Abaciologi del monestir de Vallbona de le monges, des de Oria fins a Geralda de Queralt.

13 de juliol de 1282 1

 

  • Original perdut
  • Còpia manuscritafeta per Jaume Pasqual al 1800. Arxiu del monestir de Vallbona de les Monges. “Llibre vert “2
  • Pasqual, 1800? 3Sacrae Cathalonie Monumenta, ms. 729 de la Biblioteca de Catalunya, IX, pàgines 727-736

 

Publicacions

 

J.J. Piquer, Cartulari de Vallbona (1157-1665 ) a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras, XXXVIII (1977-78), p. 99-100.

 

 

 

  • Prima nobilis domina que fuit in monasterio Vallisbone, fuit domina Berengaria de Cervera4, que fecit incorporare monasterium in ordine et ivit apud Colobres et adduxit secum domnam Oriam5, que fuit prima abbatissa Vallisbone et obiit II idus aprilis..
  • Postea fuit secunda abbatissa domina Ermessendis de Robió6, que alio nomine vocatur Boscana, quam nutrivit sanctus Raymundus et obiit abatissa XII kalendis decembris.
  • Tercia abbatissa fuit nobilis domina Aldiardis Dager7, que fuit filia nobilis domine Berengarie de Cervera supradicte et ista dimisit abbaciam.
  • Quarta abbatissa fuit venerabilis domina Ermessendis de Fontanes8 et dimisit abbaciam et obiit IIII idus marcii.
  • Quinta abbatissa fuit domina Aldiardis Angularie9 et dimisit abbaciam II idus anno MCCLIX et obiit XIII kalendas fefruarii anno Domini MCCLXIX
  • Sexta abbatissa fuit venerabilis domina Arnalda de Altarriba et dimisit abbaciam VI kalendas aprilis anno Domini MCCLXVII. Fuit electa nonas novembris anno Domini MCCLIX et obiit XVI kalendas februarii anno Domini MCCLXXXVI.
  • Septima abbatissa fuit nobilis domina Geralda de Cardona et dimisit abbaciam. Fuit electa anno Domini MCCLXVII, V kalendas aprilis et dimisit abbaciam XVIII kalendas decembris anno Domini MCCLXX .
  • Octava abbatissa fuit nobilis domina Eliesendis de Timor. Fuit electa XVII kalendas decembris anno Domini MCCLXX et dimisit abbaciam III kalendas aprilis anno Domini MCCLXXIII et obiit III idus novembris anno Domini MCCLXXIIII.
  • Et postea fuit iterato assumpta in abbatissam domina Geralda de Cardona supradicta. Fuit electa II nonas aprilis anno Domini MCCLXXIII et dimisit abbaciam IIII idus iulii anno Domini MCCLXXXII et fuit nona abatissa et dimisit abbaciam et obiit VIII kalendas octobris anno Domini MCCCIII.
  • Decima abbatissa fuit nobilis domina Geralda de Queral. Fuit electa III idus iulii anno Domini MCCLXXXII.( segons ens informa Pasqual, a partir d’aquí la lletra canvia ) et dimisit abbaciam A. D. MCCXCIIII. VI Kals. Nov
  • Undecima Abba. Fuit nobilis Domina Blanca de Angularia et fuit electa V kals novembris Anno Domini MCCXCIIII. Et obiit abbatissa VII kal aprillis anno Dom. MCCCXXVIII
  • Duodecima Abba fuit venerabilis Domina Alemanda devinione et fuit electa III novembris et obiit Abbatissa VI septembris An. D. MCCXI.
  • Tercia Decima Abba fuit venerabilis Dña Elisendis de Copons er fuit electa V. Septembris et obiit abatissa XV kals ocpt A. D.MCCCLXVIII.10

 

 

Paqual al final de la transcripció de l’abaciologiafegeixun document redactat en català medieval, del qual no en sabem la data i que vol ser una mena de resum de la història del monestir. Es tracta del mateix text que Pere Miquel Carbonell va redactar en les seves Cròniques d’Espanya mentre exercia el càrrec d’arxiver reial, entre el 1476 i el 1517, l’obra fou publicada a Barcelona l’any 1546 (Vegeu ALCOBERO, A., L’Arxiu Reial de Barcelona i la historiografia humanista: les Cròniques de’Espanya de Pere Miquel Carbonell, a Tercer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol II, Universitat de Barcelona 1993, pp.515-524) .Però en la publicació hi va haver un error en lloc de Ramon s’anomena Pere al fundador. Possiblement fou el mateix Carbonell qui afegí la nota al Còdex de Blanca i després la transcriuria Pasqual al Llibre Vert. Transcrivim el fragment:

En l’any de la Nativitat de N. Sr Jesucrist MCLXXIII fonch comensat en Catalunya lo Monastir de Vallbona de Dones per un Hermita anomenat Ramon de Vallbona, home de Sta vida lo qual per consell de Dª Berenguera sor de Dn Ramon de Cervera11 amenà Dones de Navarra les quals sots Dª Orga primera Abba. De dit Mon colloca en lo qual monestir, lavors se reunirenmoltes nobles Dones y de alt Linatge entre les quals foren Dª Ermensen de Robió. La dita Dª Berenguerade Cervera, Dª Elvira de Ager filla sua, y Dª Ermesen de Fontanes, totes aguestes succesivament foren Abbadesses de dit Monestir de Vallbona, y seguentment dotaren y ennobliren lo present Monestir de moltes rendes y ornaments.

