Els agents econòmics (2)

 

Son els subjectes que duen a terme les activitats econòmiques.

Poden ser de tres tipus:

  1. consumidors, o unitats econòmiques de consum o economies domèstiques (famílies, individus o altres entitats que tenen a activitat principal la presa de decisions de consum, és a dir, la tria del béns i serveis que demandaran per a satisfer millor les seves necessitats. El que interessa d’ells és la seva capacitat de despesa, que depèn del seu nivell de renda, és a dir, dels ingressos que percebin com a conseqúència de la remuneració dels factors de producció que posseixen sobretot del seu treball. Les dades dels consumidors interessen a les empreses i sector públic per a prendre les seves decisions econòmiques. cerca satisfer les seves necessitats
  2. empreses o unitats de producció. són les que prenen les decisions sobre la producció de béns i serveis, pre a vendre’ls als consumidors o a d’altres empreses i obtenir l’objectiu que s’han fixat. La seva funció és elaborar o transformar els béns i prestar els serveis de manera que siguin aptes per al consum o per a la seva utilització com a béns d’inversió. Les empreses óden perseguir diversos objectius. El  més freqüent és l’obtenció dels màxims beneficis, però també assolir una determinada quota de mercat, competir en preus...  Els beneficis que obtenen tenen tres destinacions : remunerar el seus propietaris o empresaris (socis, accionistes...) pagar les seves càrregues financeres i fiscals i emprendre noves inversions. Cerca satisfer necessitats individuals
  3. Sector públic format per les Administracions públiques i les empreses públiques. La seva activitat econòmica és prendre decisions tant de producció com de consum. la sseva finalitat és aconseguir el màxim benestar del conjunt de la societat.

 

Diferències entre els sistemes econòmics del segle XX(2)

 

  1. El sistema d’economia mixta de mercat
  2. Sistema socialista o de planificció centralitzada

 

problemes econòmics

Sistema d’economia mixta de mercat

Sistema socialista o de planificació centralitzada

Què produir i en quina quantitat

Assignació dels recursos econòmics

El mercat envia a les empreses uns senyals que són els preus. A partir d’aquests preus s’assignen els recursos

L’òrgan de planificació fixa els submnistrament de recursos a les empreses

ple ús: aprofitament dels recursos

El ple ús és responsabilitat de l’autoritat econòmica

el ple ús dels recursos és responsabilitat de l’òrgan de planificació central de l’economia

Com produir

Ús eficient dels recursos: selecció de tècniques o mètodes de producció

Les empreses, majoritariamente les privades, són les que seleccionen el mètode de producció. Estan legislades pel sector públic

L’òrgan de planificació és el que determina els mètodes de producció

Per a qui produir

Distribució de la capacitat adquisitiva

La capacitat adquisitiva d’un individu ve determinada pel que obté en el mercat a canvi del seu treball o factor productiu que posa a disposició i per l’efecte del ssector públic per mitjà dels impostos i els ajuts (subsidi de pensions, atur...)

L’òrgan de planificació determina els ingressos de cadacun dels membrs de la col·lectivitat a partir d’unes directrius

Creixement del sistema

Acumulació de recursos

Tant les empreses públiques com les privades necessiten invertir per a poder dur a terme un creixement. Per a créixer cal acumular recursos. Podem parlar d’inversió pública i d’inversió privada

L’òrgan de planificació determina la inversió i l’estalvi forçós necessari

 

En l’economia socialista gairebé tot és sota el control de l’òrgan de planificació central. Els països que encara l’apliquen són una minoria.Existeix un únic agent econòmic rellevant : el sector públic . El seu objectiu és la consecució d’una distribució igualitària de la renda.

El sector públic es:

·        el propietari dels recursos econòmics materials. La major part del l’excedent se l’apropia el conjunt de la societat

·        constitueix el mecanisme econòmic bàsic i assumeix el paper de coordinador de l’economia

·        l’organització de l’activitat econòmica es duu a terme a través de l’òrgan de planificació central.

·        periodicament s’estabeixen plans econòmics en els quals s’especifiquen els mètodes o tècniques de producció, els subministraments de recursos, els objectius de producció, les rendes dels obrers, les inversions.

