Donació d'un lloc al Montsant 1164, 12 de setembre

Arbert de Castellvell, senyor de Siurana, per manament i voluntat d’Alfons, rei d’Aragó i comte de Barcelona, dóna a Ramon de Vallbona i a Pere, sacerdot, amb altres confrares, un lloc al Montsant amb facultat d’edifiar-hi un molí on els plagui de les aigües del Montsant.

• Original, foradat en dos llocs: Archivo Histórico Nacional, Madrid, 2008, 16.
• Còpia del 1189 per Guillem: Archivo Histórico Nacional, Madrid, 20008, 17, quan A ja estava foradat.
• Còpia del 1244 per Gonzalbus ( d’A): Archivo Histórico Nacional, Madrid, 2008, 18. Deixa en blanc els espais corresponents als estrips.

Publicacions:

• Villanueva, Viage, XX1, doc. 43, p.262 ( d’un document que trobà a Escaladei)
• Altisent, Diplomatari, doc. 264, p. 2092

Cunctis pateat presentibus atque futuris quod ego Arbertus Castrovetulo, dominud Siurane, iussu et voluntate domni nostre Ildefonsi, regis Aragon(um), comitisque Barchinone, dono Raimundo de Vallebona et Petro sacerdoti ceterisque confratibus unum locum in Monte Sancto ubi serviant Deo. Et affrontat a parte orientis in sumitate rupe super Albarcha et3 , a parte occidentis, in Pineta et a parte meridei in via que vadit de Albarcha per Montem Sanctum usque ad Pinetam, a parte vero circi in sumitate rupis super Fontem Albam. Et sicut hec qu[at]uor affrontaciones includunt totum integriter, heremum et cultum et totum illud quod ad servicium hominum et animalium pertienent, cum egressibus et regressibus suis, sic dono eius ubiscumque in aquis Monte Sancti faceree possint. Et hoc totum [supradictum] non serviat nisi soli Deo et Beate Virginis Marie et omnibus sanctis, pro redemptione animarum nostrarum et omnium fidelium christianorum. Si quis hanc cartam irrupere voluerit facere, minime possit, sed in duplo componat et carta ista stabilis et firmasemper permaneat.

Que es facta II idus septembris, anno dominice Incarnacionis [ Mº] Cº LXº IIIIº.

S+ ignim Arberti de Castrovetulo, qui hanc cartam scribere iussit, firmavit et testes fir[mare ro]gavit.

S+ignum Petri Arnaldi. S+ ignum Petri Mironis de Pezonata. S+ ignum Iohanis de Uno Castello. S+ ignum Iohanis Navarro. S+ num Petri de Narbona.

Signum Ildefonsi + regis Arag[onensis], comitis Barchinonensis.4

S( signe)ignum Petri, capellani de Siurana, qui hanc cartam rogatus scripsit cum litteris in VIIII linea superpositis, die anno supra.

1 VILLANUEVA, JAIME, Viage literario a las iglesias de España, Madrid, 1803-1852, 22 vols.

2 ALTISENT, AGUSTÍ, Diplomatari de Santa Maria de Poblet, volum I ( 960-1177), abadia de Poblet i Departament de Cultura de la Generalitat, 1993.

3 Aquí hi ha un forat en l’original Alb[+4], Altisent no té cap dubte de què es tracta de la paraulaAlbarcha, p. 209

4 Segons adverteix Altisent la frase és d’una altra mà del segle XII, però la creu enquadrada sembla autògrafa.