L’imperi cristià contra l’imperi musulmà: Les creuades i els creuats

Diferents nacions unides per la defensa i expansió de la religió cristiana

El 1074 el Papa Gregori VII havia creat un pla que tinia com a objectiu ajudar als cristians orientals que havien de lluitar contra els musulmans, alliberar el Sant Sepulcre i els territoris ocupats pels seljúcides ja que les peregrinacions a Terra Santa havien topat amb l’hostilitat dels seljúcides, i finalment, aconseguir la unió entre l’Església romana i grega.

Però fou crucial el moment en que l’emperador bizantí Alejo i Comenio demana ajuda al papa Urbà II això fou l'any 1095. Aquest mateix any es fa el Concili de Clermon en el que el papa Urbà II convenç als cavallers i prínceps occidentals amb un famós discurs a favor de la creuada:

(Déu ho vol) : Els que varen lluitar abans amb guerres privades entre fidels, que combatin ara contra els infidels i aconsegueixin la victòria en una guerra que ja hauria d’haver començat; que els que fins ara han estat bandolers es facin ara soldats, que els que abans combatien contra els seus germans que lluitin contra els bàrbars. Sembla ser que aquí hi ha la creació de la ideologia de la guerra santa dirigida contra els infidels.

1096-99 Pere d’Amiens ermità i predicador popular: exalta en les ciutats i els pobles els ànims de la massa camperola: combatre en Terra Santa serà una oportunitat d’alliberament i d’aventura, malauradament els voluntaris van ser exterminats pels búlgars i seljúcides.

1096-99 La 1ª creuada.

L'ideòleg va ser el bisbe de Puy: Adhemar. No hi van intervenir els reis excomulgats: Enric IV de Germania i Felip I de França. La dirigiren: Robert de Normandia (francesos del nord), Godofredo de Bouillon, Balduino de Flandes, Roberto II de Flandes, Raimundo de Tolosa, i Boemundo i Tancredo de Tarento. Són nobles que desitgen conquistar dominis personals.

Després de set mesos setge prenen Antiòquia lluitant contra el sultà d’Iconio

Es descobreix la Santa Llança

Després de cinc setmanes de setge prenen Jerusalem

Els nobles es reparteixen els territoris conquerits i formen petits estats feudals que esdevenen seus patriarcals de l’Església romana: Edesa, Trípoli, Jerusalem i Antiòquia

Els senyors feudals s’enfronten entre ells i contra els bizantins

1114 Reconquesta d’Edesa pels musulmans

1147-49 2ª creuada:

Dirigida per l’emperador germànic Conrat III i Lluís VII de França. Sota la influència espiritual de Bernat de Claraval. Són derrotats pels musulmans que reconquisten Jerusalem

1189-92 3ª creuada

Es posa al davant l’emperador germànic: Frederic I Barba-roja. Es considera una empresa comú de tots els Estats cristians.

Es pren Sant Joan de Arce pels reis de Anglaterra i França

S’aconsegueix una treva per la qual s’adquireix la franja costanera entre Tiro i Jaffa i l’autorització per l’entrada lliure de peregrins a Jerusalem

1191 es conquesta Xipre

1202-1204 4ª creuada

El papa Innocenci III exhorta als prínceps europeus a una nova creuada dirigida contra Egipte.

Conquesta de Constantinopla on duen a terme un saqueig despietat de relíquies i objectes artístics, el més gran de Edat Mitja.

Es funda l’imperi llatí 1204-1261 de Constantinopla amb predomini de l’imperi comercial venecià, que amb les seves naus havien transportat 34.000 creuats francesos i flamencs.

1261 els bizantins reconquereixen Constantinobla amb l’ajuda dels genovesos

1212 Creuada dels nens

Mils d’adolescents dels dos sexes plens de fervor religiós i combatiu son embarcats a Marsella i conduits a Alexandria on són venuts com esclaus. Havia estat un engany.

1228-29 5ª creuada

L’emperador Frederic II pacta amb el sultà de Egipte i obté Jerusalem, Betlem i Nazaret

1244 els musulmans reconquereixen Jerusalem definitivament

1248-54 6ª creuada

Liderada per Lluís IX de França contra Egipte però és derrotat

1270 7ª creuada

San Lluís es dirigeix ara contra Tunísia, fracassa i mort allí. 1291 Els mamelucs (milícies dels sultà d’Egipte) reconquereixen Sant Joan d’Arce que era el darrer baluard cristià. Els creuats evacuen Tiro, Beirut, i Sidon.

Només queden: Xipre fins el 1489

L’illa de Rodes sota domini de l’Ordre de San Joan fins el 1523

Conseqüències:

Les ciutats marítimes tenen una gran expansió econòmica gràcies al comerç amb orient. A Itàlia septentrional destaquen les ciutats de Venècia i Gènova; en el regne de d'Aragó i Catalunya: Barcelona, Tortosa i València. Sorgeix l’economia monetària: una burgesia que demana objectes de luxe.

S’eleva el nivell cultural d’occident gràcies al contacte amb els bizantins i àrabs.

El papat arriba al nivell màxim d’autoritat política però perd veneració religiosa

Es funden les ordres de cavalleria Representen la unió entre l' ideal ascètic i el cavalleresc. Per una banda fan els vots monàstics: pobresa, castedat i obediència; i per l'altra duen a terme la missió del cavaller, es a dir, la protecció de l'oprimit.

Els cavallers de Sant Joan, anomenats després cavallers de Malta, procedeixen de la germandat hospitalària de Jerusalem, reconeguts pel papa el 1113, es transformen en una ordre militar el 1120. Es dediquen a cuidar els malalts i al servei d’armes per a defensar la fe. La seva indumentària consisteix en una capa negra amb una creu blanca i cota vermella en temps de guerra. La seva seu era a Jerusalem però el 1291 es trasllada a Xipre, el 1309 a Rodes i finalment el 1530 a Malta.

Els cavallers del Temple. Creada per Hug de Paganis i altres cavallers francesos per a la protecció armada de la Terra Santa i dels peregrins. La seva indumentària consistia en una capa blanca amb creu roja. El 1320 el papa dissolt l’ordre.

Ordre Teutònica:

Es funda el 1190 a les portes de Sant Joan de Arce com a germandat que té cura dels malalts. 1198 es converteix en una ordre militar. La seva indumentària consistia en una capa blanca amb creu negra. La seu la tenien a Transilvània d'on és expulsada el 1225. Es trasllada a Prussia i es dedica a la conquesta i evangelització el que provoca lluites amb els lituans. Després es situa a Sant Joan de Arce, el 1291 a Venècia i el 1309 a Marieburg.

Entra en relació amb la Hansa, una cooperativa mercantil del Bàltic. Fou creada el 1161, tenia el centre a la ciutat Wisby la qual es converteix en el nucli d’intercanvis entre l’est i l’oest. El 1358 es crea la Lliga hanseàtica.