APARELL DE GOLGI: el sistema de distribució cel·lular

És un orgànul o compartiment cel·lular que sol estar prop del nucli i en les cèl·lules animals prop del centrosoma.

Està molt desenvolupat en les cèl·lules especialitzades en la secreció.

Funcions

· Intervé en els processos de secreció. Les proteïnes destinades a ser secretades a l’exterior fan aquest camí:

- Són sintetitzades en el RE rugós

- Són transferides a l’aparell de Golgi on s’empaqueten en vesícules de secreció.

- Aquestes vesícules es fusionen amb la membrana plasmàtica i vessen el contingut a l’exterior per exocitosi.

· Reciclatge de la membrana plasmàtica. Durant l’exocitosi la membrana de les vesícules secretores es fusiona amb la plasmàtica, la qual cosa permet la seva renovació.

· Glicosilació de lípids i proteïnes. Així la funció de l’aparell de Golgi és modificar les proteïnes i lípids sintetitzats en el RE, i seleccionar els seus diferents destins, ja sigui cap a compartiments cel·lulars o a l’exterior de la cèl·lula.

· Formació de lisosomes.

· Formació de vacúols en les cèl·lules vegetals.

· Intervé en la síntesi dels components de la matriu extracel·lular en les cèl·lules animals, la síntesi de pectina i hemicel·lulosa en la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals...

digestió cel·lular

Els nutrients que la cèl·lula rep de l’exterior no poden ser utilitzats directament; han de ser transformats químicament en compostos senzills i solubles. Aquesta transformació química és la digestió.

La digestió es fa gràcies als enzims digestius que contenen els lisosomes. Hi ha dos tipus de lisosomes:

Segons l’origen hi ha dos tipus de lisosomes:

· Lisosomes primaris. Són els acabats de formar a partir de l’aparell de Golgi. Tenen  forma rodona u ovalada i el seu contingut és homogeni. No ha intervingut en cap procés digestiu.

· Lisosomes secundaris. Es formen quan un lisosoma primari es fusiona amb materials que poden venir de l’exterior o ser endogen per tal de digerir-los.

Heterofàgia. Consisteix en la digestió de material d’origen exogen que s’incorpora per un procés d’endocitosi (pinocitosi o fagocitosi). La vesícula d’endocitosi es fusiona amb el lisosoma primari. L’heterofàgia és relaciona amb la nutrició i defensa dels organismes.

Autofàgia. Consisteix en la digestió de material d’origen endogen; és a dir, de parts de la mateixa cèl·lula. Per fer-lo l’orgànul defectuós s’envolta de membranes que provenen del RE i posteriorment es fusiona amb el lisosoma primari. L’autofàgia es relaciona amb el recanvi dels components cel·lulars. Per autofàgia es destrueixen els components cel·lulars defectuosos o que ja no són necessaris per a la cèl·lula. També intervé en la destrucció de teixits i òrgans durant la metamorfosi dels insectes i amfibis. L’autofàgia assegura la nutrició en condicions desfavorables (dejú), i així, la cèl·lula viu dels seus propis materials.