FEM RECERCA: Què ens diuen el llibre dels Fets dels Apòstols i la Carta de Sant Pau als filipencs de la ciutat de Filips i els seus habitants?

La idea d’aquest article és que els estudiants puguin aprendre història utilitzant els documents, que consultin les fonts originals, que facin d’historiadors. En aquest cas es tracta de extreure la informació dels dos textos bíblics abans esmentats.

1- Situem-nos en l’espai i els temps:

Primer i segon viatge evagèlic de Pau

La primera visita de Pau a Filips fou durant el seu segon viatge apostòlic. Pau acompanyat de Siles i Tomeu, arriba a Filips cap a l’any 50 per la via Egnàcia que unia Bizanci amb el mar Adriàtic. El viatge es narrat en el llibre dels fets dels Apòstols ( Ac), escrit després de l’any 70.

La carta als Filipencs (Fl) va ser escrita per Pau des de la presó, es creu que d’Efes, entre els anys 56/57 dC

2- Comencem la recerca

2-1 Filips una ciutat de l’imperi romà

L'imperi en temps d'August 25 aC 14 d C

* Es diu que Filips era una colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia:

A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l'endemà ja érem a Neàpolis. D'allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. (Ac 16,11)

* A la colònia romana de Filips hi havia una pitonissa que endevinava el futur, segons els escrits, ella reconeix a Pau i els seus col·laboradors com a servidors del Déu altíssim i anunciadors del camí de la salvació:

Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d'un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:-Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació. ( Ac 16,16-17)

* La predicació de Pau i Siles entra amb conflicte amb les normes i la religió romana: es diu que són jueus que pertorben la seva ciutat:

els filipencs s’amotinen contra ells

els magistrats:els fan esquinçar els vestits

ordenen que els assotin

els fan tancar a la presó

Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d'acceptar ni de seguir.  La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus. (Ac. 16,20-24)

Suposada presó de Pau a Filips

Pau ciutadà romà: els ciutadans romans són tractats de manera diferent davant la llei; Pau i Siles fan saber que ells són ciutadans romans:

Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.  Però Pau s'adreçà als oficials dient-los: --A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d'amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!

Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d'uns ciutadans romans, van agafar por. Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure'ls de la presó, els van pregar que no es quedessin a la ciutat. Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d'exhortar-los, se'n van anar. ( Ac 16,36-40) 

Es parla del pretori, la residència del governador romà d’una província:

Heu de saber, germans, que tot el que passo ha contribuït, més aviat, a difondre l'evangeli: en tot el pretori i pertot arreu és sabut que estic empresonat per causa de Crist, ( 1, 12-1,13)

Pau es manifesta simpatitzant dels qui es troba al servei de l’emperador:

Us saluda tot el poble sant, sobretot els qui estan al servei de l’emperador. ( fl. 4,22)

2-1 La comunitat cristiana de Filips

Restes arqueològiques de Filips

Les dones semblen tenir un paper protagonista en la difusió de l’evangeli:

- Un grup de dones son les primeres que conversen amb Pau, Siles, Tomeu a la vora del riu.

- Després d’haver conversat, Lídia, la venedora de porpra, va ser la primera que es féu batejar juntament amb la seva família.

- Lídia fou qui els oferí la seva casa.

El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s'hi havien reunit. Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar: --Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi. I ens hi va fer anar per força. ( Ac 16,12-15)

- Evòdia i Síntique són exemples d’altres dones que lluiten per la causa de l’evangeli al costat de Pau. A Sízig, autèntic company, Pau li encomana que les ajudi.

Així, doncs, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos ferms en el Senyor, estimats meus. Suplico Evòdia i Síntique que, unides en el Senyor, tinguin els mateixos sentiments. I a tu, Sízig, autèntic company, et demano que les ajudis, ja que van lluitar al costat meu per la causa de l'evangeli, juntament amb Climent i els altres col·laboradors. Els noms de tots ells estan escrits en el llibre de la vida. ( Fl. 4,1-4,3)

Després d’un 6 o 7 anys de l’estada de Pau a Filips, quan els hi escriu la carta, ja hi torbem una comunitat cristiana organitzada: Dirigents i servidors: del grec epíscopi i diaconi

Pau i Timoteu, servents de Jesucrist, a tots els membres del poble sant en Jesucrist que viuen a Filips, i als seus dirigents i servidors.(Fl.1,1)

Una comunitat activa en l’expansió del cristianisme:

Filips va ser la primera ciutat europea on va predicar Pau:

...heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. (Fl. 1,5)

Dels membres la comunitat coneixem, a part dels ja esmentats: Lídia, Evòdia i Síntique, Sízig i Climent, a Epafrodit, col·laborador de Pau, que fou enviat des de Filips per socorre’l.

