Berenguer Arnau cedeix a la seva filla Berenguera1 i al seu marit Guillem de Cervera al castell i la vila de Verdú2.

• Original perdut.
• Còpia del 1314 per fra Guillem de Senan: Arxiu de Poblet, 2008, 7.
• Còpia de 1314, per Bernat Bericho ( d’A): Archivo Històrico Nacional, 2008, 8.

Publicacions:

• Piquer, El senyoriu, p. 100-103, doc. II3, segons una còpia, sembla del s. XIX, amb variants sense importància.
• Altisent, Diplomatari, doc. 264, p. 2094

Pateat cunctis presentibus atque futuris quoniam ego Berengarius Arnaldi, per me et per meos presentes et futuros, dono atque concedo in perpetuum ac trado tibi Berengarie filie mee et viro suo Guilelmo de Cervaria ipsum castrum et villam de Verdú cum omnibus suis terminis et pertinenciis, ad vestrum propium alodium liberum et quietum ab omni honor et servitute et sine omni retinimento meo et meorum quos in aliquas res non facio, ut vos habetis et filii vestri post vos, et omnis posteritas vestra posteritas ( sic) post vos, ad omnes vestras et vestrorum voluntates perpetuo faciendas, cum castlano et omnibus hominibus et feminis ibi habitantibus et habitaturis, et cum omnibus ad ipsum castrum pertinentibus et pertinere debentis aliqua causa et racione, sine omni mea et meorum retinimento in omnibus ad vestrum bonum intellectum et vestrorum. Quod castrum et villa de Verdu est in comitatu de Menresa, et affrontat a parte orientis in cumba Granynena et in termino Muntornes et in termino de Guimera, et vadit aput Ciutadiylam usque ad collum de Poretella; a parte meridie cum termino castri de Analech per serram sicut aqua discurrunt ad ipsum castrum de Verdu et cum termino de Rocafort, et cum termino de Sancto Martino, sicut cumba de cruce quam Deus fecit, et vadit ad Roquetam blancham coram castro de Bono Passo, et a parte occidentis in termino castro Bono Passo, et cum termino de Prixana, et a parte circii in termino Muntalba et ad Roquetamet ascendit as serram de Molars, et vadit ad turrem de Munflao, et inde transit ad tozal de Guardia. Et sicur istas affrontaciones ambiunt et includunt ipsum castrum et villam de Verdu vobis dono, trado et concedo ad perpetuum, per me et meos successores pressentes et futuros, ita videlicet quos ad me et meos nunquam aliqua servicia et ademprivia, hostes et cavalcatas et aliquas res michi et meis non faciatis, et ad me et meos nullum retinimentum in aliquo ibi facio. Immo ipsum castrum et villam vobis dono franchum et liberum et propim alodium, et quietum ab omni servitute et honore, et potestas similiter habeatis, et omnis posteritas vestra post vos. Et si forte contra hanc donacionis carta vel cartas, instrumentum vel instrumenta, apparerent, volo quod ipsas cartas et instrumenta careant de viribus omni tempore et effectu et etiam acabamento. Quam donacionem supradictam promito per me et successores meos ad vos ad omnem posteritatem vestram presentem et futuram post vos ipsum castrum et villam de Verdu et suos terminos et pertinecias suas omnes facere et tenere et in pace posidere contra cunctas personas in eternum.

Acta carta ista donacionis die sabbati de Pascha, anno ab Incarnacione Domni Mº Cº LXºIIIIº.

Sig+num Berengarii Arnaldi. Sig+num Guilelmi filii mei, qui firmamus et laudamus istam cartam donacionis, et ad testes firmare rogamus.

Sig+num Guiral de Iorba. Sig+num Arnaldi de Pontibus. Sig+num Raymundi de Anglerola. Sig+num Arnaldi de Oriola. Sig+num Guilelmi de Anglerola.

Sig+num Iterii, qui escripsi, cum literis suprapositis et in XIIII linea portatas (?) similiter, et in XVIII ubi dicitur carta.5

1 Berenguera, filla de Berenguer Arnau d’Anglesola, senyor de Bellpuig, es va casar amb Guillem de Cervera del qual va adoptar el nom, Berenguera Cervera. La donació que rep del seu pare seria la dot del matrimoni. Berenguera es casaria al voltant de l’any 1164Va enviudar aviat, al 1172, quan el seu fill Guillem encara no tenia 12 anys. Es en aquestes dates que cal relacionar a Berenguera amb Vallbona. Segons ens indiquen els documents fou ella que va fer que el monestir adptes la norma cistercenca.

2 Jaume Ripoll a 1837, aclareix els llaços familiars entre els Anglesola i els Cervera: Dna. Berenguera de Cervera fue hija de Dn. Berenguer Arnaldo ( Arnau á la catalana) de Anglesola, señor de Bellpuig de Anglesola, llamado anterioment Pujol o Pujols rubiols... fue mujer de Dn Guillermo de Cervera... fue hermana de Dn Guillermo I de Anglesola y tia de Dn GuillermoII de Anglesola señores ambos de Bellpuig..( Avui disposem del valuós Diplomatari de Poblet d’Agustí Altisent, 1993,on es publiquen els documents que testimonien aquests llaços familiars, vegeu documents 162,248, 258, 400, 443, 457, entre d’altres) És el mateix Ripoll qui ens assabenta de que es conserva el document en que Ramon Berenguer IV al 1139 dóna a Berenguer Arnau les terres ermes de Bellpuig ( Avui trobem el document publicat en el Diplomatari d’ Altisent, vegeu doc. 93, p. 93). Així com una sentència arbitral del rei Alfons I del 1180 d’on es pot concloure que Guillem d’Anglesola, que foufill de Berenguer Arnau d’Anlesola i germàde Berenguera de Cervera, fou qui heredà el senyoriu de Bellpuig. I, que Bernat d’Anglesola fou el senyor de d’Anglesola . Segons Ripoll : ...los nobles urgeleses Anglesolas i Cerveras, tan conocidos por toda Catalunya, por ser contados entre los nueve famosos barones de ella.... Vegeu, PASQUAL, JAIME, Carta al Marqués de Capmany, ed. Valentin Torres, Barcelona, 1837, p 32. Pasqual havia mort al 1804, fouJaume Ripoll i Vilamajor canonge arxiver de Vic el que s’encarregà de publicar-lo i de complementar-lo amb unes notes i obserbacions que aclareixen algunes de les dates que aporta Pasqual. La Carta de Pasqual ha estat tornada a publicada l’any 1991 pel Consell Comarcal de l’Urgell, amb un interessant i aclaridor pròleg de Gener Gonzalvo i Bou.

Foren els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II qui reganaren entre 1076-1082 que al 1079 fan donació del terme i castell d’Anglesola a Berenguer Gombau, dit des de llavors d’Anglesola (Vegeu MIQUEL I ROSELL, F., Barcelona, CSIC, 1945, T. I, doc. 165 )

3 PIQUER I JOVER, JOAN, J. , El senyoriu de Verdú, “ Boletin Arqueológico”, Tarragona, (Miscel.lània Sànchez Real”, II), any LXVII-LVIII, època IV fasc. 97-104, 5-152; edició separada: Reial SocietatArqueològica, Tarragona, 1968.

4 ALTISENT, AGUSTÍ, Diplomatari de Santa Maria de Poblet, volum I ( 960-1177), abadia de Poblet i Departament de Cultura de la Generalitat, 1993.

5 Les correccions es refereixen a l’original perdut.