Ni un pam |
||||||
|
En silenci al costat del tió, després de donar el menjar, el farem cagar cantant la cançó, us diré un secret fluixet, fluixet he sentit la vida que brollava dins d'ell. ignorant del teu tresor, ets la nostra alegria als nostres ulls de tardor. Continuo amb il.lusió tot recitant aquesta cançó tot festejant! Núria Franquesa i Niubó |
|
|
A partir d'avui s'allarga el dia, creixo jo comença de nou la vida, i des d'aquest racó crido ben fort que em senti tothom, els que fan les bombes i tot, els que les tiren i maten nens i nenes, i els seus cavalls de cartó. Núria Franquesa i Niubó |
|
|
|
Embolica la troca i escriu el vers embolica les lletres que siguim més de tres, paraules que rodolen volant com estels núvols blancs escriuen la pau al cel Núria Franquesa i Niubó |
|
|
|
Quan ve Nadal, records, il·lusions, festa i regals, neules i torrons.
Quan ve Nadal, la festa és la màgia, canta la cançó, i pica el tió.
Quan ve Nadal, creix el sol, s'allarga el dia, de la il·lusió en neix la vida.
Quan ve Nadal, mengem, cantem i amb alegria ballem un nou dia.
Quan ve Nadal, records d'infantesa, que mai oblidarem, records de tendresa.
Quan ve Nadal, pessebres i llums paquets i regals, vint-i-cinc fums...
Quan ve Nadal, creixem, i creix el record i se'ns fa tresor.
Quan ve Nadal..... També aquest, com el passat us desitjo bon Nadal Núria Franquesa i Niubó |
|
|
|
El riu baixa tot és petit, les vaques el bou i el menjar, les oques caminen, busquen el pà que des del pont la pastoreta ha tirat.
Núria Franquesa i Niubó |
|
|
|
tots mudats per Nadal, fent de la vida maneres, que no tornaran a passar
temps a venir es farà fum per no repetir
Són maneres de viure que jo no entenc passo aquest moment i em poso a riure Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Les terres són deserts si els arbres no hi creixen, regant les meves flors faig de la terra vida i d'aquesta trobada un gran record que guardaré tota la vida. Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
M'abraça l'escalfor, les cançons, la il·lusió, la música, i el color.... que l'any que vé sigui molt millor. Núria Franquesa i Niubò |
||
|
Fem els reis cagar olives, llimones, dolços, avellanes, pedres de menjar.
Cuida el fanalet vigila no cremar, busca caramels amb pot a l'altra mà.
Farem cantarella si vols fer-los cagar ben fort has de cantar.
Tot n'ha quedat ple de nous i de dolcets, desig realitzat aparicions als raconets.
Tanca els llums la il·lusió està servida, la màgia és el perfum, aquí avui es respira.
La nit de reis puja el taló la lluna es vesteix de fantasia no té espera la mainada i fa la més gran matinada.
Nit de reis, fanalets i melodia, impregnada sensació recordarem tota la vida. Núria Franquesa i Niubò |
||
|
Festa, festa, tots plens de regals, festa, festa, quan és nadal. El temps passa, i és un parany, ens reunim per les festes, i entrem al nou any. M'agradaria per nadal recitar-vos aquest vers aquesta estona, i del temps fer-ne regal Núria Franquesa i Niubò |
||
|
Mireu les meves mans que a poc a poc, es faran grans i aquests dits, que ara són petits, un dia us sorprendran. Com la sorpresa de la vida, el miracle de la llum fa que ara tots junts ens fem crida. Núria Franquesa i Niubò |
|
|
Els carrers són plens de llum de crits i de colors, de les cançons en fem perfums i del fred en fem calor. Avui estic contenta perquè sé que és important donar la mà al company. Bones festes i bon Any Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
La nit és llarga i freda tots els amics fent el toc prepareu la moneda pel vers vora al foc.
I quan arribi la nit la nit de debó recordeu-me quan canteu la cançó.
Quants cap-vespres, quanta il·lusió, llargues estones, menjant torró Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Passejo pels carrers plens de llums de vida i de color sé del món i la seva foscor.