·        Es pot resumir de la següent manera:

o       El sector públic es converteix en un gegant que ho domina tot

o       No existeix la iniciativa privada en l’activitat econòmica

o       Desapareix el mercat com a institució de coordinació de l’activitat econòmica. Els preus són determinats pel sector públic i són preus administratius

o       Totes les empreses són socialment útils, per tant no es poden tancar

o       Els sindicats tenen una activitat molt reduïda

La manca d’estímul econòmic és la principal causa d’ineficiència

El sistema d’economia mixta de mercat, els empresaris i els gestors públics són els que prenen les decisions referides a què, com i per a qui produir i com dur a terme el creixement econòmic en el sistema

En el sistema d’economia mixte existeix un incentiu individual que pot generar desigualtats per això cada vegada té un paper més important el sector públic

 

Economia mixta de mercat

sistema socialista

La major part dels recursos econòmics (la terra i el capital) són de propietat privada, mentre que els altres són de propietat pública o col·lectiva. Les empreses privades generen més  quantitat de renda que les estatals. S’hi produeixen canvis importants, com la participació del sector públic en l’economia, de manera que hi adquireix un paper destacat; d’aquí que es parli d’economia mixta de mercat. La nova situació es va anomenar Estat del benestar

Els factors de producció pertanyen al conjunt de la societat, representada pel sector públic, que és qui decideix el destí de l’excedent segons les necessitats de la societat. Per aquest motiu, pel fet que no hi existeix una classe propietària dels factors de producció, es produeix una distribució més igualitària de la renda.

 

 

3 A partir de les següents dades, calcular en % les taxes d’atur, d’activitat i de dependència (2)

 

pob. total

32.903.000

pobl ocupada

14.615.900

pobl desocupada

2.267.400

Taxa atur

(1)

2.267.400/ (14.615.900+ 2.267.400=) 16.883.300 x 100 = 13,43%

Taxa d’activitat

(2)

(14.615.900+ 2.267.400=) ( 16.883.300/ 32.903.000)x 100= 51,31 %

Taxa de dependència

(3)

(14.615.900 / 32.903.000)x 100 = 44,42%

 

(1)   taxa d’atur = (població desocupada / població activa) x 100

(2)   taxa d’activitat = [població activa (població ocupada + pob desocupada)] / població total = x 100

(3)   taxa de dependència = pob ocupada / població total =x 100


 

Determinar les productivitats mitjanes i marginals corresponents a cada unitat de treball a partir de les dades següents(2)

 

unitats de treball (l)

Producte total X (unitats)

productivitat mitjana

productivitat marginal

1

10

10

 

2

22

11

12

3

36

12

14

4

52

13

16

5

70

14

18

6

90

15

20

7

98

14

8

8

104

13

6

9

108

12

4

10

110

11

2

 

Productivitat mitjana = producte total / unitats de treball (PT/L)

Productivitat marginal = increment del producte total (producte total – producte total anterior)/ increment de les unitats de treball (PT/ L)

= increment (diferència amb les dades del supòsit anterior)

 

5 Comentar la corba d’indiferència

Una corba d’indiferència és el lloc geomètric en què es troben tots els cistell de béns que són igualment preferits pel consumidor. I que li proporcionen un mateix nivell de satisfacció

Comparant els cistells representats:

la zona 3 tots el cistells que es troben en aquesta zona tenen més quantitat dels dos béns o almenys, més d’un dels dos i igual de l’altre. Com que sabem que com més millor, podem afirmar que els cistells de la zona 3 són més preferits que el cistell W

La zona 1 es pot aplicar el mateix raonament, però en sentit contrari: tots els cistells d’aquesta zona tenen menys quantitat dels dos béns o almenys d’un dels dos, per la qual cosa els cistells de la zona 1 són menys preferits que el cistell W

Zones 2 i 4 els cistells d’aquestes zones tenen més peces de roba que el cistell W però menys aliments o més aliments i menys roba, en conseqüència, no podem aplicar la condició  com més, millor, ja que com els cistells tenen diferents quantitats de béns, han deixat de ser comparables. Tanmateix podem dir que els cistells d’aquestes dues zones són igualment preferits pel consumidor que el cistell W. Si ara unim els punts de les zones 2 i 4 que són igualment preferits que el W tenim aquesta corba de la indiferència.

En la corba hem aplicat les característiques fonamentals de les preferències (completesa, transitivitat i no-saturació):

No –saturació en el raonament sobre l’ordre de preferència de les diferents zones

Completesa establiment de les preferències del consumidor entre els cistells de les diferents zones

Transitivitat tots aquests cistells li reporten una mateixa satisfacció

Tots els cistells de béns que es troben per sota de la corba d’indiferència seran cistells menys preferits que els que conformen la corba