Visc sense dificultats després que Epafrodit m'ha fet arribar la vostra aportació, que és un perfum suau, una ofrena que Déu accepta amb complaença. ( Fl. 4,18)

Amb tot, m'ha semblat que havia d'enviar-vos Epafrodit, germà, col·laborador i company meu en el combat, i també enviat vostre per a estar al meu servei i socórrer-me en les meves necessitats. (Fl. 2, 25-2,26) 

I Timoteu, el que està més compenetrat amb Pau i que es preocupa més per la comunitat cristiana de Filips:

Espero que, gràcies a Jesús, el Senyor, aviat podré enviar-vos Timoteu. També jo quedaré més reconfortat quan ell em porti notícies vostres. No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupi tan sincerament de les vostres coses (Fl. 2, 19- 2,20)

La comunitat es mostra solidària amb la tasca evangelitzadora de Pau ajudant-lo en les necessitats materials.

És l’única de la que Pau ha acceptat ajuda:

Vosaltres, filipencs, ja sabeu que, poc temps després d'anunciar-vos l'evangeli, d'ençà que vaig sortir de Macedònia, heu estat l'única comunitat de qui he acceptat d'obtenir algun benefici a canvi de tot el que jo us havia donat. De fet, estant a Tessalònica, més d'una vegada ja m'havíeu enviat ajut per a les meves necessitats ( Fl. 4,15-16)

Teatre romà de Filips

2- 3 Consells de Pau a la comunitat cristiana de Filips 

L’amor a Déu i Jesucrist: com a font de saviesa i com a guia en les decisions

...per l'amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s'ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu purs i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir, plens dels fruits de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu. (Fl. 1, 9- 1,11)

Lluitar units en la defensa de l’evangeli:

... us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli, sense deixar-vos intimidar en res pels adversaris. ( Fl. 1,27)

Que facin com ell:

Per això sosteniu el mateix combat que m’havíeu vist mantenir i que sabeu que encara mantinc. ( Fl. 1, 30)

Germans, sigueu imitadors meus i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. ( 3,17)

Amor els uns als altres:sense rivalitat ni arrogància sinó humilitat i generositat

... tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist ( Fl. 2,2- 2,5)

Obediència, temor i respecte per aconseguir no tenir cap defecte i finalment la salvació:

Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que sóc lluny. Treballeu amb temor i respecte per obtenir la vostra salvació: és Déu qui, per la seva benvolença, impulsa tant la vostra voluntat com les vostres accions. Feu-ho tot sense murmuracions ni disputes, i sereu irreprensibles i irreprotxables, fills de Déu sense cap defecte enmig d’una gent esgarriada i rebel. ( Fl. 2, 12- 2,15)

Vigilar amb els jueus, ells es refien d’un títol humà, (el rabí?) mentre la comunitat cristiana es conduïda per l’esperit de Déu:

Compte amb aquesta gent partidària de la mutilació! De fet, els qui portem la circumcisió som nosaltres, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit i ens gloriem en Jesucrist, en comptes de refiar-nos d'un títol humà. ( Fl.3,2-3,3)

Encara que ell és jueu per naixement:

I això que jo també tindria raons per a refiar-me de títols humans! Si algú creu que es pot refiar de títols com aquests, jo me'n puc refiar encara més: circumcidat el dia vuitè, sóc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d'hebreus; en l'observança de la Llei, era fariseu; en el zel per la meva religió, perseguia l'Església; i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei, era irreprensible. ( 3,4-3,6) 

Ciutadans del cel, menyspreu pels desitjos corporals i per les coses terrenals:

..molts viuen com a enemics de la creu de Crist. La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Tot el que aprecien són coses terrenals. Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i és d'allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l'univers. ( 3, 17-3,21)

Viure sempre contents en el Senyor:

Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. ( Fl. 4, 4)

Interessar-se per tot allò que és autèntic, respectable, pur, amable, lloable, virtuós i digne d’elogi:

Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi. ( Fl. 4,8)

3- Activitats a treballar amb els estudiants

Una activitat interessant seria que els alumnes busquessinr en els textos bíblics les notícies que nosaltres hem pogut trobat. Seria aconsellable que el treball seguís els següents passos:

1- Presentar l'activiat als estudianats

2- Fer hipòtesis sobre quines notícies esperen trobar

3- Presentar les notícies. Cada estudiant tria quina o quines notícies vol buscar:

- Filips una ciutat de l'imperi romà

- Filips una ciutat activa i solidària amb pel que fa l'espansió del cristianisme

- L'important paper desenvolupat per les dones

- Els consells morals que dóna Pau

4- Contrastar els resultats amb les hipòtesis.

5- Els estudiants evaluen el pròpi procès de recerca

6- Reflexió. Algunes idees:

Sobre la vigència dels consells morals de Pau

La coexixtència entre diferents comunitats: romana, jueva i cristiana

L'important paper de les dones en els orígens del cristianisme.