Que la neu geli la guerra la pau sigui llavor, de vida de pau i amor Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
El dia és curt llarga és la nit, però jo sempre m'ho passo molt divertit. Per aquestes festes junts tots al voltant fent un gran cercle tots xalant Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
El secret de la vida el té la mainada guardat, només les guerres, la gana el podrà tallar. La mainada no en té cura, la vida ja brollarà, si li volen prendre no li podran robar Núria Franquesa i Niubò |
||
|
A les meves manetes tinc un secret guardat, obriu les, mireu les si no el veieu, no l'heu trobat. A les meves manetes la vida hi ha fet niu, em cauran les dentetes sense jo dir ni piu. A les meves manetes tinc un secret guardat quan jo me n'adoni s'haurà escapat. Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Treieu les tovalles bones la cristalleria, els tovallons, els coberts, cava i vi bo porteu les neules i els torrons. Avui tot és alegria tot de gala ho hem posat, però jo tot ho donaria perque fossis al meu costat Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Una filadora del pessebre se'n va anar a caçar, el pescador es posà al riu a rentar. Mentre les pastores sentien angels cantar, els pares i els nens començaven a sopar. Des de països llunyans les reines venien corrents avançaven sense parar seguint l'estel d'orient Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Els ulls de la mainada sorpresos miren el tió. Talment com una fada el tronc de fusta caga pinyons! Els grans els miren amb il·lusió amb mirada segura fan continuar la tradició. Però no entenen com la natura pot fer brollar la vida a un bastó Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Tinc la panxa plena de neules i de torró, i ara dic la poesia, cal que poseu atenció, i així en faré més via i podreu fer el cafetó.
Després treieu la moneda que pagareu la cançó, cal que continui la festa i aquesta tradició.
Bones festes des d'aquí dalt us faig un petó Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Corrent contra el vent de la matinada els reis tenen molta pressa, els espera tota la mainada. Han trobat la llum de l'estrella més important la llum que brilla als ulls de cada infant. No es poden perdre! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
La nit és gelada, totes les fades, no podrien plegades fer un encanteri tan gran com estar junts aquí reunits cantant. I en aquest punt de silenci us dedico aquest vers tot recitant: Bones festes i bon any! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
He estrenat els mitjonets, els pantalons i els calçotets, i és que sempre m'han dit: que per Nadal; qui res no estrena res no val! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
He estrenat les mitgetes, les faldilles i les calcetes, i és que sempre m’han dit, que per Nadal qui res no estrena res no val! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
M'agrada fer el pessebre amb el riu i la cova, les gallines i les oques, el pastor i la pastora. Tots dormen si jo els miro, però de nit treballen en silenci, i neva..., sempre neva al meu pessebre. El que més m'agrada d'aquestes festes: és la màgia, la màgia d'estar junts, aquí asseguts altra vegada Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Tradició Els avis als pares ho van dir, i els pares a mi. Jo ho vull repetir, és molt divertit des de molt petit una poesia dic. Tan se val tornar a pensar si seria millor deixar-ho aquí. Em sembla que demà, la butxaca em tocarà rascar, el nét, la néta em recitarà,la dècima que un dia jo vaig dir, i potser una llàgrima em caurà, tot això, ara rient ho dic, tal vegada la vellesa em canviarà, no sé si així serà, però seria molt bonic. A tots plegats bon Nadal us dic i pensem, que l'any que vé hi tornarem! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Quin goig fa l'arbre, i els carrers guarnits. us desitjo que la joia us sorti de dins, i aquesta trobada anem repetint.
