 |
 |
|
De l'article: "Aportacions a l'estudi del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona"
Núria Petit: Revista de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, volum XXII, 2005
Berenguera de Cervera, filla de Berenguer Arnau d’Anglesola es quedà viuda de Guillem de Cervera al 11723, el 1164 ella i el seu marit havien rebut de mans del seu pare el castell i la vila de Verdú, cal pensar que aquesta era la dot del matrimoni; Berenguera era doncs una dona jove quan quedà vídua.
El testament de Guillem de Cervera, un home amb extenses propietats i considerables sumes de diner, segons ens indica el seu testament, ho deixa tot lligat i ben lligat de tal manera que fa molt difícil que Berenguera decideixi tornar a casar-se si vol conservar la tutela dels seus fills i les seves propietats. Guillem de Cervera deixa escrit que vol ser enterrat a Poblet, i dóna la majoria de les seves propietats al seu fill Guillem, menor d’edat i, la seva filla Aldiardis rebrà una dot. Berenguera de Cervera rep directament el domini senyorial de Verdú i el de Juneda i, sinó es torna a casar, podrà tutelar les propietats dels seus fills. Veurem doncs com amb la intercessió de Berenguera el monestir de Vallbona és relacionarà directament amb l’alta aristocràcia del moment, tant els Anglesola com els Cervera formaven part del grup d’homes forts que van acompanyar al comte Ramon Berenguer IVi al rei Alfons I en la seva tasca conqueridora i repobladora de la Catalunya Nova.
Foto C La noblesa dels segles XI i XII
Possiblement a partir del 1172 Berenguera s’interessà per la comunitat de germans i germanes que habitaven Santa Maria de Vallbona, poc després s’iniciarien els canvis que transformarien la primitiva comunitat dirigida per Ramon eremita en una de regular cistercenca. Segons ens informa l’antic Abaciologi escrit prop del 13084 fou ella la que promogué la inclusió en l’ordre del Cister i qui anà a buscar a Òria Ramírez al monestir cistercenc de Tulebres perquè es posés al cap de la comunitat de Vallbona. L’antic Abaciologi comença dient: prima nobilis domina que fuit in monasterio Vallisbona, fuit domina Berengaria de Cervera, que fecit incorporare monasterium in ordine et ivit apud Tolobres5 et adduxit secum domnam Oriam , que fuit prima abbatissa Vallisbone et obbiit idus aprilis.Així doncs, segons l’abaciologi cal considerar a Berenguera la fundadora.
Berenguera ja havia estat en relació amb Ramon de Vallbona l’octubre de 1173, ja que signa en el document en el que Gombau de Talarn es dóna a Ramon de Vallbona i a Santa Maria de Poboleda6( doc. 3). L’agost de 1174 tenim indicis de que la primitiva comunitat femenina de Santa Maria de Vallbona ha iniciat els tràmits per a la transformació en una comunitat regular, és parla per primer cop de la domus i les monges de Vallbona i també és el primer cop que la comunitat dóna una diners, 500 sous, a canvi d’una propietat, no teníem constància de què les primitives comunitats dirigides per l’eremita Ramon disposessin de grans quantitats de diners ni que tinguessin una voluntat expansionista, la qual cosa ens fa pensar en l’acció de Berenguera de Cervera. En aquest mateix document ens adonem que hi ha la signatura del bisbe de Vic, mai hi havíem trobat abans un representant de l’Església catòlica romana en els documents referents a les comunitats que dirigia Ramon eremita, recordem que el moviment eremita sorgeix com a alternativa a l’església catòlica a la que consideraven excessivament jerarquitzada i que practicava poc els principis evangèlics7. La presència del bisbe de Vic ens ha de fer pensar en la intervenció d’una persona influent directament relacionada amb les jerarquies governamentals laiques i religioses,Berenguera de Cervera encaixaria en aquest perfil.
