-Hàmiga? On ets Hàmiga? Que jo vinc a salvar-te, aguanta!

Va entrar a la sala d'estar d'aquella enorme cova i va trobar al drac i a la seva amiga plantant naps...

La princesa es va pensar que el drac li estava fent mal i li va clavar l'espasa, però com que era un drac, l'únic que va aconseguir va ser doblegar l'espasa i fer-li pessigolles.

Accidentalment va caure i es va empassar l'Hàmiga i de la tristesa es va posar a plorar...

Mentre plorava li van entrar ganes d'estornicar, i accidentalment li va cremar el cap a la princesa que caigué decapitada al terra.

Això el va fer sentir-se més culpable i va agafar l'espasa que havia portat la princesa i és va disposar a suïcidar-se.

Va començar a tallar-se pel cap i es va partir en dos...

De la seva panxa va sortir Hàmiga i d'una meitat va sortir la part humana d'en George, que va agafar, i com que el drac feia molt que no menjava, agafà una floridura que s'assemblava a una rosa de la panxa del drac i la donà a la noia.

Com que estava bruta la noia és posà el vestit de la princesa i en George es posà l'armadura.

Quan tornàren al poble sense adonar-se'n havia passat tant de temps que tothom es pensà que l'Hàmiga era la vertadera princesa, i en quant a en George...

Va desaparèixer deixant abandonada a l'Hàmiga que va viure una vida de luxe fins al final dels seus dies...

I es que, és clar, el George humà encara conservava una part de drac... femenina.

FI

De dreta a esquerre:

Daphne, Farrah, Laura, Judith, Xavier, Moises, Carles, Joan, David i Mireia

Si teniu més fotos de Sant Jordi envieu-nos-les indicant en l'assumpte: St. Jordi'07

Moltes gràcies per la colaboració=)

(sortireu en la web de sant jordi de l'insti!!)

jajaja i per cert si teniu comentaris sobre l'història o canvis a fer...diferents finals també podeu enviar-nos-els

i potser us fem cas :D

Web feta per: Friné Oudeman & Estel Turon