Aquesta orquestra em sona a celestial tots junts fent festa altre cop per Nadal! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Brillant estrella d'orient, estrella que guia fins la gran alegria de la mainada innocent. la ignorància de la gent gran que creuen entendre la vida i no n'entenen ni un pam. Amb la nostra innocència juguen i amb seguretat miren el tió, n'estic segura que no saben com a terra brolla la llavor! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Al veure la cavalcada brillen els meus ulls d'infant a mesura que passa la il·lusió es fa més gran. És curiós, l'encanteri rau als meus ulls d'infant, que sense jo saber ho als reis van guiant. Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Un de sol és avorrit, dos són una parella, tres ja són un grupet, i jo que sé comptar, fins a 25 no he de parar, per arribar a la diada, que al calendari ve marcada, i amb un gran crit felicitar: una festa regalada! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Tot passejant per la Fira m'ha vingut una flaire d'antic un regust de festa, una cançó al cor, em neix una flor amb emoció la rego perque creixi més gran, és la flor de l'amor que no ha de morir mai Núria Franquesa i Niubò |
|
|
Un somni, que tothom mengi, dos somnis, que la mort només arribi pel camí de la natura marcat tres somnis, que tothom sommiï i tingui un somriure clar Núria Franquesa i Niubò
|
|
|
Volava perdut el cucut, el colom el va trobar, i a cau d'orella li va dir: -No ho saps? Per Nadal cada ovella al seu corral! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Un cavall per la partura un tió es va trobar, amb la llengua el va llepar, estava tan sec que no podia fer-ne un rosec. Però el cavall era vell sabia que més endavantcanviaria el seu atuell, tindria un gran vestit verd la natura l'hauria cobert. Encara sóc petitó per ara picaré el tió perquè em cagui un bon torró! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
He obert els ulls, he vist llum, olor de flors, música d'onades olor de mar, i núvols dansant de puntetes per l'horitzó soc feliç i us envio aquest petó! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Endavina endevinalla..... què els agrada a la canalla? prepareu el torró, prepareu les neules, i la butxaca..... Jo he complert el tracte, m'he fet passar la nyonya, i també la vergonya, per pujar aquí dalt i desitjar-vos de veritat, Molta felicitat Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
M'agradaria ser un pardal, i veure el món des de dalt, i tot passant us desitjaria, alegria i pau! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
Quan ets petit, només és divertit, després,una mica pesat, i quan ets gran li trobes l'encant.
Encara no sé que dir sóc petit, tants ulls mirant és igual, he pujat a recitar aquest vers us desitjo bon Nadal! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Tinc ganes de cantar, de menjar i de riure, de ballar i cridar, avui és una gran festa que tots hem de viure! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Per aquestes dates assenyalades surtiu de la cuina, treieu-vos les bates, engalaneu-vos amb els millors atuells, abans que siguem vells, hem de celebrar millors anyades! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Al costat del foc fem tots el toc, donem al tió un bon cop. Que cagui torró, i si no ho fa el tornarem a picar! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Sóc petarrell però aviat també seré vell, a l'àvia vaig preguntar, i em va dir: que ahir ella era aquí, i que demà jo seré allà. No sé ben bé què haig de fer feliç any us diré i quan aprendré d'estar aquí dalt, ja no hi vindré. Tan se val! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
La petita de la colla avui es vol atipar ha deixat d'escurar l'olla per poder recitar aquest verset encara que curtet també val per felicitar-vos i tocar el timbal! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
La Terra roda, volta i volta, els estels miren com gira no en saben res de la seva bogeria però des de d'allà dalt fluixet, fluixet en diuen: Endavant ves rodant! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Ja ha arribat el moment el vers he de dir, tinc molta vergonya, i tots en feu conya. Però en altres temps també les vau passar canutes... Recordeu sempre que ahir també vau patir, Us convido de nou a recitar l'última dècima que vau dir Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
He vist l'arbre era vell era a la muntanya estava cobert de neu blanc com el marbre, mentre el mirava m'ha fet l'ullet he vingut cap a casa més depressa que un llampec! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
L'ullet va fer l'estrella als mags d'orient, jo us el faig a vosaltres perquè estic molt content! Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
Junts prop de foc canten cançons i jo recito la nadala, es fa el caliu, no són les brases, és aquest niu d'alegria i abraçades Núria Franquesa i Niubò |
|
|
|
El cava ja és a la taula també les neules i el vi bo, una dècima cantada i una mica de torró. El tamboret m'esperava ganes de recitar, ni un borrall, i mentre dissimulava algú m'ha posat aquí dalt! Un record d'aquesta estona, a cada galta un petó vemelleta de beure cava i d'aquesta nostra escalfor! Núria Franquesa i Niubò |
|