L’octubre de 1174 s’aconsegueix la complicitat del rei Alfons el qual dóna a la domus de Vallbona i a Beatriu la plaça de Boacar a Lleida ( doc. 5), en aquest document són significatives les signatures: els germans Guillem de Cervera i Guerau de Jorba, i el fill d’aquest darrer, Guillem d’Alcarràs; l’abat de Sant Fèlix de Girona i; els reis Alfons i Sanxa. Ens adonem que possiblement hi hagué la intercessió de Berenguera en el fet que els tres primers dels signants esmentats mantenen estrets lligams familiars amb ella ja que Guillen de Cervera era el seu sogre; notem un altre cop la presència d’una autoritat religiosa; i finalment, és significativa la signatura de la reina Sanxa, cal entendre en aquest fet que la reina està directament interessada en el que serà la fundació del primer monestir cistercenc femení de la corona d’Aragó i, que molt possiblement fou gràcies a ella que el rei Alfons feu la donació, el rei havia contret noces amb Sanxa de Castella el 18 de gener d’aquell mateix any. L’acció de la reina Sanxa culminarà al 1178 quan ella directament compra el lloc de Santa Maria de Vallbona i el dóna a la comunitat de monges, esdevenint d’aquesta manera la protectora directa de la comunitat cistercenca femenina recent instituïda. Per altra banda en aquest document la donació es feta a la domus de Vallbona i a Beatriu i no s’esmenta a Ramon de Vallbona, per tant a darrera aquest canvi d’orientació no sembla haver-hi l’eremita sinó una persona estretament lligada amb la monarquia i l’Església, en la meva opinió cal tornar a pensar en Berenguera de Cervera.
Sembla ser doncs que la comunitat femenina de Santa Maria de Vallbona, la qual tenim documentada com a mixta des del 1169, va decidir segregar-se del sector masculí i transformar-se en una comunitat regular abans de l’agost de 1174, quan ja es parla de les monges i la domus i, a l’octubre d’aquest mateix any la comunitat ja havia fet un pas més a l’escollir una representant, Beatriu.Com hem dit és molt provable que darrere aquesta nova orientació ja hi hagués Berenguera de Cervera, hem observat com és a partir de que es quedà viuda que la comunitat experimenta canvis i també com els signants del documents esmentats mantenen estrets llaços familiars amb ella, per altra banda el còdex de 1308 ens diu que Berenguera anà a Tulebres a buscar a Òria, atribuint-li d’aquesta manera la fundació.
A nosaltres però ens estranya que no tinguem a Berenguera documentada fins l’any 1182, hem de remarcar però que en aquestes dates ja rep els honors de la segon cap visible, així ens consta en diferents documents, el 11828 Pere de Bellvís posa uns bens in manu Òrie Remiredz et Berengarie Cervarie et Berengarie de Odena...9; en un altre del 118510 Jovària i el seu fill Guillem de Tàrrega donen a la seva filla i germana Guillema al monestir de Vallbona, a l’abadessa Òria Ramírez i a Berenguera de Cervera11; i en un del 19 de juny de 1203 Pere de Tàrregacedeix els drets sobre el senyoriu de Preixana al monestir de Vallbona, ho fa davant l’abadessa Ermesenda de Rubió i de Berenguera de Cervera.12
Per altra banda també ens consta el reconeixement a la persona de Berenguera de Cervera de tota la comunitat cistercenca, així el 8 d’abril del 1225, després de la mort de Berenguera, una resolució del Capítol general del Cister decreta que tots els anys es celebri l’aniversari de Berenguera el dia quinzè després de Pasqua. És evident doncs que Berenguera de Cervera va tenir un paper decisiu en la comunitat cistercenca femenina de Vallbona, recordem a més que la seva filla Eldiardis d’Ager serà abadessa de Vallbona (1232-1242)13 i el seu fill Guillem de Cervera, conseller del rei, serà monjo de Poblet.
Pasqual14 creu que aquest respecte i veneració tant de part de les monges com dels donats i devots i de tota l’ordre cistercenca li havia de venir donat per la seva qualitat de fundadora tal i com ho afirma l’abaciologi de 1308. És inqüestionable doncs que Berenguera de Cervera va jugar un paper decisiu dins la comunitat, des del 1182 rep un tracte gairebé de igualtat amb l’abadessa tot i no ser expressat que tingui cap càrrec com el de priora, subpriora o cellera i a més el Capítol General acorda dedicar un dia per a celebrar el seu aniversari.