 

1 L’abaciologi primitiu es trobava en l’anomenat Còdex de Blanca, avui desaparegut ( Vegeu nota 57) La data no la sabem del cert, però segons Pasqual l’any 1282es deuria fer la redacció de l’abaciologi primitiu ja que ell, que va poder examinar els documents originals, ens assabenta de què es manté la mateixa lletra fins a l’elecció de Geralda de Queralt ( 13 de juliol de 1282) i que a partir de la dimissió d’aquesta el 27 d’octubre de 1294 i d’elecció de Blanca d’Anglesola l’endemà, la lletra canvia.El valuós còdex, avui desaparegut, el va copiar Pasqual dues vegades una a l’anomenat “Llibre vert” pp. 125-156 que es conserva a l’Arxiu de Vallbona, i l’altra ala Sacrae Cathalonie Monumenta, ms. 729 de la Biblioteca de Catalunya, IX, pàgines 727-736.Pasqual també en va transcriure fragments a la Carta, 1837, pp.11-16, en la pàgina 14 d’aquesta publicació és on ens explica el canvi en el tipus de lletra. Vegeu nota 57

2 pp. 144-152

3 No ens consta la data però es fàcil deduir que Pasqual ho devia copiar en un mateix periode de temps.

4 Cal pensar que Berengaria entraria al monestir poc després de la mort del seu marit al 1172.

5 Tot i el conflicte que hi ha en les fonts que ens parlen dels orígens del monestir de Vallbona entre els topònims: Cérvoles, Colobres i Tulebres, sembla que l’abaciologi es refereix al primer monestir cistercenc femení de la Península, Tulebres, i no Colores, tal com vol demostrarPasqual , segons ell un suposat monestir cistercenc que exitiria a prop de Vallbona, en el castell Colobrer o més conegut per Montesquiu, però del qual no en tenim cap notícia ( Vegeu “Llibre verd” p. 17-23.). Pel que fa al castell Colobrer vegeu el document 17 ( 15 de marc de 1219).

Un manuscrit del monestir de Tulebres diu que el monestir de Vallbona fou fundat per la segona Abadessa Osenda Romeo l’any 1173. Espejo del santo y real monasterio de Tulebras, Ms de l’arxiu de Tulebras, de l’any 1686, f.9. Remarquem que la data tan tardana de manuscrit li resta credibilitat.Vegeu Piquer, Abaciologi, p. 47.

6 Piquer en el seu Abaciologi on fa una exel.lent recollida de documents, troba a l’abadessa Ermessenda de Robió documentada des del 1191 al 1229. Vegeu Abaciologi, 1990, p. 58

7 Documentada des el 1232 al 1242. PIQUER, Abaciologi, p. 77

8 Documentada des el 1242 al 1246. PIQUER, Abaciologi, p. 81

9 Documentada des el 1246 al 1258. PIQUER, Abaciologi, p. 83

10 Acaba l’abaciologi amb la mort de l’abadessa Victòria de Vallbona i de Riglós al 1626.

11 Paqual al final de la transcripció de l’abaciologiafegeixun document redactat en català medieval, del qual no en sabem la data i que vol ser una mena de resum de la història del monestir. Es tracta del mateix text que Pere Miquel Carbonell va redactar en les seves Cròniques d’Espanya mentre exercia el càrrec d’arxiver reial, entre el 1476 i el 1517, l’obra fou publicada a Barcelona l’any 1546 (Vegeu ALCOBERO, A., L’Arxiu Reial de Barcelona i la historiografia humanista: les Cròniques de’Espanya de Pere Miquel Carbonell, a Tercer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol II, Universitat de Barcelona 1993, pp.515-524) .Però en la publicació hi va haver un error en lloc de Ramon s’anomena Pere al fundador. Possiblement fou el mateix Carbonell qui afegí la nota al Còdex de Blanca i després la transcriuria Pasqual al Llibre Vert. Transcrivim el fragment:

En l’any de la Nativitat de N. Sr Jesucrist MCLXXIII fonch comensat en Catalunya lo Monastir de Vallbona de Dones per un Hermita anomenat Ramon de Vallbona, home de Sta vida lo qual per consell de Dª Berenguera sor de Dn Ramon de Cerveraamenà Dones de Navarra les quals sots Dª Orga primera Abba. De dit Monestir colloca en lo qual monestir, lavors se reunirenmoltes nobles Dones y de alt Linatge entre les quals foren Dª Ermensen de Robió. La dita Dª Berenguerade Cervera, Dª Elvira de Ager filla sua, y Dª Ermesen de Fontanes, totes aguestes succesivament foren Abbadesses de dit Monestir de Vallbona, y seguentment dotaren y ennobliren lo present Monestir de moltes rendes y ornaments.

Carbonell s’equivoca al fer a Berenguera de Cervera germana de Ramon de Cervera, la confusió no s’acalreix fins que Ripoll en les notes i observacions que afegeix a la Carta de Pasqual, 1837, identifica correctament els nexes familiars entre els Cervera i els Anglesola. Pasqual, sense afirmar-ho,encara seguia a Carbonell. En el document nº 4 del nostre treball es confirmen les dades de Ripoll.

 

Pàgina principal

 

Amunt