Pel que fa a les despulles de Berenguera afegim aquí que segons la tradició reposen a la sala capitular, que és el lloc destinat per enterrar les abadesses15. Cal apuntar la possibilitat que la més arcaica de les làpides sepulcrals on hi ha representada una dama coronada amb el bàcul en la mà dreta i el llibre en la mà esquerra, i on l’escut dels Anglesola es repeteix fins a set vegades (foto 3) correspongui a Berenguera de Cervera. Aquest tipus de representació majestàtica, com una reina espiritual és del tot inusual per una abadessa, i l’artista hauria pogut utilitzar aquest iconografia per representar a la fundadora del monestir cistercenc de Vallbona. En el fet d’esculpir els escuts del casal d’Anglesola hi hauria la intenció d’apel·lar als seus orígens, abans de casar-se amb Guillem de Cervera el seu nom era Berenguera d’Anglesola, de totes formes cal entendre la nostra aportació com una suggerència ja que no en tenim proves documentals.
Foto 2 Làpides de la Sala Capitular
Reprenent el fil argumental ens preguntem perquè durant els 8 anys que van des de 1174 a 1182 no apareix el seu nom en els documents que hem pogut examinar; des de la nostra perspectiva caven dues explicacions. Que Berenguera tot i estar estretament relacionada amb la comunitat de Vallbona i que anés ella directament a Buscar a Òria Ramírez a Tulebres, hagués mantingut la seva personalitat laica durant els primers anys, la qual cosa no permeté que el seu nom constés com a membre de la comunitat. Així s’expressa també J.M. Sans i Travé: Amb tot Berenguera gaudí durant la seva vida d’una certa llibertat de disposició dels bens i a més, participà en la seva gestió. Això podria suggerir que potser Berenguera canònicament no professà la vida religiosa sinó simplement s’adherí com a protectora a la incipient comunitat vallbonenca, fent-hi estades sovintejades i abandonant el monestir quan els afers civils ho requerien. Així el 18 de setembre de 1184, juntament amb els seus fills Guillem IV de Cervera i Eliarda concedia las veïns de Verdú l’exempció de l’exòrquia i del terç senyorial de les vendes de les cases amb la condició que les edifiquessin al pla que hi havia davant el castell. A la dècada següent, el 1192, juntament amb el seu fill, Guillem IV concedia als habitants de Verdú cent astes de terra situades a la seva reserva senyorial, sota el cens d’una mujada de blat anual.16
I la segona, que alguns dels nombrosos documents datats entre el 1174 i 1182 que relacionarien directament a Berenguera i el monestir de Vallbona haguessin desaparegut durant els gairebé mil anys d’història de la comunitat, per altra banda tampoc no s’ha elaborat un diplomatari de l’arxiu, i molts dels documents romanen inèdits.
El fet però és que en aquests moments l’abaciologi de 1308és l’únic document que tenim a l’abast que atribueix a Berenguera la fundació del monestir cistercenc de Vallbona, per la qual cosa l’hem volgut examinar més a fons. Gran part del text del còdex on es troba l’abaciologi fou escrit abans del 1308, durant l’abadiat de Blanca d’Anglesola, i representa el primer recull històric de que tenim constància, avui el manuscrit ha desaparegut però fou copiat per Jaume Pasqual i sabem que en ell hi havia a més de l’abaciologi, les constitucions antigues de les monges del Cister, un decret de l’abadessa Blanca d’Anglesola, la vida i miracles de Ramon de Vallbona i el seu testament17.Sembla ser que l’obra fou dirigida i possiblement escrita per la mateixa abadessa Blanca la qual mostra tenir interessos culturals i històrics, ella mateixa ho manifesta en el seu decret del 1312 que és troba en aquest mateix còdex i que fou dictat pel capítol a fi d’agrair a perpetuïtat els favors i donacions des de la fundació, en ell diu que llegint la història de alguns instruments antics, he trobat entre altres coses que el nostre monestir...18Per tant l’abadessa va consultar l’arxiu abans de redactar els textos recollits en el còdex, la seva voluntat era doncs la de fer una història “científica”19cal assenyalar que gairebé tota la resta de dades que ens aporta el còdex són fidedignes.
Per altra banda en la meva opinió cal contemplar també la possibilitat de que fos la reina Sanxa la que fes el pas decisiu per a la formació del primer monestir cistercenc femení de la corona d’Aragó. En aquest cas tenim algunes dates i documents concloents, per una banda és dóna la coincidència que havent-se casat el gener de 1174 amb el rei Alfons és l’agost d’aquest mateix any quan a Vallbona es parla per primer cop de les monges i el monestir i, a l’octubre, el rei Alfons amb la signatura de la reina Sanxa intervé directament fent una donació a la casa de Vallbona i a Beatriu, donant doncs el protagonisme a la representat femenina de les monges i obviant el liderat de Ramon eremita. Tres anys més tard a l’abril de 1177 el rei, amb la signatura de la reina, concedeix el privilegi d’immunitat al monestir, a les persones i als seus bens, posant-los directament sota la seva protecció20. I pel febrer de 117821 ( doc. 9) la reina Sanxa pren el pas decisiu, ella directament compra el lloc de Vallbona per donar-lo a la comunitat per a que hi construeixin un monestir on hi puguin viure de manera regular, és compromet també a proporcionar a les religioses els béns suficients per a que puguin alimentar-se i vestir-se, esdevenint en certa manera la fundadora, ja que dóna a la comunitat les eines bàsiques per la seva continuïtat: el lloc, el menjar i el vestit, cal considerar doncs des d’aquest moment el monestir de Vallbona un monestir reial. El març de 1178 el rei Alfons dóna al monestir de Vallbona una torre a Lleida per a que hi edifiqui una abadia de monges del Cister22, en aquest document la reina Sanxa signa amb l’afegit de predictorum locorum donatricis atque regine, és a dir, la reina vol deixar constància que ha estat ella la que ha donat a la comunitat cistercenca el lloc de Vallbona, atribuint-se, tal i com li pertoca, ésser la promotora de la fundació del monestir. Per altra banda cal veure en aquest document la intenció dels reis de convertir el monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona en abadia mare, com ho esdevindrà en els anys posteriors.
Pel que fa a la influència de Berenguera de Cervera vegem com en el document del març de 1178 signen alguns nobles cavallers que mantenen estrets llaços familiars amb ella, el seu sogre Guillem de Cervera, el germà d’aquest, Guerau de Jorba i el germà de Berenguera, Guillem d’Anglesola. Cal pensar doncs en la possibilitat de què fos gràcies a la intercessió de Berenguera de Cervera, una de les dones d’un estatus més alt, més carismàtiques i més ben relacionades amb l’aristocràcia de les terres de l’Urgell i la Segarra, lloc on s’ubica el monestir de Vallbona, la que feu que partir de 1174 la comunitat de monges comptés amb el suport de la monarquia i de l’Església, i que el rei Alfons i especialment la reina Sanxa s’interessessin expressament en la fundació i la construcció del monestir cistercenc femení de Vallbona. Així també ho creu J.M. Sans Travé quan diu Cal pensar que fou degut a les seves gestions principalment que els monarques visitessin Vallbona i que, a més, bona part de les donacions que rebé en aquesta època el cenobi fossin impulsades per Berenguera. La seva ascendència social i aquestes activitats donaren a Berenguera un especial prestigi dins la pròpia comunitat.23
Quan al privilegi d’immunitat que a l’abril de 1177 el rei Alfons havia concedit al monestir de Vallbona, a l’abadessa Òria i a les germanes que es dedicaven al servei de Déu24, volem especificar aquí alguns aspectes que ens semblen significatius a l’hora de fer-nos una idea de les relacions socials i econòmiques que va establir el monestir de Vallbona en els seus inicis. Així el rei dicta que si algú s’atreveix a entrar a les cases, granges i cabanes del monestir o captura homes o pren bestiar, haurà de pagar 1.000 sous de pena, igual que si violentessin el seu propi palau reial; que la simple paraula de l’abadessa o d’alguna religiosa serà suficient davant els jutges, sense necessitat d’haver d’aportar testimonis; que el monestir té el dret de pasturar, d’herbejar i l’ús de les aigües en tots els seus reialmes; que si alguna dona ha comès furt i s’ha refugiat al monestir, no pot ser obligada a declarar; que posa totes les coses del cenobi sota la seva protecció; si alguna dona té patrimoni i es fa monja, el pot usufructuar mentre viu i, un cop morta l’heretatge passa al monestir per sempre25. Remarquem aquí que el diploma es signat per la reina Sanxa la qual cosa ens reafirma un cop més l’acció directa de la reina en la fundació del primer monestir cistercenc femení de la corona d’Aragó. A partir d’aquest moment la comunitat de Vallbona entra a formar part del grup dels privilegiats de l’estructura social feudal medieval, el dels cenobites encarregats del servei a Déu, el rei els hi dóna tota una sèrie de privilegis jurídics i econòmics i posa la comunitat religiosa sota la seva protecció, la d’ell i els seus cavallers i guerrers.
Després de veure tot el seguit d’intencions i actuacions que protagonitza la monarquia, la noblesa i l’Església, ens adonem que aquests semblen obviar un factor molt important, Santa Maria de Vallbona pertanyia jurídicament a la comunitat de germans i germanes dirigides per Ramon eremita, el lloc els pertanyia des del 1157 quan Pere d’Aguda els hi dóna ( doc. 3), així ens ho recorda un document del 1175 en que Arsenda es dóna a Santa Maria de Vallbona que està en mans de Ramon eremita, de Pere presbíter i altres germans i germanes, quan des 1174 a Vallbona hi ha establerta una comunitat de monges que no es representada per Ramon eremita sinó per Beatriu. Vegem doncs com durant uns anys conviuen al voltant de Santa Maria de Vallbona dues comunitats i dues voluntats, una d’ermitana dirigida per Ramon i l’altra cenobítica amb el suport de la reina Sanxa, el rei Alfons, i l’Església, molt possiblement impulsada per Berenguera de Cervera.
El liderat de Ramon eremita per sobre de les comunitats religioses que conviuen al voltant de Santa Maria de Vallbona es manifesta en el seu testament on dóna el vist-i-plau per a que la comunitat de monges pugui romandre sota l’obediència de l’abadessa de Tolobres amb la condició que aquesta no les traslladi del lloc, ni a elles ni als seus bens. Però la convivència al voltant de Santa Maria de Vallbona de dues voluntats, una cenobítica i l’altra “d’ermitana” no és solucionaria el 1176 amb el testament de Ramon de Vallbona. Malgrat la sèrie d’intervencions i privilegis reials que el monestir havia rebut fins ara, el lloc de Vallbona no pertanyia legalment a la comunitat de monges, sinó al grup de fraters i sorores que havien estat liderats per Ramon eremita; cal pensar que aquests havien de reclamar els drets que tenien sobre el lloc de Vallbona a la comunitat de monges la qual estava adquirint tot el protagonisme; seria per aquest motiu que el 117826 ( doc. 9) la reina Sanxa intervindria directament comprant el lloc per 500 sous i donant-lo acte seguit a la comunitat per a que hi construeixin un monestir. És doncs a partir d’aquesta data quan es degué iniciar l’obra arquitectònica del monestir la qual ha perviscut en part fins als nostres dies, cal pensar però que hi havien d’haver unes construccions anteriors, a part de l’església de Santa Maria, on habitaven les monges, recordem que des del 1174 es parla del monestir i la domus de Vallbona. Quan la comunitat està plenament consolidada es succeiran les ofrenes i donacions provinents dels reis i nobles catalans, però també dels habitants de les terres de la contrada, principalment de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, que faran possible la construcció de l’obra monumental arquitectònica27. Aquest període d’efervescència del monestir de Santa Maria de Vallbona culminarà el 1251 quan la reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, escriu en el seu testament que vol ser enterrada a Vallbona, en aquestes dates l’obra romànica del monestir; l’església, les ales est i sud del claustre amb les dependències monacals com la cuina, el refetor, el dormitori i la sala capitular; havia d’estar gairebé enllestida.
1 Del 1203 és el darrer document que tenim constància on surt el nom de Berenguera de Cervera, en aquest Pere de Tàrrega cedeix els drets que té sobre el senyoriu de Preixana al monestir de Vallbona i ho fa davant l’abadessa i Berenguera de Cervera.
2 Aquestes dates corresponen al primer i darrer document que nosaltres hem consultat i que relacionen directament a la reina Sanxa amb el monestir de Vallbona.
3 Segons ens informa Josep Maria Sans i Travé, Berenguera de Cervera ja era vídua el 31 d’octubre de 1172 ja que al signar com a testimoni de la donació d’una terra a Barbens feta pel seu Germà Guillem d’Anglesola al monestir de Poblet, feia constar que “va ser muller de Guillem de Cervera”. Tot i que el document on Berenguera de Cervera, Berenguer de Boixadors, Arnau de Timor i el notari Iteri signen les darreres voluntats de Guillem de Cervera dugui la data del 26 d’abril de 1173. SANS I TRAVÉ, J.M., Precedents, fundació i primers anys del monestir de Vallbona (1154-1185),p. 974.
4 Referent al còdex vegeu l’apartat d’aquest treball en el que es parla de Blanca d’Anglesola.
5 Creiem que Pasqual deuria errar al transcriure el document que avui malauradament s’ha perdut, i en lloc de Tolobres tal comes coneixia el monestir de Tolobres en l’àrea catalana va escriure Colobres, la diferència només és d’una lletra la C per la T. Vegeu PETIT , N., Estudi de les fonts documentals que informen sobre els orígens, la fundació i els primers temps del monestir cistercenc de Vallbona, pp.95-97.
6 Vegeu PETIT, N. Estudi de les fonts...., a URTX, nº 14, pp.102-103.
7DUBY, J., La época de las catedrales. p. 132-133
8 Pasqual i Piquer van datar el document el 8 de febrer de 1181, però Sans i Travé creu que cal datar-lo el 1182 de l’era comuna. Vegeu PIQUER, J.J., Cartulari, pp. 89-90 i SANS I TRAVÉ, J.M., Precedents, p. 1001.
9Els drets directes que té sobre el castell de Llorenç i també els drets que té sobre el terme de Maldanell. Aquest document ens evidència el paper decisiu que tindria Berenguera de Cervera per a fer augmentar les rendes del monestir ja que a part de que la donació li és feta directament a l’abadessa, a ella i a Berenguera d’Òdena (una altra de les dones influents de l’època), el document és firmat pels seus familiars, Guillem d’Anglesola i Ramon d’Anglesola. Vegeu PIQUER, J. J., Cartulari, ob. Cit.pp. 89-90
10 Pasqual i Piquer van datar el document el 13 de febrer de 1184, però Sans i Travé creu que cal datar-lo el 1185 de l’era comuna. Vegeu PIQUER, J.J., Cartulari, p. 91 i SANS I TRAVÉ, J.M., Precedents, p. 1001.
11 Vegeu PIQUER, J. J., Cartulari, ob. Cit.p. 91.
12 VegeuPASQUAL, J., Carta, pp. 16-17 i PIQUER. J. J., La baronia de Vallbona ( Notes d’estudi), IEI,Lleida, 1981, pp. 61-62.
13 Rep el nom d’Àger pel seu anterior matrimoni amb cavaller d’aquesta casa. Vegeu PASQUAL,J,Carta, p. 44
14 VegeuPASQUAL, J., Carta, pp. 16-17
15Abaciologi, p. 40.
16 SANS TRAVÉ, J.M., Precedents..., 1001-1002.
17 Recentment el Llibre verd de l’Arxiu de Vallbona ha estat publicat. Vegeu SANS I TRAVÉ,J.M,El llibre verd...
18 Vegeu SANS I TRAVÉ, El llibre verd..., pp 193-195.
19 Malgrat això en el cas del text on es narra la vida llegendària de Ramon de Vallbona es diu Raymundus de Agularia oriundus, de la qual cosa no en tenim cap constància i sembla més aviat un intent d’apropar el fundador de la primitiva comunitat al casal d’Anglesola d’on provenia l’abadessa Blanca, per altra banda la vida els miracles que d’ell es narren són del tot llegendaris.
20 SANS I TRAVÉ, J. M., El llibre verd, p.140.
21 Aquest pergamí no té data Piquer creu que cal datar-lo en les dates que els reis visitaren el monestir de Vallbona, al febrer de1178. Vegeu Abaciologi, pp.49-52
22 PIQUER, J.J., Cartulari, pp. 85-86.
23 Vegeu Precedents.., pp.999-1000.
24 PIQUER, J.J., Cartulari, p. 84.
25 PIQUER, J.J., Abaciologi, pp.48-49.
26 El document de que parlem el va copiar Pasqual al Llibre verd, però i manca la data, J.J. Piquer creu que el document va ser signat en la visita que els reis van fer al monestir de Vallbona el febrer de 1178. Per altra banda sabem que al març de 1178 la reina ja havia fet la compra i donació de Vallbona ja que en un document d’aquesta data signa com a donadora del lloc. Vegeu PIQUER, Abaciologi, pp. 49-52.
27 Vegeu PIQUER, Abaciologi, pp.52-88.
